La temporada turística 'buida' les aules de la UIB

PalmaLes aules de la Universitat de les Illes Balears (UIB) es buiden de cada vegada més aviat. Després de Pasqua, coincidint amb l’inici de la temporada turística, l’absentisme s’accentua especialment als cursos superiors, on molts estudiants compaginen estudis i feina. “Entre un 30 i un 40% dels alumnes poden deixar de venir a classe perquè fan feina”, assegura el professor David Abril, que considera aquesta tendència “estructural” i estretament vinculada a la realitat del mercat laboral i a la necessitat de pagar els estudis de manera autònoma. Amb tot, l'absentisme en augment dels estudiants al llarg de tot el curs és un tema que ocupa la comunitat universitària.

La UIB no disposa de dades sobre l’assistència perquè no és obligatòria, però n'aporta una perspectiva: "L’absentisme és un fenomen cada vegada més habitual als campus de l’Estat, tot i que varia segons la titulació, el pes de les pràctiques i la cultura docent. La postpandèmia ha normalitzat la flexibilitat i l’accés remot als continguts, mentre que la tecnologia ha transformat els hàbits d’estudi i ha desplaçat part del valor de la classe magistral. Davant això, les universitats afronten un repte d’adaptació", exposen fonts oficials de la universitat. “No en tenim una quantificació exacta, però sí que és veritat que l’assistència dels alumnes a classe ha baixat bastant”, afegeix, per la seva banda, Biel Cardona, director de l’Escola Politècnica Superior.

Cardona exposa que el fenomen de l'absentisme no s’entén sense el canvi en la manera d’accedir al coneixement. Si fa unes dècades anar a classe era pràcticament imprescindible, avui aquest monopoli s’ha diluït. “Hi va haver un moment en què l’estudiant anava a classe perquè era una font de coneixement a la qual no podia accedir d’altra manera”, recorda. Ara, en canvi, “la feina del professor d’adaptar el coneixement també la fa la IA”.

Donar valor afegit

El canvi tecnològic obliga a redefinir el sentit mateix de la presencialitat. “La clau és trobar la manera que l’estudiant rebi valor afegit anant a classe”, defensa Cardona. Per això, considera que ja no funciona la lògica de l'assistència per obligació o per inèrcia cultural. “Ara la idea d’anar a classe per quedar bé cada vegada es va diluint més”, lamenta, i alerta també d’un “efecte crida” entre estudiants: si alguns deixen d’anar-hi, altres també ho fan.

La situació preocupa perquè es dona fins i tot en estudis amb notes de tall elevades. “Hi ha carreres com Medicina en què l’assistència també és baixa”, assenyala Cardona. En alguns casos, explica, els estudiants s’organitzen per reduir-hi encara més la presencialitat: “Tenen muntades comissions d’apunts: un dia hi va un, un dia un altre...”.

Per a molts estudiants, la presencialitat perd sentit quan la classe es limita a reproduir continguts que ja tenen disponibles. Un alumne de segon d’Història considera que moltes assignatures continuen massa centrades en la classe magistral. “Hi ha professors que simplement llegeixen durant dues hores. Si el contingut ja és als llibres de la guia docent, hi surt guanyant si estudii pel meu compte”, explica.

Classes magistrals denses

Abril coincideix que el sistema necessita una revisió profunda. “Encara abunda el professor de classe magistral infumable”, afirma. Segons ell, el problema és estructural: la universitat prioritza la recerca per damunt de la docència. “El pla Bolonya considera la docència gairebé un càstig. Si publiques molt i tens projectes, et lleven hores de classe; si no, te les augmenten”, critica. Això, afegeix, acaba derivant en professors poc motivats i classes repetitives.

Malgrat tot, tant Abril com Cardona coincideixen que la solució no implica fer obligatòria l’assistència. “Si l’única manera d’aconseguir que vinguin és passar llista i dir ‘si no vens, suspens’, no és la solució”, sosté Cardona. La normativa de la UIB preveu que, en el marc de l’avaluació de les assignatures, alguns elements d’avaluació vinculats als crèdits pràctics poden incorporar un determinat percentatge mínim d’assistència a les sessions pràctiques corresponents. Aquest requisit, si s'escau, s’ha de definir i concretar explícitament a la guia docent de l’assignatura.

A la Facultat de Dret, el vicedegà Josep Horrach explica que només una assignatura avalua l'assistència, i representa aproximadament un 10% de la nota. No pot restar, sols sumar. “El que hem de fer com a professors és incentivar la implicació dels alumnes”, defensa. En aquesta línia, la facultat ha introduït canvis metodològics: horaris més concentrats, activitats asíncrones, pòdcasts, fòrums i ús intensiu de recursos digitals. “Hem fet horaris més flexibles i conciliadors, que afavoreixen el treball autònom”, explica.

Precisament la conciliació és un dels factors més repetits entre els estudiants. Una alumna de primer d’Educació Primària explica la dificultat de compaginar estudis i feina. “Els horaris estan pensats com si la universitat fos una escola i no com un lloc on hi ha gent que fa feina. Abril ho contextualitza: “Molts d'estudiants prioritzen inevitablement la feina perquè és una necessitat econòmica. No els ho posam fàcil”, resumeix. En aquest sentit, apunta que models més flexibles i virtuals guanyen pes perquè responen millor a la realitat.

Poca assistència, de sempre

Jesús Revelles és vicedegà de Filosofia i Lletres i coincideix que el perfil d’alumnat ha canviat. “Aproximadament un 25% dels alumnes del grau en Filologia Catalana són estudiants que fan segones carreres o majors de 25 anys, gent que fa feina i que no pot venir cada dia”, explica. Ell mateix afegeix que, tot i l’alarma actual, l’absentisme no és un fenomen nou. “Quan nosaltres estudiàvem també hi havia absentisme, i tant”, recorda.

Un alumne de tercer de Dret defensa una visió més pragmàtica. “Hi ha professors molt bons que fan debats, casos pràctics i sessions que realment valen la pena. Però també gent frustrada que voldria no ser això”, explica. Per això considera que la universitat “no ha de ser obligatòria” i que cada estudiant ha de poder decidir com aprèn millor.

La irrupció de la IA afegeix encara més pressió sobre la renovació universitària. “Els professors hem de ser conscients que hi competim", resumeix Abril. Això obliga, segons ell, a repensar el model docent i a oferir una experiència que no sigui substituïble. “Hem de trobar una fórmula que no es pugui substituir”, coincideix Cardona. El repte ja no és omplir les aules, sinó fer que hi hagi motius per voler-hi ser.