L'acord del Govern de requalificar els terrenys per a la facultat privada és inaplicable
La derogació del decret llei que emparava l'operació per accelerar el projecte de CEU San Pablo ha provocat que l'operació urbanística quedi aturada
PalmaL'acord que va prendre el Govern el 25 de setembre passat a Formentera de requalificar els terrenys de l'antic edifici Riskal per tal d'accelerar la implantació de la facultat privada de Medicina ha quedat sense efecte, segons diverses fonts jurídiques consultades per l'ARA Balears. La modificació de la condició urbanística dels terrenys, que han passat d'oci a equipament educatiu "s'han fet durant la vigència del decret llei, i això no canvia, però aquesta acció no basta", explica una font de l'Administració que demana l'anonimat. "Ara calen una sèrie de tràmits, i el més important és demanar llicència, i com és evident l'Ajuntament no pot donar llicència a un projecte basat en una norma que ja no existeix", confirma la mateixa font.
Per tant, CEU San Pablo no podrà en cap cas tramitar ara els permisos urbanístics municipals per dur a terme la seva universitat privada de Medicina, tal com tenien previst. El decret llei d'acceleració de projectes va ser aprovat dia 6 de setembre, però dia 30 el Parlament el va derogar. Va ser clau per a aquest desenllaç el vot dels diputats de Vox, que no varen donar suport al text i per tant el decret llei d'acceleració ha quedat completament derogat.
La Fundació Universitària CEU San Pablo ha aconseguit en temps rècord les modificacions urbanístiques per obrir una nova facultat privada de Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia a Palma. El centre es pretén ubicar a l’edifici Riskal, al carrer d'Antònia Martínez Fiol, ja adquirit pels promotors per un import proper als 40 milions d'euros. L'operació d'adquisició dels terrenys es va fer uns mesos abans d'aconseguir la requalificació urbanística, que ara ha quedat congelada.
El més destacat és la rapidesa del procés: en només nou dies s’ha aconseguit la requalificació dels terrenys i els permisos necessaris. Això va ser possible gràcies al decret llei aprovat pel Govern el 6 de setembre, que permet declarar projectes estratègics d’interès especial i agilitar-ne els tràmits. Quan la norma va entrar en vigor, els promotors ja tenien el projecte preparat per adaptar-lo als nous requisits, ja que segons fonts del Govern "duien molt de temps de preparació i ja havien presentat documentació a la Conselleria d'Educació".
En l'argumentari que es va fer servir per decretar l'interès estratègic del projecte, l’Executiu defensa que la iniciativa contribuirà a incrementar la taxa d’escolarització universitària de les Illes, actualment del 10,3% —molt per sota de la mitjana estatal, del 30,4%—, i a frenar la fugida d’estudiants que se'n van a fora per cursar determinades carreres.
No s'ha publicat al BOIB la derogació
Tot i que des de dia 30 de setembre passat el decret llei ja no està en vigor perquè no va superar la validació parlamentària imprescindible, de moment aquest acord de la Cambra autonòmica no s'ha publicat al BOIB. En principi, els acords sobre la validació o no d'un decret llei són publicades als butlletins oficials "precisament perquè es tracta que els operadors jurídics tinguin clar que la norma està o no està vigent amb tots els efectes que això comporta", explica una font jurídica consultada per l'ARA Balears. De fet, és una situació que també ha viscut el govern de Pedro Sánchez, el de no poder validar decrets llei aprovats. El 23 de gener, el BOE publicava la derogació del decret llei sobre mesures urgents en matèria de transport, econòmic i tributari que l'executiu estatal havia aprovat inicialment. Signat per la presidenta de la Cambra, Francina Armengol, el BOE recollia la derogació de la norma, una vegada no va superar la votació del Congrés dels diputats.
Crítiques de l'oposició
L’oposició política ha carregat contra el projecte de la nova facultat privada de Medicina del CEU a Palma per diversos motius. El PSIB ha acusat el Govern de Marga Prohens de voler impulsar una “universitat privada disfressada de centre adscrit” per evitar els controls que s’exigeixen a una universitat de nova creació. També s’ha criticat la rapidesa del procés i la manca de transparència, atès que en només nou dies es van aconseguir la requalificació dels terrenys i els permisos necessaris gràcies a un decret llei exprés.
A més, es qüestiona l’impacte urbanístic i circulatori de la ubicació triada, situada en una zona ja saturada i sense estudis de mobilitat previs. Els partits de l’oposició i col·lectius socials denuncien també que l’oferta acadèmica duplicarà graus que ja imparteix la UIB, com Medicina, Infermeria, Fisioteràpia i Psicologia, i que això pot agreujar els problemes per trobar centres sanitaris on fer les pràctiques.
MÉS per Palma també va insistir en l'aspecte de mobilitat, ja que la zona on es pretén ubicar la facultat (al final de General Riera, a l'alçada del Camí dels Reis) és una zona especialment saturada, i per tant cal fer-hi estudis previs abans de promoure requalificacions automàtiques. De fet, són uns usos "no previstos al Pla general de Palma", recorda MÉS per Palma. També es posen en dubte la qualitat acadèmica i la capacitat de captar professorat qualificat en tan poc temps.