Can Tàpera es reobrirà sis anys després per fer-hi formació

PalmaS’ha escrit molt sobre el futur de l’edifici de Can Tàpera. De moment, la Fundació Caixa de Balears, que n’és la propietària, ja ha anunciat la intenció de tornar a obrir-lo per recuperar l’activitat amb cursos i actuacions formatives en suport dels emprenedors.

Ara per ara, només és una idea que va agafant forma. El president del patronat, Jaime Canudas, reconeix que hi vol involucrar l’Ajuntament de Palma, el Consell Insular i el Govern balear i, a més, iniciarà converses amb la Universitat de les Illes Balears. “De moment no hem tancat cap acord, però hi ha bones intencions”, assenyala.

Des de finals de l’any 2011 Can Tàpera està tancat i inoperatiu. Abans que existís la Fundació Caixa de Balears, l’any 2014 es va voler vendre i hipotecar per tal de garantir la continuïtat de la llavors Fundació Sa Nostra i de l’obra social i eixugar el deute que es tenia amb Banc Mare Nostrum (BMN).

El sindicat majoritari, Unió Obrera Balear (UOB), va acudir a uns missers catalans, lluny de les pressions de Mallorca, per fer uns requeriments al protectorat de la Fundació, i aconseguiren que s’aturàs la hipoteca sobre la finca.

Quan el desembre del 2014 Sa Nostra va quedar integrada dins BMN, representant el 2,01% de l’entitat, la caixa passà a ser una fundació. Can Tàpera quedà a les seves mans i no es podia posar a la venda sense el consentiment del patronat que la gestiona.

El patrimoni amb què començà a rodar la fundació estava valorat en 1,5 milions d’euros i disposava d’obres artístiques del fons social de Sa Nostra que la fundació no pot vendre sense el permís del protector, que és el Govern balear.

Dins el fons patrimonial hi ha Toros, de Miquel Barceló; Le taupe hilare, de Joan Miró; Vista de Palma des del Mollet, d’Antoni Fuster; Can Binimelis, d’Antoni Gelabert; Assalt a l’harem, de Ricard Anckermann; i Devers o Abstracció matèrica, de Juli Ramis, a més de l’escultura del foner de Jaume Mir.

Can Tàpera

Sa Nostra va adquirir la finca l’any 1929 i començà les obres de construcció dels diferents edificis, que posteriorment acolliren la direcció i bona part del personal tècnic de gestió de la Fundació.

A més, es feien activitats d’educació ambiental de l’Escola del Medi i se cedien, de manera gratuïta, els diferents espais de l’edifici a entitats i institucions per a activitats de formació o de reunió.

Patrimoni cultural de Sa Nostra

Sa Nostra era la caixa d’estalvis de les Balears, una entitat amb més de 130 anys d’història. L’absorció per part de BMN i l’actual fusió d’aquest amb Bankia ha suposat el tancament de sucursals, l’acomiadament de la majoria de la plantilla i la pèrdua del gruix del patrimoni arquitectònic, com va passar amb la seu central de la plaça de Sant Francesc i la finca de sa Canova.

Pel que fa al patrimoni artístic de la caixa, gairebé s’ha perdut tot a mans, primer, de BMN i, ara, de Bankia.

El 2008, Sa Nostra va començar a fer un inventari del seu grans fons artístic, que s’havia aconseguit durant 125 anys. S’estimava que tenien unes 5.000 peces entre quadres, escultures, monedes i vestigis històrics. D’aquestes, es va dir que dues mil eren de gran valor, mentre que la resta eren peces complementàries. Les obres més importants eren bàsicament de pintura.

Quan va desaparèixer la caixa, el Cercle de Belles Arts de Palma ja alertà de les possibilitats que BMN es quedàs amb la pinacoteca. I certament només es varen poder salvar les 450 peces que pertanyien a la Fundació Social.

Des del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca es va intentar protegir el fons artístic començant els tràmits per a la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), que va topar de front amb un recurs d’alçada de BMN.

El Consell va rebutjar el recurs i va tancar així un procés iniciat el 2012, a través del qual s’aconseguiren protegir dues col·leccions més del fons d’art de Sa Nostra. Per una banda, un centenar de peces del segle XVI i la primera meitat del segle XX; per una altra, una col·lecció numismàtica de 484 monedes de tots els periodes històrics de les Illes, des del púnic eivissenc fins a la Guerra Civil. Del futur de la resta, unes 4.500 obres, poc se’n sap.

4.500 obres, pendents del Consell

El darrer que es coneix de la tasca del Govern perquè les 4.500 obres d’art que varen ser propietat de Sa Nostra quedassin a Mallorca es remunta al novembre del 2016. La presidenta Francina Armengol responia en un ple del Parlament que s’havia demanat la cessió de les 4.500 obres a BMN i no li va ser concedida.

Per la seva banda, el Consell, que n’ha protegit 450, continua treballant en una valoració de les obres restants. La solució òptima, segons el darrer representant dels treballadors que hi va haver en el patronat, Joan Roig, seria que el Govern les adquirís. “Suposarien 6 o 7 milions d’euros, no és tant”, afirma.