El zoo de Magaluf

Cada any es descobreixen i bategen unes 18.000 espècies noves d'animals. Entre les classificades el 2013 hi ha l'olinguito, l'ocell sastre cambodjà i la vespa Campaneta. Aquests animals conviuen més o manco en harmonia amb els humans, aliens els uns a l'existència dels altres.

La nit de Cap d'Any, mentre esperava que el Big Ben anunciàs l'arribada de 2014 amb una hora de retard, vaig veure dos documentals a l'MTV sobre una d'aquestes espècies. Titulats Geordie Shore Magaluf i The Magaluf Weekender, estudiaven el comportament de deu exemplars al seu hàbitat estival, un hotel a primera línia de mar d'habitacions decorades amb colors vius i rosa. Després hivernen. Els magalufers emeten uns sons guturals que podrien recordar la llengua anglesa, i s'alimenten de cervesa i begudes energètiques combinades amb alcohol.

El seu nivell de feromones és inversament proporcional al del pudor. Els agrada pixar rere els autobusos o enmig del carrer, on s'ajunten amb 20.000 espècimens més que també orinen i beuen i emeten crits rituals. La dansa d'aparellament consisteix a mostrar els pectorals musculats en el cas dels mascles, i tatuatges a les natges o els pits, les femelles. Són extremament promiscus, i en una mateixa nit i habitació poden tenir lloc tres o més còpules, normalment sota un edredó. Les càmeres també han enregistrat casos de fornicació aqüífera (dins la piscina de l'hotel o a la platja) i asfàltica.

Mentre mirava els documentals dels magalufers des de Londres i aprenia els seus costums, pensava que cada estiu compartim la mateixa illa i que ells no han sentit a parlar de la Tramuntana, sa Pobla, ni tan sols deuen saber que són a una illa. Magaluf és la reserva animal dels britànics. Els més aventurers hi van de safari, però la majoria s'estima més mirar-los d'enfora, als documentals.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF