EnòlegEn moments convulsos, en què les tonalitats de grisos van deixant pas a simples blancs o negres, hi ha trinxeres teledirigides per personatges amb una mirada freda que no es deixen intimidar. Ben al contrari, ells o elles són calculadors i grans caçadors amb l’objectiu de no parar fins aconseguir satisfer els seus desitjos i poder penjar l’anhelat trofeu al menjador de casa, atroç i cruel amb els enemics però amb l’altiva indiferència cap als teòrics aliats si passen un mal moment. Protagonistes de l’actualitat dels informatius i dels canals de notícies, però també d’algunes sèries de televisió que estan revolucionant la manera de veure la petita pantalla que tenim a casa. Pel meu cap apareixen imatges difuminades d’una Angela Channing que volia mantenir el control del seu imperi vitícola a Falcon Crest i no ens deixava aixecar-nos del sofà quan mostrava aquella fredor que tant ens meravella a la ficció, i les nítides imatges de Cersei Lannister de Game of Thrones quan ens té acostumats a apropar-se als llavis una copa de vi per embriagar la seva ment amb idees cruels i recargolades.
Vivim un moment en què la immediatesa no és un luxe, sinó que tothom la cerca com un aliment bàsic per satisfer les necessitats. Plataformes digitals de vídeo com Netflix o HBO han sabut oferir uns productes d’alta qualitat que tenen un notable èxit. Les grans produccions cinematogràfiques són sèries de televisió que estiren un públic cada vegada més allunyat de les grans pantalles però que seu fidelment cada vespre en el sofà de casa per veure un nou capítol, tant si l’han baixat de manera pirata com si estan subscrits a una plataforma de pagament. ‘Falcon Crest’ era una sèrie en què el vi era l’eix principal, igual que Llàgrima de sang d’IB3, Gran Reserva de TVE o l’entranyable Nissaga de poder de TV3.
En moltes d’aquestes sèries actuals el vi sol aparèixer de manera significativa, no com un extra que només és afinat per un amic proper. De fet, sol acompanyar de forma habitual els protagonistes de les sèries americanes. Freqüentment els guionistes o directors consideren que elles han d’esser les grans bevedores de vi i que els homes són més afeccionats als destil·lats tipus whisky. Una bona copa de vi se sol abocar Alicia Florrick, la protagonista de The Good Wife, cada vegada que arriba a casa i també ho sol fer Betty Draper, l’esposa de Mad Men. Oliva Pope, la protagonista d’ Scandal, tothora té una copa de vi negre; en canvi, la natural i festera Penny de la sèrie The Big Bang Theory, sempre bevent vins blancs, diu que prefereix el sauvignon, igual que la perfecta mare i esposa Bree Van de Kamp, que es decanta pel chardonnay a Mujeres desesperadas. La pel·lícula Entre copas és el gran exemple de com pot afectar una producció cinematogràfica el sector vitícola; fou tal l’èxit de l’aventura de dos amics per Napa abans d’unes noces que les visites a la zona vitícola de Califòrnia es varen disparar, la varietat merlot va caure en vendes perquè el protagonista en malparlava i la pinot noir fou la més demandada durant molt de temps -fins i tot es varen destapar greus casos de fraus de vinaters que mentien posant a l’etiqueta pinot noir quan en realitat no n’hi havia gens.
Tot això em ve al cap perquè del 2 al 12 de novembre se celebrarà la setena edició del Most Festival, una gran unió de vi i cinematografia que s’ha convertit en un esdeveniment d’abast internacional i que recollirà la millor producció audiovisual relacionada amb la cultura de la vinya, el vi i el cava. Serà al Penedès i al Priorat, terres de llarga tradició vitivinícola que saben com treure el millor suc de totes les bones idees que sorgeixen aconseguint unes magnifiques sinergies entre la gent del sector del vi, la cultura i la resta de la ciutadania. Us recoman entrar a la pàgina web www.mostfestival.cat i descobrireu una infinitat d’activitats que van des de projeccions als cellers amb degustacions de productes; seccions competitives com la Collita 2017, on es presenten projectes cinematogràfics relacionats amb el vi, o Brot, on competeixen els millors curtmetratges de l’any. Sense oblidar grans preestrenes de luxe per a un públic cinèfil a la secció Gran Reserva, com per exemple Happy end del guanyador de l’Oscar per La cinta blanca Michael Haneke.
Pel·lícula recomanada ‘Mondovino’ (2004), de Jonathan Nossiter
Pel·lícula documental imprescindible no només per als amants del vi, sinó per al públic en general. Un viatge per entendre com la globalització ens està engolint, tot s’està estandarditzant. Els famosos crítics són divinitats que es passegen amb preciosos cotxes mentre veuen desaparèixer maneres de fer que són una molèstia per a les grans inversions que només entenen el dring de les monedes. Una lluita desigual entre els petits productors i l’asfixiant realitat, encara que tenc la sensació que els dracs mai no s’engoliran tots els camperols. Un dels moments estel·lars és descobrir un vinyòvol caparrut i amb idees clares com Hubert de Montille de Borgonya.
