Gabriel Horrach: “En els darrers anys, el centre ha estat el barri que ha rebut més inversió”

PalmaEl director general d’Urbanisme de Palma, Gabriel Horrach, ens explica un poc més com ha estat el procés de gentrificació al centre històric de Palma i com s’enfronten, des de Cort, a un fenomen natural que experimenten moltes ciutats i que demanda polítiques urbanes que fomentin la diversitat, la integració i la inclusió social als barris.

Com s’assumeix aquest canvi de societat en un barri des de Cort?

Les fortes dinàmiques socioeconòmiques internacionals a les que es troba sotmesa la nostra ciutat fan que no siguin suficients les polítiques urbanes que s’aplicaven anteriorment. Cal estar molt atents als canvis que experimenta la nostra societat, així com a les dinàmiques de mercat, per tal de garantir l’accés a un habitatge digne als ciutadans.

Quines raons li donen a la degradació que va patir el nucli antic?

Fins als anys 70, bona part del centre de la ciutat estava obrint-se a nous vials. Les dificultats de rehabilitació de zones com Sa Gerreria van conduir a un procés de degradació que va afectar l’estructura social als inicis dels anys 80. El centre es va anar despoblant, i a més a més va experimentar un important envelliment de la població.

Què van fer els primers governs democràtics?

Apostaren per una nova forma d’intervenir en el barri antic. En els darrers anys hem pogut observar els resultats dels processos de rehabilitació iniciats en els anys 80. Va ser un procés d’aprenentatge. L’àrea central del barri de Sa Gerreria va estar sotmesa a una macrointervenció de substitució de l’estructura urbana original per una nova implantació. Una actuació desenvolupada en un període de temps molt curt. Aquesta forma d’intervenir ens ha demostrat que no permet mantenir els valors socials i morfològics que tenia aquest barri històric.

En els darrers anys, quines mesures s’han pres des de Cort?

En les darreres dècades, les polítiques urbanes han estat encaminades al retorn de la població al centre, de manera que s’ha atret un important col·lectiu de famílies joves.

En què s’ha convertit ara el centre de Palma?

Ara és un dels barris més ben valorats pels ciutadans europeus. La pujada de preus, tant de venda com les diferents formes de lloguer, estan obligant moltes famílies a buscar habitatge assequible en altres barris del municipi o de la seva àrea metropolitana. La posada en valor del patrimoni històric i cultural del centre de Palma ha tingut un afecte molt positiu per a l’autoestima dels ciutadans, i ha passat de ser un centre amb un alt estat de degradació, a convertir-se en un espai molt ben valorat.

Què s’ha perdut i guanyat amb aquesta intervenció política per salvar el centre?

Les formes d’intervenir en els barris ens han ensenyat la importància de mantenir-ne l’essència i l’ànima. Quan les formes d’intervenir urbanísticament s’han fet de la mà dels experts en el camp social s’ha afavorit el manteniment de la seva estructura social. Quan el pes de la intervenció ha estat purament formal i estètic, sense tenir en compte la població, s’ha tendit a perdre l’ànima dels seus barris.

Es dedica més pressupost al centre que a altres zones de Palma?

El centre de Palma ha estat la barriada que ha gaudit de la major inversió en les darreres dècades. Així que ara el que toca és dignificar l’eixample i la perifèria de Palma. Els experts en rehabilitació urbana ens diuen que en aquelles intervencions en àrees d’alt valor històric o patrimonial on hi hagut una alta inversió pública es poden donar dinàmiques de desplaçament poblacional, per segments socials de major poder adquisitiu.

Des de l’Ajuntament, contemplen que aquest fenomen passi a altres zones de Palma?

Palma és una ciutat molt exposada a les dinàmiques socioeconòmiques internacionals i canviants. Cal estar molt atents als afectes que es produeixen sobre la ciutat. En l’actualitat, ja es detecten altres barris molt ben valorats per la comunitat estrangera, com ara el Molinar, Santa Catalina o es Jonquet.

S’ha convertit Palma, el centre, en un parc turístic o temàtic?

Sí, ha experimentat un procés de turistificació de creixement exponencial. Veient el que ha passat amb altres ciutats com ara Barcelona, hem d’anar amb molta cura per tal de no morir d’èxit.

Com veu la ciutat de Palma ara i en què creu que es convertirà d’aquí a uns anys?

Cal estar molt atents amb aquelles ciutats que han experimentat un alt nivell de turistificació i que han perdut el tipus de resident habitual, el comerç tradicional i en què s’ha banalitzant l’espai públic, on el turista ja no troba l’ànima de la ciutat. Ara Palma requereix ser repensada pel ciutadà. Garantir la qualitat de vida dels residents. De manera que indirectament el turista ja no se senti turista.

Quins plans a curt i a llarg termini tenen per al centre de Palma?

Després d’experimentar més d’un segle de transformacions físiques de la seva fisonomia, les actuacions que es preveuen estan enfocades a millorar-ne la funcionalitat: dur a terme un control de les funcions, encaminades a millorar la qualitat de vida dels residents i garantir un petit comerç de proximitat.