La increïble història de superació i rebel·lia de Helen Keller

BarcelonaA alguns espectadors els deu sonar el nom de Helen Keller per la història d'El miracle d'Anna Sullivan, una pel·lícula oscaritzada del 1962 que va convertir aquelles figures en dues icones de superació. Sullivan era la professora que va aconseguir domesticar la petita rebel Helen Keller, una nena sorda i cega que va passar de la incomunicació a poder aprendre, comprendre i parlar. Aquest és el mite que veneren sobretot al món anglosaxó, perquè des de fa dècades fins i tot a les escoles s'explica com un exemple de superació. Però què hi ha més enllà d'aquella noia modèlica que va ser la primera persona sorda i cega a aconseguir un títol universitari a Harvard el 1904? Què va passar amb la dona adulta? Això és el que ha indagat la veterana companyia gallega Chévere amb Helen Keller, a muller marabilla?, que es podrà veure durant dues setmanes al Teatre Lliure de Gràcia del 9 al 19 de maig.

Resulta que el que ha quedat fora del relat oficial és que Helen Keller (Tuscumbia, Alabama, 1880-1968) no només va ser un model d'autonomia personal per a les persones amb alguna discapacitat, sinó que també va ser una activista implicada en els debats i conflictes de la seva època, fins al punt que va vincular-se políticament amb el Partit Socialista Americà (el va abandonar al cap d'uns anys perquè el trobava poc compromès amb la transformació social) i es va afiliar al sindicat Industrial Workers of the World.

Amb el seu amic Mark Twain, l'autor de la novel·la Les aventures de Huckleberry Finn, va participar en els moviments més radicals, va defensar les dones del tèxtil, va donar suport a vagues i reivindicacions com el sufragisme i va militar a favor del control de la natalitat i el dret de l'avortament. "Per a ella, no es podia millorar la precarietat de les persones cegues i sordes si no es milloraven les condicions de vida de la classe treballadora", explica el dramaturg i director gallec Xron. Va ser llavors, quan va aconseguir tenir una veu pròpia en el debat públic, que els intel·lectuals i mecenes que li havien donat suport des que era petita i havien defensat la seva emancipació van començar a desqualificar-la perquè, segons ells, les seves discapacitats li impedien tenir una visió completa del món.

Veritablement inclusiva

A més d'aquesta redescoberta del personatge, l'espectacle té un altre atractiu innovador i és que Chévere ha creat un espectacle veritablement inclusiu per a persones amb ceguesa i sordesa. No només han pensat l'obra amb la llengua de signes castellana, amb un subtitulat adaptat i una audiodescripció, sinó que també han fet servir dramatúrgicament tots aquests elements dins la proposta. De les tres actrius de l'obra, Ángela Ibáñez és sorda, Chusa Pérez és intèrpret de signes i Patricia de Lorenzo ha après la llengua de signes, igual com tota la companyia, per poder crear des de zero tot el dispositiu dramatúrgic perquè funcioni per a vidents i oients i per als que no ho són, en totes les funcions.

Això fa plantejar a tots els espectadors "la dificultat de comunicar-se" i els confronta amb silencis i situacions inusuals al teatre. "Per a nosaltres ja no hi haurà marxa enrere", diu l'ajudant de direcció Borja Fernández. "Ens hem adonat que hi ha noves fronteres per explorar més enllà dels estils i les formes i hem deixat que aquests nous llenguatges ens afectin teatralment i vitalment. Ara podem parlar amb veïns amb qui no parlàvem!", afirma Xron, que ha après la llengua de signes. "Els cecs i sords estan desapareguts dels nostres teatres: ha de ser així? O hi ha la possibilitat de tenir una cultura comuna? És una qüestió de drets", planteja. De fet, Helen Keller, a muller marabilla? és una coproducció de Chévere amb dos teatres públics com el Centro Dramático Nacional i el Teatre Lliure, on el 2022 van representar Curva España i N.E.V.E.R.M.O.R.E.

A Barcelona, l'obra es veurà en versió original gallega els dos dissabtes. La companyia afirma que "ha trobat moltes similituds" entre els gallecs i la comunitat sorda: la llengua de signes que fan servir és la castellana perquè la gallega ni tan sols està reconeguda com a oficial, "és una llengua minoritzada com la nostra", assegura Xron. "Pràcticament tot el teatre que es produeix a Galícia és en gallec", explica, i l'adapten en castellà quan surten de gira. Quan Chévere ha fet una obra només en gallec, com Eroski paraíso, hi ha hagut reticències: "Alguns programadors rebutgen igual el gallec que la llengua de signes. És una llengua que no és la teva i que et complica la gestió de públics. I la llengua de signes no té territori, no es pot acusar ningú de nacionalisme, però el rebuig a la diversitat és el mateix", explica el director.