La facultat privada de Medicina assegura que prioritzarà els alumnes residents i ja té acords de pràctiques amb l'IB-Salut

PalmaEl Centre Universitari Beato Luis Belda, adscrit a la Universitat CEU San Pablo, assegura que donarà prioritat d’accés als estudiants residents a les Illes Balears, que previsiblement obtindran més punts en el procés de selecció. La mesura, però, només s’aplicarà si finalment s’aconsegueix implantar a Mallorca: el projecte està condicionat per l’obtenció d’informes favorables sobre la qualitat dels plans d’estudi, a la verificació dels títols pel Consell d’Universitats i a l’aprovació definitiva per part del Govern. Encara no s’ha concretat com es valorarà la residència a les Illes. Mentrestant, CEU ja treballa amb diverses opcions per allotjar els alumnes de fora. Es planteja aixecar una residència pròpia amb el funcionament propi d'un Col·legi Major, un pla pel qual ja es preveuen tres possibles ubicacions a Palma de les quals no dona més detalls. El primer curs de funcionament es recorreria a pisos i a alternatives residencials per allotjar els que ho requereixin, que es calcula que seran un 30% dels estudiants.

El Luis Belda preveu obrir les portes el curs 2026-2027 a l’antic edifici del Riskal, a Palma, on s’invertiran 40 milions d’euros, entre l'adquisició (ja feta el mes de juny) i adequació de l'espai per a l'activitat universitària. Tindrà capacitat per a uns 2.000 estudiants i oferirà inicialment quatre graus: Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia. L'any següent es posaran en marxa Farmàcia i Odontologia. Es calcula que el primer any s’incorporaran entre 200 i 300 alumnes entre els diferents graus i que seran necessaris uns 30 professors, per als quals ja s’ha iniciat el procés de selecció a través del contacte amb els col·legis professionals.

La CEU ha tancat acords amb el grup Juaneda i, segons s'ha indicat, també amb Atenció Primària de l'IB-Salut, perquè els alumnes hi puguin fer pràctiques. En la mateixa línia, preveu col·laboracions amb hospitals públics, segons assegura la rectora de CEU San Pablo, Rosa Visedo. A mitjà termini, la Fundació Universitària San Pablo CEU té la intenció d’ampliar progressivament l’oferta acadèmica a Mallorca, tant amb carreres sanitàries, com d’altres branques. “El que cercam amb Farmàcia a les Balears és també fer recerca i contribuir a una indústria emergent a les Balears”, exposa el director general de la Fundació, Javier Tello.

Pendents de la UIB

En relació amb els acords amb hospitals públics universitaris, cal recordar que, segons va denunciar el PSIB, el Reial decret 1558/1986 estableix que un hospital universitari no pot estar vinculat per conveni amb més d’una universitat per impartir la mateixa titulació, llevat de casos excepcionals. Això situa la UIB com a actor clau, almenys pel que fa als hospitals de Son Espases i Son Llàtzer. La UIB, segons la versió de CEU, ha expressat la voluntat de col·laborar amb projectes acadèmics i d'investigació, tot i que encara no s’ha concretat fins a quin punt aniria aquest lligam i fins a quin punt estaria la UIB disposada a cedir terreny en un moment en què també està en marxa la implantació d'Adema (com a universitat autònoma o amb adscripció a la Universitat Isabel I) i l'adscripció del Centre d'Educació Superior Felipe Moreno a la Universitat de Nebrija per impartir Infermeria.

La rectora Visedo assegura que el nou centre pretén complir amb tots els requisits d’investigació establerts pel nou decret ministerial per a la creació i autorització de centres universitaris, aprovat a principis d'octubre per fer front a la proliferació de centres privats, molts dels quals online, amb una qualitat acadèmica i de recerca dubtosa. Tot plegat, malgrat que precisa que la norma no afecta el projecte de la CEU a Mallorca, ja que es tracta d’una adscripció i no d’una nova universitat, també lamenta les crítiques a les universitats privades i, en concret, a la CEU San Pablo, després de les polèmiques sobre la seva tramitació administrativa i la suposada informació privilegiada que hauria rebut del Govern a través del decret de projectes estratègics –finalment derogat per Vox–, del qual la Fundació es va beneficiar durant el temps que va ser vigent (poc més d'una setmana). “Quan es diu que som un xibet o que trencam l’ascensor social, es fa mal al conjunt del sistema universitari”, diu Visedo.

Segons assegura, la Fundació oferirà beques i ajudes per als estudiants amb menys recursos, amb l'objectiu de garantir que cap alumne deixi els estudis per una situació econòmica sobrevinguda. Enguany, s'han destinat 25 milions d’euros a ajuts a tot l’Estat, que han arribat a 7.000 universitaris.

Simulacions clíniques

El Beato Luis Belda disposarà d'un hospital de simulació que permetrà als estudiants practicar amb avatars físics realistes als quals podran diagnosticar, operar, assistir en parts. Tot i que en versió reduïda, el model serà similar al del centre de Madrid, pioner a l'Estat, i que podria funcionar com a hospital real en cas d’emergència sanitària. Amb aquesta estratègia de fer feina en ambient es pretén treballar la humanització de l'atenció sanitària, que les fonts de CEU defineixen com un dels principis fundacionals dels seus estudis.

Els alumnes que ara fan segon de Batxillerat i que vulguin entrar a Medicina hauran de fer una prova d’accés el febrer del 2026. Després es farà un rànquing combinant la nota de primer de Batxillerat, que serà l'única disponible en aquell moment (40%), i la de la prova d’accés i entrevista personal (60%). Segons indica Tello, el projecte universitari a Mallorca “aixeca passions” i ha despertat interès entre professionals sanitaris a voler ser-hi professors i també entre possibles estudiants. A l’hora de cercar-ne professors, es prioritzaran persones que estiguin en actiu.

Una implantació polèmica

El procés per requalificar els terrenys de l’antic edifici Riskal, al carrer d’Antònia Martínez Fiol de Palma, ha estat sorprenentment ràpid. En només nou dies, el solar va passar d’ús d’“oci” a “equipament educatiu”, gràcies a un decret llei aprovat pel Govern el 5 de setembre per accelerar projectes estratègics econòmics i educatius. La Fundació CEU San Pablo va sol·licitar la declaració d’interès estratègic el 16 de setembre, i el Consell de Govern va aprovar-ne la requalificació només nou dies després.

El 30 de setembre, però, el Parlament va derogar el decret llei, deixant sense efecte l’acord urbanístic. Segons fonts jurídiques consultades per l'ARA Balears, sense aquesta norma l’Ajuntament de Palma no pot concedir les llicències necessàries, de manera que el projecte ha quedat temporalment aturat. El director general evita fer menció expresa al debat polític entorn del projecte a Mallorca, tot i que sí que hi fa referència indirecta: “El nostre projecte necessita normes clares i visió de país”, assegura “Si en lloc de tres mesos tardam tres anys, no passa res. Tenim bones relacions amb tots els sectors", afegeix.

La derogació del decret de projectes estratègics obliga ara la Fundació a esperar una nova normativa o modificació legislativa per reprendre els tràmits urbanístics necessaris. Aquesta seqüència de fets evidencia, segons experts consultats, un procés inèdit per la seva rapidesa i manca de precedents, que posa sobre la taula el debat sobre la transparència i la planificació urbanística a les Illes Balears, com també la pressió que poden exercir projectes privats d’alt impacte social i econòmic en un territori amb sòl limitat i ja molt tensat.