Tomás Chivato: "No venim a competir amb la UIB, sinó a donar resposta a la manca de professionals"

PalmaEl doctor Tomás Chivato, degà de la Facultat de Medicina del CEU San Pablo, és un dels impulsors de la implantació del centre a Mallorca a través del CEU Beato Luis Belda, que començarà a funcionar el curs vinent amb els graus de Infermeria, Fisioteràpia, Psicologia i Medicina. Defensa que el projecte neix amb la voluntat de contribuir a la societat balear i reivindica la convivència entre universitat pública i privada com a models complementaris.

Per què el CEU decideix implantar-se ara a les Balears i per què amb un projecte centrat en Ciències de la Salut?

— El CEU és una institució amb una llarga trajectòria, que, des del 1973, forma professionals de l’àmbit sanitari. Ha anat ampliant progressivament la seva oferta amb Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Farmàcia, Biotecnologia i altres titulacions relacionades. Amb els anys, el grup CEU ha crescut a diferents comunitats autònomes i ha constatat una necessitat comuna: la manca de professionals de la salut ben formats, amb competències tècniques, però també amb valors humanistes, capacitat de comunicació i principis ètics sòlids.

— Es va detectar que les Balears no disposaven d’una facultat privada de Medicina. Després d’analitzar-ho, i amb el suport del Govern, es va decidir impulsar-hi el projecte. Arribam amb la il·lusió de més de 50 anys formant bons professionals, competents tant a escala teòrica com pràctica, per donar resposta a una necessitat real: la manca de professionals sanitaris, que és un problema global i que requereix col·laboració a escala estatal.

Què heu detectat al sistema universitari i sanitari balear que fes pensar que hi havia espai per a una nova facultat?

— La manca de professionals és evident. A les Balears, en el cas dels al·lergòlegs, per exemple, fa anys que se'n reclamava la incorporació a la sanitat pública i fins fa poc no hi havia prou resposta. Durant dècades, les Balears han estat l'única comunitat que no en tenia, fins fa pocs anys, amb l'actual Govern. El problema no és només local, sinó global: hi ha manca de relleu generacional, desgast professional, falta de carrera professional atractiva i un sistema sanitari amb marge de millora.

El projecte arriba en un context de debat sobre la universitat privada. El CEU entra a cobrir un buit o a competir amb la UIB?

— No venim a competir amb la UIB. Venim a donar resposta a un problema de manca de professionals. La UIB té una trajectòria consolidada i una estructura forta, igual que nosaltres. No hi ha una competència real, sinó models diferents que poden conviure. El que fa la Universitat CEU San Pablo és establir convenis per a la formació dels alumnes en entorns hospitalaris de la mà de Juaneda i la UIB té els seus hospitals. L’objectiu és el mateix: formar bons professionals. El problema és global, i tots compartim la necessitat de donar-hi resposta.

El projecte ha estat objecte de crítiques per la rapidesa de la tramitació i la declaració d’interès estratègic. És una 'via exprés'?

— No ha estat cap via exprés. Han estat molts mesos de feina. El que s’ha fet és respondre a una necessitat real. No venim a substituir res, sinó a complementar l’oferta existent. No parlaria d’universitats públiques o privades com a oposades, sinó que el que s'ha de mirar és quins centres ofereixen qualitat, independentment de la titularitat. Hi ha molts joves que han de sortir de les Balears per estudiar Medicina. Ara se’ls pot donar una alternativa perquè puguin quedar aquí.

Com ha estat la relació amb el Govern i altres institucions?

— La relació ha estat fluida i amb bona predisposició, no només amb el Govern, sinó també amb la UIB, col·legis professionals i hospitals. També s’han facilitat aspectes com la compra i requalificació de la seu del Beato Luis Belda, a més d'altres espais necessaris per al projecte. Venim a sumar i a col·laborar amb tot el sistema.

Què us diferenciarà de la proposta de la UIB per aconseguir que els alumnes paguin una oferta educativa amb un cost més elevat?

— No es tracta de ser millor o pitjor, sinó diferent. Una de les nostres apostes és la humanització de la formació sanitària. Tenim assignatures específiques, una càtedra i un observatori dedicat a la humanització sanitària, a més de congressos biomèdics. També donam molta importància a la simulació clínica, que permet als estudiants entrenar competències en entorns segurs abans de tractar pacients reals. Això reforça la seva preparació quan arriben a la pràctica professional.

Què diríeu a qui considera que aquest model privat fragmenta o debilita la universitat pública?

— En absolut. Vivim en un país lliure i cada persona pot decidir on estudiar. La convivència entre universitat pública i privada és normal en molts països. No es tracta de substituir sinó de complementar. A més, som una institució que ofereix un important sistema de beques a escala estatal per facilitar que si un alumne compleix el perfil, pugui entrar a estudiar amb nosaltres.

Per què creis que a principis dels 2000 a Espanya hi havia poques universitats privades i ara estiguin a punt de superar les públiques?

— Principalment per la necessitat de formar més professionals. Si el sistema públic no pot donar prou resposta, s’han de cercar solucions complementàries. La clau no és si és públic o privat, sinó la qualitat de la formació i que els títols siguin vàlids a Espanya i a Europa.

Hi ha qui critica que dins la formació mèdica no s’incorporin pràctiques com l’avortament i l’eutanàsia.

— Tenim assignatures de cures pal·liatives, que és un àmbit que necessita més desenvolupament i que malauradament no té marc legal que el susteni. És cert que l’eutanàsia i l’avortament són pràctiques legals en determinats supòsits, però des del punt de vista mèdic i deontològic hi ha un debat profund. La medicina és una professió mil·lenària, vinculada al jurament hipocràtic, que posa al centre la defensa de la vida. Des d’aquesta perspectiva, es defensa que l’eutanàsia no és un acte mèdic. El metge no pot provocar ni col·laborar intencionadament en la mort d'un pacient.

Però la mort digna és un dret.

— Ningú ho sap, però Adolf Hitler va ser el primer a despenalitzar les pràctiques d’eutanàsia, amb l’objectiu d’eliminar persones considerades una càrrega, com ara ferits o discapacitats després de la Primera Guerra Mundial. Cal diferenciar clarament entre el que és legal, el que és tècnicament possible (com crear un còctel de medicaments que condueixin a la mort), i el que és èticament i deontològicament acceptable. El que s'ha de fer és reivindicar les cures pal·liatives: encara hi ha desenes de milers de persones a Espanya que no hi tenen accés. Quan no es pot curar, l’objectiu ha de ser cuidar i acompanyar el pacient.

Com s’integrarà el centre dins la realitat sociolingüística de les Balears?

— Hi prevaldrà el sentit comú. La docència es farà en castellà, que és la llengua autoritzada del projecte, però si hi ha grups on predomina el català, s’adaptarà. Encara no saben quin serà l’idioma del nostre alumnat ni en quin se sentirà més còmode el professorat. També s'hi preveu incorporar grups en anglès en el futur. L’objectiu és garantir una comunicació efectiva i una bona formació.

Quin impacte esperau tenir en la retenció de talent jove a les Balears?

— Es podrà valorar d’aquí a uns anys, quan les primeres promocions acabin. El repte real és també la capacitat del sistema per retenir aquests professionals, perquè la competència internacional és molt alta.

Si d’aquí a deu anys mirau enrere, què voldríeu que s’hagi dit del CEU a Mallorca?

— Ens agradaria que es digui el mateix que ja es diu d’altres campus del CEU: que formam bons professionals. Que els hospitals estiguin satisfets amb els nostres graduats i que aquests trobin feina i desenvolupin una bona carrera. Això seria el millor reconeixement possible.