El Govern aprova els segons pressupostos amb Vox i ja prepara els següents

PalmaEl Govern ha aprovat aquest dimarts els pressupostos de 2025 de la mà de Vox, els segons de la legislatura. Malgrat que arriben amb sis mesos de retard, el PP no ha volgut desaprofitar la finestra d'oportunitat que els brindava el fet que els de Santiago Abascal, en aquesta ocasió, hagin estat disposats a donar-hi suport. Els dos partits han negociat amb la sospita que aquests podrien ser els darrers comptes que tirin endavant aquesta legislatura, que a partir de setembre ja entrarà en la fase de precampanya electoral. Per això, l'extrema dreta ha exigit importants cessions al PP en llengua i immigració. "Els han sagnat", resumeix una font socialista. Tot i això, el conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, signarà la setmana que ve l'ordre per preparar els comptes de 2026, tal com informen fonts coneixedores. Prohens és conscient que, amb les anades i vingudes dels seus socis, mai se sap i no vol renunciar a tornar-ho a intentar.

Els pressupostos han tirat endavant després d'una jornada parlamentària de tres dies sense gairebé interrupcions. PP i Vox s'han vist forçats a ampliar el període de sessions per tirar-los endavant, i els de Prohens han aprofitat per aprovar dues lleis més, la d'obtenció del sòl i la de polígons, durant la mateixa setmana. Els comptes eren pràcticament idèntics als que els populars ja varen presentar el desembre de 2024 i l'extrema dreta va tombar en el darrer moment, seguint ordres de la direcció de Madrid. Algunes de les cessions a Vox s'han introduït a través d'esmenes. Entre elles, els 21 milions d'euros destinats al Pla d'elecció de llengua, així com la partida per fer proves dentals als menors migrants no acompanyats, la redefinició de les partides per a la promoció del català —es redueixen les de "caràcter ideològic"; així com una nova davallada a l'impost de successions, dos milions d'euros per al foment de la natalitat i ajudes als agricultors.

Amb tot, les més importants es vehicularan a través d'altres normatives, com la inclusió de la vehicularitat del castellà a la Llei d'Educació, la derogació de la Llei de memòria democràtic, les rebaixes al català a l'Administració i el rebuig a acollir més menors migrants no acompanyats. També l'ampliació de la Llei d'obtenció del sòl perquè es pugui construir més en rústic —en les àrees de transició— i aprovar una amnistia urbanística a la serra de Tramuntana. De fet, Vox va demanar que aquesta norma s'aprovés abans del debat de pressupostos. L'esquerra ha denunciat durant el debat un pacte "de la vergonya" que vulnera, al seu entendre, drets socials i humans. També ha carregat en bloc contra els atacs a la llengua pròpia i l'absència de mesures contra la massificació turística. Però els consellers de l'Executiu han defensat el pacte amb Vox amb vehemència, acusant l'esquerra de magnificar-ne les conseqüències.

Les votacions han finalitzat aquest dimecres sense incidents, a diferència del debat sobre els mateixos números que es va fer el desembre passat. El PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem han votat en contra de totes les seccions. Tot i això, Vox ha marcat distàncies amb el PP en votar amb l'esquerra per tombar la pujada de sous del Govern. La inestabilitat de l'extrema dreta s'ha fet palesa una vegada més amb el xoc entre les diputades Manuela Cañadas i Idoia Ribas, que es va produir dilluns en ple hemicicle i s'ha saldat amb la sortida de Ribas del grup parlamentari. Vox, que va començar la legislatura amb vuit diputats, arriba a mig mandat amb només cinc. "Això que Vox és la tercera força comença a no estar tan clar", va etzibar el líder de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, que va provocar les queixes de l'extrema dreta. De moment, però, aquest contratemps no preocupa el PP, que en té prou amb 30 diputats per aprovar lleis —ara com ara té assegurat el suport de 31 parlamentaris.

El PP arriba a mitja legislatura refermant la seva aliança amb Vox. "Anam dos a zero", assegura una font de l'Executiu, que treu pit d'haver aconseguit aprovar dos pressupostos mentre que el govern espanyol de Pedro Sánchez encara treballa amb els comptes prorrogats. El cas Cerdán, que afecta la cúpula del PSOE i, de manera subsidiària, també l'expresidenta i líder del PSIB, Francina Armengol, ha estat un leitmotiv que els representants de PP i Vox han repetit al llarg dels tres dies de debat. El PP es frega les mans amb el cas de corrupció que esquitxa les files socialistes, perquè considera que fa mal a l'oposició, que depèn de l'hiperlideratge d'Armengol i aplana el camí a Prohens de cara a les eleccions de 2027. Aquest, i les crítiques als anteriors governs d'esquerres han estat els principals arguments de la dreta davant les queixes dels partits d'esquerres. "Què varen fer vostès els darrers vuit anys?", ha retret aquest dimecres el conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, després que la diputada del PSIB Mercedes Garrido hagi titllat de "fracassades" les polítiques per millorar la situació d'emergència d'habitatge del PP.

En el mateix sentit, fonts del Govern aplaudeixen les declaracions del secretari general del PP a l'Estat, Miguel Tellado, que aquest dimarts va anunciar el "desig" del líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, de construir un govern en solitari que pugui arribar a acords externs amb Vox. "L'únic Govern del PP que se n'ha sortit és el nostre", apuntaven fonts de l'equip de Prohens, que consideren que l'aposta del PP estatal està més alineada que mai amb la de les Illes. Tan bon punt el president de la Cambra, Gabriel Le Senne, ha proclamat l'aprovació dels comptes, la presidenta Marga Prohens s'ha aixecat a saludar els seus socis parlamentaris, enmig d'un sonor aplaudiment de la bancada del PP.