Pilar Oliver Vich: “No compartesc el concepte de vi femení”

Les mans, els peus i les goles que s’omplien de vi eren exclusivament masculines. Durant segles, la testosterona ha dominat el sector igual que comandava en molts altres espais vitals; poca presència femenina en els processos que envolten la cultura del vi. No parl de fa centenars d’anys: si xerrau amb gent de la meva generació, descobrireu poques dones que treballin en el sector i, a més, una gran lluita constant i sacrificada per aconseguir els mateixos drets i reconeixements que els seus companys. En parl amb Pilar Oliver Vich, la primera enòloga mallorquina i quarta generació del centenari celler Miquel Oliver. Na Pilar és molt riallera, positiva, lluitadora, sempre donant una mà al sector i que recorda amb humor les traves que ha superat tots aquests anys. Una vivència personal fotografia amb precisió una època i na Pilar em conta quan l’any 1989 va anar a fer les pràctiques a un celler d’Alsàcia. En aquells moments, els contractes es feien per escrit a través de correu postal i, com que volia fer feina a celler, igual que els companys masculins, va decidir escriure Oliver com a nom i Pilar com a llinatge, de tal manera que es varen pensar que era un home i l’assignaren al celler per elaborar. Quan hi arribà, s’adonaren que era una dona i la volgueren canviar de departament i enviar al laboratori, ja que era el ‘lloc’ de les enòlogues (això també passava a l’estat espanyol), però na Pilar -ben viva i caparruda- els va exigir que complissin el contracte.

El món del vi encara és un món d’homes ?

Ara ja no és com abans, encara que fins fa ben poc a Mallorca les enòlogues érem les filles de l’amo; els cellers no contractaven una enòloga o una dona per treballar a celler. Ha costat molt, però ara veus moltes dones fent la feina que deien que no podíem fer. Això no obstant, si tiram 25 anys enrere, veus molts canvis. Jo record que anava a tastos amb mon pare als quals no hauria pogut accedir sense anar de la seva mà, ho tenc molt clar, ja que notaves una certa barrera, per joveneta, per dona i, part tant, com si no hi estigués capacitada. Som conscient de les meves limitacions: per exemple, si em pos a treure caixes de la vinya a darrere la pala del tractor, no puc estar-hi vuit hores, però en puc fer moltes d’altres; igual que la persona que treu les caixes hi ha moltes altres feines que no pot fer i no és qüestió d’home o de dona, sinó de si tens unes capacitats i unes virtuts determinades, i hem de mirar quines capacitats tenim cadascú de nosaltres i no per un tema de sexe. Hi havia tòpics horrorosos, com que les dones són de vins blancs i rosats lleugerets, i els homes, de vins negres, però afortunadament crec que ara ja són anècdotes.

A què són deguts aquests canvis?

Supòs que s’han ajuntat diverses coses: que la societat ha anat canviant, que les noves generacions no tenen aquells rols tan establerts... però ha estat difícil, perquè hem de pensar que el sector és molt tradicional: et diuen que les coses es fan així perquè sempre s’han fet d’aquesta manera; hi va existir la creença que si n’eres entès havies de beure vi negre, havies de tenir una determinada edat, de 50 anys per amunt, i ser un professional liberal tipus metge, advocat, com si un jove de 25 anys i fuster no pogués ser-ne un entès. Al final, és un tema de gaudir i de plaer.

Quan algun prescriptor parla de vins femenins, què enteneu?

Ni ho entenc ni ho compartesc, perquè no sé ben bé a què es refereixen quan diuen vi femení. Perquè jo em deman: què s’entén per femení? Què vol dir, que si no duc tacons no som femenina, que si no vaig ben maquillada amb els cabells ben col·locats no som femenina, que si no vaig amb faldeta no som femenina? Com transmets la feminitat amb un vi? I si entens com a femení tot aquest espectre de la dona que t’he parlat, per mi seria un defecte, perquè demostra que el vi és buit si la màxima preocupació és arreglar-te, vestir-te, tot de cara a l’exterior. Per mi, abans que fer un vi que transmet això, m’estim més que em diguin que té suro.

Però darrerament es parla d’aquest concepte i d’altres adjectius?

Però en el món del vi hi ha molt de postureig i figurera i moltes històries d’aquestes, moltes ganes de dir “jo me n’entenc i tu no”. Llavors has de fer servir paraules que l’altre no et pugui entendre i, quan algú vol destacar, ha de cercar paraules o conceptes que ningú hagi dit i que sigui ell qui ho digui o el primer que ho hagi fet servir. I ara estam amb els vins femenins i altres idees.

No tenim una bolla de vidre, però quines creus que seran les tendències del futur?

Crec que el més important no és el que demanarà la gent, sinó el que el temps ens permetrà fer, i em preocupa molt. De fet, l’any que ve hem de plantar ceps i estam pensant quina varietat. Amb el canvi climàtic, hem de plantar no quina varietat demanarà el mercat en un futur, sinó que he de pensar en d’aquí a 30 anys, i el tema clau és quina varietat s’adaptarà millor als canvis brutals que veim. Ara aquest és el meu maldecap. Una altra història que s’ha de tenir present és que ara mateix es fan encreuaments de varietats que estaran més preparades per a la sequera, més preparades per a aquestes temperatures mitjanes tan elevades que venen, però són noves varietats que no estan autoritzades per les denominacions d’origen o per fer vins de la terra, i tindrem un problema amb la legislació.