“El nostre alumnat és majoritàriament de classe mitjana”: la rectora del CEU defensa el seu projecte a les Balears

PalmaLa implantació del centre adscrit CEU Beat Luis Belda a Palma ha reobert el debat sobre el creixement de la universitat privada a les Balears i les condicions en què s'estan autoritzant noves titulacions estratègiques com Medicina i Infermeria. Abans que aquesta discussió s’abordi en profunditat, la rectora del CEU San Pablo, Rosa Visiedo, defensa el projecte, rebutja que consolidi un model elitista i reivindica el seu paper dins el sistema universitari.

El projecte, impulsat per la universitat CEU San Pablo i previst per al curs 2026-2027, s’ubicarà a l’antic edifici del Riskal i comportarà una inversió de 40 milions d’euros en la reforma de l'espai.

La rectora del CEU San Pablo, Rosa Visiedo, defensa que la decisió de desembarcar a les Balears respon a una necessitat objectiva del sistema sanitari. "Vàrem fer un estudi i les Illes Balears eren una de les comunitats on es detectava més necessitat d’oferta de places d’Infermeria i Medicina, i alhora una gran necessitat de professionals", afirma. Segons Visiedo, l'Arxipèlag és "la segona comunitat amb menys places d’Infermeria per habitant i la comunitat amb menys places per estudiar Medicina". Aquest relat encaixa amb el discurs del Govern, que ha justificat l’obertura a universitats privades per compensar les limitacions del sistema públic.

El centre del CEU Beat Luis Belda tindrà capacitat per a uns 2.000 estudiants i oferirà inicialment Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia. L’any següent s’hi afegiran Farmàcia i Odontologia, amb la previsió d’incorporar docència en anglès. El primer curs s’hi matricularan entre 200 i 300 alumnes i es contractaran uns 30 professors. Una peça clau del projecte és el conveni amb el grup hospitalari Juaneda. “Nosaltres no hauríem començat el projecte sense tenir l’aliança del grup Juaneda firmada. Ens dona la garantia de poder oferir pràctiques hospitalàries als estudiants”, assegura la rectora.

La UIB diu que les pràctiques als hospitals universitaris són seves

L’accés als hospitals per a les pràctiques és un dels punts més sensibles i la UIB ja ha deixat clar que les dels hospitals universitaris són seves. Tant la Facultat de Medicina con la d'Infermeria i Fisioteràpia han fet comunicats en favor del sistema públic. Visiedo insisteix que el CEU no vol competir amb la pública: “No venim a fer competència ni a fer mal a ningú. Venim a col·laborar i aportar". Així i tot, la coincidència de diversos projectes universitaris privats en un territori limitat ha generat inquietud sobre la saturació del sistema i la capacitat real d’absorció. Visiedo no descarta que professors de la UIB acabin a la CEU.

Les obres del Riskal encara no han començat. “Anam amb retard, perquè hauríem d’haver començat abans de Nadal, però és un tema de llicències municipals”, explica Visiedo. El calendari administratiu i la rapidesa amb què s’ha tramitat el projecte com a projecte d'interès estratègic han alimentat sospites sobre un possible tracte de favor arran del canvi polític al Govern, una acusació que la rectora nega: “No hi ha hagut cap tracte de favor, ni aquí ni fora. Hem complert amb tot el que se’ns ha demanat”.

Hi haurà català, si la gent ho vol

Un altre eix central és la llengua. En un context de tensió pel paper del català a l’educació superior, Visiedo defensa un model de convivència lingüística. “Per mi, la llengua sempre és una riquesa i s’ha de potenciar i protegir”, diu, i afegeix que “si l'alumnat vol classes en català, cap inconvenient”. El model educatiu del CEU, fonamentat en l’humanisme cristià, també té limitacions en titulacions com Medicina. “Mai no donarem cabuda a pràctiques que vagin en contra del nostre ideari, com l’eutanàsia o l’avortament”, afirma, tot reivindicant “la protecció de la família, la promoció de la llibertat d'expressió i un sistema de beques potent".

La rectora respon a una de les crítiques recurrents: el risc d’un mapa universitari dual, amb centres públics i privats separats per classe social. Rebutja aquesta idea i defineix el perfil dels que estudiaran a la privada: “El nostre alumnat és majoritàriament de classe mitjana. Famílies que fan un esforç perquè els fills puguin estudiar amb nosaltres. També hi ha gent més desfavorida i gent de classe alta. La universitat és un reflex de l’estructura social”.

El primer any d’estudiar Medicina a la Luis Belda tindrà un cost de 22.355 euros, mentre que Infermeria serà de 12.895 euros; Fisioteràpia, de 10.950 euros, i Psicologia, de 12.250 euros. Per posar-ho en perspectiva, el salari mitjà a les Balears se situa entorn dels 27.237 euros bruts anuals, per la qual cosa molts residents guanyen per sota d’aquesta xifra. De fet, el 50% dels assalariats cobren menys de 18.000 euros anuals. Aquesta situació posa en relleu les desigualtats en l’accés a l’educació superior i les dificultats que tenen els estudiants per combinar els estudis amb la sostenibilitat econòmica.

Per compensar les barreres econòmiques, el CEU posa l’accent en les beques. “Enguany el CEU San Pablo ha destinat 12 milions d’euros a beques; en total, 30 milions en polítiques de beques”. De gairebé 13.000 estudiants, “prop de 7.000 gaudeixen d’algun tipus de beca”. A la pàgina web del nou centre adscrit no apareix informació específica sobre les bonificacions.

La implantació del CEU Beato Luis Belda s’inscriu en un canvi de model que continua generant resistències i controvèrsia: creixement de la universitat privada, pressió sobre l’espai urbà, accés a pràctiques sanitàries i un sistema que, segons els seus crítics, pot consolidar desigualtats estructurals. Ell debat sobre quin sistema universitari volen les Balears tot just acaba de començar i, mentrestant, iniciatives com la de la CEU, Adema i el Felipe Moreno avancen amb ritme.