La Unió Europea limita les opcions de Feijóo de derogar el sanchisme

MadridEl 3 de febrer de l'any passat, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, va prometre que si el PP arribava a la Moncloa, el primer que faria seria derogar la reforma laboral. Poc més d'un any després, el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, esmenava les paraules de la seva número dos i assegurava que mantindria el gruix d'aquesta norma avalada per Brussel·les i que va ser condició per complir amb el pla de recuperació. El novembre de l'any passat, els populars exigien la retirada dels impostos a la banca i a les energètiques, una de les mesures que el govern espanyol havia dissenyat per fer front a les conseqüències econòmiques derivades de la guerra a Ucraïna. Feijóo ara ja no pretén retirar-los, sinó que els mantindrà. Això sí, introduint-hi algunes modificacions. Dos canvis substancials en pocs mesos que evidencien que les propostes econòmiques que havia llançat el PP no s'ajusten al que demana la Unió Europea, que reactivarà les normes fiscals el 2024 i que fixen el màxim del dèficit en el 3%.

Feijóo va anunciar aquest diumenge en una entrevista al Financial Times que dotaria aquests dos tributs de "millor cobertura legal" perquè considera que van ser "mal dissenyats". El govern espanyol els va crear de manera temporal: la seva vida acaba quan comenci el 2024. Fins llavors, el PP preveu mantenir-los tal com estan, segons va explicar fa dues setmanes el vicesecretari d'economia del PP, Juan Bravo. A partir del 2024 serà quan, si el PP governa, hauran d'estudiar la pròrroga dels tributs i en quin sentit els modifiquen: segons Bravo, ho faran en funció de la inflació i de la situació econòmica. El PP es queixa que l'impost a les energètiques no grava els "beneficis extraordinaris" sinó l'import net de facturació, i en el cas de la banca creuen que acabarà repercutint en els clients.

Conscient que la decisió és probable que no agradi a les companyies energètiques i a la banca, de qui Feijóo s'havia presentat com el gran aliat, en la mateixa entrevista al Financial Times, el líder popular els va voler enviar un missatge tranquil·litzador. Va assegurar que parlaria amb "les companyies energètiques i amb els bancs per recórrer a la seva solidaritat i decidir quina és la millor manera que contribueixin a reduir el deute públic i el dèficit abans de prendre decisions".

La Unió Europea ha fixat que de cara al 2024 els estats membres hauran de reduir a mitjà i llarg termini aquest deute, fins a arribar com a màxim al 60% del PIB (Espanya està ara en el 113%). I el candidat del PP repeteix a cada entrevista una mateixa frase: "Espanya paga cada hora 8 milions d'euros en interessos pel seu deute, 200 milions al dia". El seu pla econòmic passa per una baixada generalitzada d'impostos, començant per les rendes inferiors a 40.000 euros, perquè la tesi tradicional que sosté la dreta és que com menys impostos, més consum de les famílies, més inversió de les empreses i, per tant, més recaptació. Ara bé, el fet que els populars vulguin mantenir dos impostos que en un inici havien criticat, fa intuir que només amb una política d'impostos baixos no n'hi haurà prou per reduir el deute.

La visita de Von der Leyen

Feijóo va llançar la seva proposta just la vigília que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, visités Madrid per reunir-se amb el president espanyol, Pedro Sánchez, i donar formalment per iniciada la presidència d'Espanya a la Unió Europea. Els dos mandataris es van comprometre una vegada més a abordar la reforma de les regles fiscals abans d'acabar l'any, una de les qüestions que s'ha fixat Sánchez com a prioritària durant el seu mandat, a banda de la reforma del mercat elèctric i del pacte migratori. Les prioritats, però, podrien canviar si després del 23-J hi ha un canvi a la Moncloa. Von der Leyen, però, ha confiat que "independentment del resultat de les eleccions", el govern espanyol sigui capaç de "tenir una presidència eficaç". En la roda de premsa conjunta, la dirigent alemanya també ha avisat sobre l'auge de l'extrema dreta i ha receptat fer "polítiques amb resultats i donar confiança". Un missatge per al seu company dels populars europeus, Alberto Núñez Feijóo?