Joan Pons, l'anticatalanista que vol imposar el gonellisme al Consell de Menorca

PalmaUn any abans de les eleccions autonòmiques del 2023, Joan Pons (Ciutadella, 1993) era una veu crítica amb el PP de Marga Prohens. "És catalanista, tot el seu Twitter està en català estàndard", va denunciar l'abril del 2022 al seu canal de Youtube: "Aquesta és la que defensarà els interessos de la cultura balear davant el pancatalanisme". Pons dirigia llavors Sa Fundació, una organització de tendència gonella, encara que la negació de la unitat de la llengua catalana a Menorca es coneix com a saladisme, com va explicar un expert a l'ARA Balears. Un any després, el PP el va fitxar per evitar que el seu perfil jove i popular li prengués vots davant de Vox. "No s'esperaven governar a Menorca", explica un adversari polític. Pons es va convertir en conseller de cultura i, des d'aquest càrrec, ha liderat l'ofensa contra el català normatiu a la institució a través d'un canvi del Reglament d'Usos Lingüístics que, si s'aprova, incorporarà el castellà a la institució i donarà prioritat a les "formes lingüístiques del menorquí".

"És un tio collonut", opina una font propera a Vox a Menorca. De fet, diferents veus consultades expliquen que la rumorologia a l'illa apuntava que acabaria fitxant per la formació d'extrema dreta. Expressava sovint les seves opinions anticatalanistes al diari de Menorca, on es va posicionar a favor del topònim Mahó en comptes de Maó, i va assegurar que "el castellà no és l'enemic", sinó el català. "El català a Catalunya tindrà la seva unitat", va assegurar al seu canal de Youtube: "Ens neguen la unitat lingüística del balear i el valencià, que són molt antics i estan documentats". També es va alinear amb Vox en altres qüestions al mateix diari. Va rebutjar les lleis en favor del feminisme i els drets LGTBI+ i va carregar contra la memòria històrica. A més, va elogiar la primera ministra italiana, la ultraconservadora Giorgia Meloni. Amb tot, des que va entrar a les files dels populars ha matisat les seves declaracions. "No som antires, sinó defensor del menorquí", va justificar al mateix rotatiu l'abril del 2023, poc abans de les eleccions, en una entrevista en què va desdir-se de les seves posicions contràries a la unitat de la llengua catalana. Sigui com sigui, des que va desembarcar al Consell de Menorca, i de bracet de l'exconsellera de Vox (ara no adscrita) Maite de Medrano, ha fet un tomb contra el català normatiu.

Tot i les simpaties que desperta entre els afins a Vox, l'exlíder provincial del partit i actual diputat al Congrés, Jorge Campos, el va definir en alguna ocasió com un perfil "perillós", explica una font coneixedora. El motiu és que, malgrat que escriu en article salat i fomenta el diferencialisme respecte al català estàndard, Pons manté el català en la majoria de les seves intervencions, també al Consell Insular, a diferència dels dirigents del partit d'extrema dreta que, mentre que neguen la unitat de la llengua catalana, prioritzen el castellà. "Ell defensa el menorquí de veritat, i escriu correctament", apunta aquesta font, que el defineix com una persona "acollidora, refinada culturalment, esportista" i "ben considerada" als cercles socials menorquins: "Té amistats molt extenses".

Hi coincideix un adversari polític, que assegura que té "una imatge amable i moderada" en els plens. Amb tot, la mateixa veu el defineix com un exponent del "trumpisme a la menorquina". "Fa una falsa defensa de les modalitats menorquines i es passa de sal, perquè empra l'article salat allà on no importaria", assenyala aquesta veu, que considera que aquest sector més inflamat ha fet forat en els darrers anys al PP menorquí. Prova d'això, exposa, és el recent fitxatge per part del Consell de l'ultraliberal i exdiputat de Ciutadans Marcos de Quinto com a conferenciant de la Diada de Menorca.

"El PP menorquí és molt espanyolista", assegura el diputat de Més per Menorca Josep Castells. "L'ànima regionalista del PP mallorquí, a Menorca no existeix", assegura, i critica que el Consell Insular estigui "segrestat per la ideologia ultra d'aquest home": "Té idees clares i destaca, marca la línia". Què en pensa l'equip de Prohens? Per ara, el PP balear no se sent incòmode amb aquesta situació. La formació, de fet, ha acceptat debatre diverses iniciatives properes al gonellisme del president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox) a la Mesa, com ara demanar un informe a la Universitat de les Illes Balears (UIB) sobre la possibilitat de mantenir l'article salat dels oradors en les transcripcions al Diari de Sessions. "No tenim cap tipus de fricció amb el PP menorquí", apunten fonts del Govern. "La seva posició és compatible amb el partit sempre que es mantingui a Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims", exposa: "Prohens també és partidària de defensar i fomentar l'ús de les modalitats lingüístiques de les Illes".