UN INTERESSANTÍSSIM concepte, el d’economia “col·laborativa”, servia als companys de l’ARA de l’edició de Catalunya per referir-se a totes aquelles activitats que han anat sorgint durant la crisi i mitjançant les quals molts ciutadans que han perdut la feina aconsegueixen alguns ingressos.
En aquell cas, el lloguer de pisos particulars i els taxis eren dos dels exemples que més polèmica havien generat. A Balears, hem viscut un intens debat en referència al lloguer d’habitatges, que la llei cada vegada posa més difícil, però que al mateix temps és l’únic ingrés per a moltes famílies.
Avui, a Economia, un altre sector lamenta que una part de l’intrusisme que pateix provingui també dels ciutadans mateixos. El lloguer d’embarcacions posa el crit en el cel perquè a més de la competència d’empreses estrangeres, molts particulars lloguen les seves barques.
Es repeteix una història que cada vegada afecta més sectors. I no és fàcil posicionar-se. Els que paguen impostos i mantenen treballadors demanen amb raó que qui vol oferir el mateix servei també passi per caixa. D’altra banda, qui no té feina i té un pis o un vaixell per llogar, sembla tenir dret a aprofitar l’atractiu que té Balears entre els europeus. És evident que l’administració no pot amagar-se i ha de regular. Si posa uns requisits raonables als particulars, traurà del mercat els que no vulguin oferir uns mínims de qualitat, i recaptarà , que no és poca cosa.
