El PSIB carrega contra uns pressupostos "letals"

PalmaEl Govern ha aconseguit tirar endavant els pressupostos de 2025 gràcies a Vox i entre fortes crítiques de l'esquerra, que s'ha oposat en bloc al que ha definit com un "pacte de la vergonya". En la darrera ronda d'intervencions, la diputada del PSIB Mercedes Garrido ha assenyalat els comptes de "letals" per al poble, el territori, la memòria i la dignitat de les Illes Balears per les mesures que l'acompanyen en matèria de llengua, memòria democràtica, immigració i urbanisme.

"Aquests pressupostos afavoreixen els que més tenen, però perjudiquen els que més els necessiten", ha lamentat Garrido, en referència a les davallades d'impostos. "Perdonen impostos als rics, però pugen les llistes de dependències", ha continuat: "Afavoreixen els especuladors i ho paguen els ciutadans, els joves i els treballadors d'aquesta terra". Sobre les cessions del PP a Vox en matèria de llengua, que impliquen incloure el castellà com a llengua vehicular a la llei i amplia l'elecció de llengua a les aules, a més de reduir el requisit de català a l'Administració, la socialista ha acusat el Govern de "vendre la llengua a qui la vol destruir" i l'escola pública a qui la vol "uniforme i en castellà".

"Som un poble orgullós de la seva història, que la recorda per no repetir-la", ha continuat: "Avui vostès la vendran". En aquest sentit, ha recordat que el president del Parlament, Gabriel Le Senne, està pendent de judici per esqueixar una fotografia de les Roges del Molinar a l'hemicicle. "Ataquen les dones que són assassinades per les seves idees", ha insistit. Pel que fa a les mesures contra la immigració irregular exigides per l'extrema dreta al PP, Garrido ha acusat els populars de "vendre els migrants a qui els volen deportar, i no volen acollir 49 menors, però sí 20 milions de turistes".

Més per Menorca assenyala els comptes de "gran mentida"

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha retret al PP que hagi presentat un document de pressupostos pràcticament idèntic al que el Govern va dur al Parlament al desembre. Els ha definit com una "gran mentida" i un atac a la llengua i la identitat.