El PSIB i MÉS acusen el Govern d"invertir" el model educatiu i prioritzar la concertada sobre la pública

PalmaEl PSIB I MÉS per Mallorca han carregat contra el nou decret de centres concertats impulsat pel Govern, que amplia de sis a deu anys la durada dels concerts educatius. Coincideixen a considerar que la norma suposa un canvi de model que situa la xarxa concertada per davant de la pública i denuncien que l'Executiu del PP destina més recursos a reforçar els centres privats mentre no amplia prou la xarxa pública.

La candidata del PSIB a la presidència del Govern, Rosario Sánchez, ha assegurat que el decret "inverteix el model" educatiu de les Illes i situa l'ensenyament concertat "per davant" del públic. En una roda de premsa a la seu del partit a Palma, Sánchez ha acusat Prohens d'aplicar "el model Ayuso", en referència a la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per apostar, segons ha denunciat, per la privatització de serveis públics com la sanitat i l'educació.

Sánchez també ha criticat que el decret s'hagi tramitat per la via d'urgència. Segons la dirigent socialista, aquesta tramitació ha impedit un debat suficient sobre les conseqüències de la nova regulació i ha dificultat que la comunitat educativa pogués conèixer i analitzar-ne el contingut.

La socialista ha emmarcat el decret en una línia d'actuació que, a parer seu, el Govern manté des de l'inici de la legislatura per afavorir l'ensenyament privat davant el públic. En aquest sentit, ha citat també la lliure elecció de llengua, que considera que fomenta la segregació entre l'alumnat castellanoparlant i catalanoparlant i debilita la presència del català en el sistema educatiu.

Per a Sánchez, la nova regulació "romp amb un model" en què l'ensenyament concertat tenia un paper "complementari" respecte de la xarxa pública. La candidata del PSIB ha assegurat que el partit manté contactes amb sindicats i representants de la comunitat educativa i ha afirmat que hi ha una preocupació compartida pel contingut del decret, que ha qualificat com "la mesura més greu en matèria educativa" del Govern actual.

Les crítiques socialistes també s'han centrat en la tramitació de la norma. La candidata del PSIB a la presidència del Consell de Mallorca, Amanda Fernández, ha denunciat que la via d'urgència ha limitat el dret d'audiència i participació dels sindicats, les famílies i altres representants de la comunitat educativa.

Fernández ha recordat que el Consell Consultiu va expressar la seva "preocupació" per la reducció dels terminis de tramitació i que el Consell Escolar de les Illes Balears va sol·licitar una ampliació del termini per presentar al·legacions per l'extensió del text, que s'acosta al centenar d'articles. També ha lamentat que moltes de les propostes plantejades no s'hagin incorporat finalment al decret.

El PSIB qüestiona igualment que els concerts passin a tenir una vigència de deu anys. Fernández ha assenyalat que el mateix decret justifica el canvi per l'alineació amb el model implantat a la comunitat de Madrid i ha considerat que la mesura pretén "blindar" durant una dècada un model que prioritza la concertada davant la pública.

Els socialistes també han posat el focus en les mesures econòmiques que incorpora la norma, com la possibilitat que els centres concertats destinin romanents a infraestructures o que es financiïn determinades indemnitzacions del personal amb fons públics. Fernández ha criticat, a més, que el Govern prioritzi la concertació de places davant la creació de noves places públiques, especialment en les etapes de 0 a 3 anys i de Batxillerat.

MÉS denuncia una "estratègia" per reforçar la privada

MÉS per Mallorca ha coincidit amb els socialistes en el diagnòstic, tot i posar l'accent en la planificació de la xarxa pública. La diputada Maria Ramon ha denunciat que el nou decret és "un nou pas" en la consolidació d'un model educatiu privatitzat que, segons la formació, relega l'escola pública a un paper secundari.

"Quan un govern renuncia a construir una escola pública allà on ja existeix un centre concertat, el que diu és que la xarxa pública deixa de ser una prioritat", ha afirmat Ramon. La diputada considera que l'ampliació dels concerts fins als deu anys "no és una simple qüestió administrativa", sinó "una decisió profundament política que hipoteca més de dues legislatures i condiciona la planificació educativa de tota la pròxima dècada".

Ramon ha situat la mesura dins una estratègia més àmplia del Govern. "Primer va ser la consolidació del model a través de l'etapa 0-3; després la concertació de nous estudis de Formació Professional; més tard l'aposta decidida per les universitats privades; i ara arriben els concerts educatius de deu anys", ha enumerat. Segons MÉS, "tot respon a un mateix projecte: reforçar el pes de l'educació privada amb recursos públics mentre s'afebleix la capacitat de creixement de l'escola pública".

La formació ecosobiranista també ha qüestionat que el Govern no prevegi construir places públiques allà on ja hi ha oferta concertada. Per a Ramon, el debat és si els concerts han de funcionar com "un instrument subsidiari per complementar la xarxa pública allà on sigui necessari" o si l'Executiu pretén convertir la concertada "en la primera porta d'entrada al sistema educatiu". MÉS considera que el PP "ha optat clarament per aquesta segona opció".

El coordinador general de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha reivindicat que "l'escola pública és i ha de continuar essent l'eix vertebrador del sistema educatiu de les Illes Balears". La formació reclama més places públiques, reducció de ràtios, més personal, millors infraestructures i millors condicions laborals.

"No podem continuar desviant recursos públics cap a un model que consolida la dependència de la concertada mentre la xarxa pública continua patint mancances estructurals", ha advertit Apesteguia.

Tant MÉS com el PSIB coincideixen, per tant, a qüestionar el gir que, segons denuncien, implica el nou decret. Mentre els socialistes posen especialment l'accent en la tramitació d'urgència, la durada dels concerts i les mesures de finançament als centres concertats, MÉS centra les seves crítiques en la planificació de la xarxa pública i en el risc que els concerts deixin de tenir un paper complementari dins el sistema educatiu.