Relleus pactats i polèmiques: així canvien ajuntaments de les Balears a mitjan legislatura

PalmaEl PP va ser el guanyador de les eleccions municipals de maig de 2023 a les Balears, amb el control de 33 dels 67 municipis de les Illes. Tot i que governa a molts d'ells amb pactes que li garanteixen la batlia tota la legislatura, en alguns ajuntaments es van establir acords de governabilitat que preveuen una legislatura compartida, com la que van protagonitzar José Hila (PSIB) i Toni Noguera (MÉS) a Palma entre el 2015 i el 2019. A l’equador de la legislatura, repassam com han evolucionat els cinc consistoris on es va pactar un relleu a la batlia fa dos anys.

Santa Margalida és un dels municipis que ha canviat de batle. Joan Monjo, batle per Convergència, ha cedit el testimoni a Martí Àngels Torres (PP), que ocuparà el càrrec fins al 2027. Durant el seu mandat, Monjo ha estat fortament criticat per l’oposició, especialment per dues polèmiques: d’una banda, per minimitzar agressions sexuals durant la processó de la Beata, i de l’altra, per la compra d’uns terrenys que, segons el PSIB, podrien beneficiar familiars seus.

El canvi de mandatari a Porreres es farà a finals de 2025, després de 32 mesos de govern municipal de Xisca Mora (El Pi). La rellevarà Maria Agnès Sampol (PP), que assumirà la batlia durant 16 mesos al tram final de la legislatura. Mora va haver de respondre per una curiosa polèmica quan diversos mitjans informaren que Meghan Markle, duquessa de Sussex, havia estat acusada de plagiar l’escut del municipi per al logotip de la seva nova marca. La batlessa va respondre amb humor, afirmant que la situació era “surrealista” i que “almanco, arreu del món molta gent prendrà consciència que a Mallorca hi ha un poble d’interior que té aquest escut”. Fins i tot, va convidar Markle a visitar oficialment el poble.

Després de la seva proclamació com a batle de Sant Joan, Richard Thompson (MÉS) va aconseguir el primer pacte progressista de la història d'aquest municipi mallorquí i, de pas, proclamar-se com el primer batle britànic de Mallorca. Catalina Perelló (PSOE) el substituirà el 2026, segons el pacte acordat, amb vista al darrer any de legislatura.

A Montuïri, Paula Amengual (MÉS) governarà fins al desembre de 2025. Antoni Miralles (PSOE) la substituirà fins a 2027. Amengual ha estat la primera dona que ha ostentat el càrrec de batlessa al municipi. Ha tingut topades amb el Govern per la gestió de l'aigua al municipi, que es troba sota mínims hídrics. Malgrat les seves peticions i les d’altres ajuntaments del Pla, enguany el Govern no proporcionarà ajudes econòmiques per finançar les camionades d’aigua. Aquest dilluns, però, el Govern ha reaccionat a les crítiques de la mancomunitat i ha assegurat que no ha renunciat “en cap moment” a ajudar els ajuntaments per aquests motius.

A Lloseta, el relleu s’ha fet fa pocs dies. Angelina Pérez (MÉS), primera dona a ocupar la batlia del municipi, ha estat substituïda per Paquita Campins (PSOE) aquest juny. Un dels punts més polèmics del seu mandat ha estat el projecte de reforma de la plaça d'Espanya. L’oposició veïnal i associativa va aconseguir aturar el projecte, que hauria transformat significativament la fisonomia del poble.

Ciutadella i Capdepera

Més enllà d’aquests relleus pactats per raons de governabilitat a l'inici de legislatura, també s’han produït canvis rellevants per altres motius. El més destacat és l’expulsió de la popular Juana Mari Pons mitjançant una moció de censura el 5 de juliol de 2024 a Ciutadella. La iniciativa, presentada conjuntament pel PSOE, PSM i Ciutadella Endavant, va prosperar i, per primera vegada en 45 anys d’ajuntaments democràtics a Menorca, es va produir un canvi de color polític al Consistori. Juana Mari Pons, que havia governat en minoria durant 13 mesos, va ser substituïda per Llorenç Ferrer Monjo (PSOE) com a nou batle de Ciutadella.

Un altre cas sonat va ser l’acord entre el PP i MÉS a Capdepera, signat l’octubre de 2023. L’acord estableix una batlia compartida entre Mireia Ferrer (PP) i Núria García (MÉS), que assumirà el càrrec el novembre de 2025. Tot i que el pacte va comptar amb el suport de les bases municipals, no va ser avalat per l’Executiva de MÉS. El desacord va desembocar en l’expulsió dels cinc regidors gabellins del partit, una decisió que la direcció va justificar afirmant que era “inacceptable” pactar amb un PP aliat amb Vox. Els regidors, per la seva banda, argumentaren que tenien el suport de la militància i que l’acord millorava la governabilitat del municipi.