El Govern obre la porta a més parcs solars i grans superfícies

Parcs solars al sòl rústic sense altra restricció que els espais protegits, centres comercials o altres empreses que podran establir-se amb una simple declaració responsable, sense esperar la llicència. Aquestes són algunes de les novetats que inclou el Decret llei per accelerar projectes que va aprovar a principis de setembre el Govern de Marga Prohens i que ja es troba en vigor.

La norma permet a l’Administració accelerar noves inversions exceptuant i eliminant tràmits als projectes elegits. A més, torna a obrir la porta al fet que les empreses i particulars no hagin de menester llicència, en molts de casos, i es puguin regir per una simple declaració responsable. És una nova empenta a la promesa de simplificar les tramitacions que havia fet l’Executiu, i que –com ja va passar amb la legalització en sòl rústic–, no només redueix burocràcia, sinó que també liberalitza i elimina restriccions a promotors públics i privats.

El decret llei consolida la figura de les anomenades Zones d’Acceleració de Renovables (ZARIB), que permetran instal·lar parcs solars a gairebé tot el sòl rústic. Les úniques excepcions seran els sòls protegits, les zones de regadiu i els terrenys que rebin ajudes de la Política Agrària Comunitària (PAC), suposadament actius agràriament. A la resta de sòl rústic, si el municipi hi està d’acord, aquests projectes podran tirar endavant sense la necessitat de declarar-los d’interès general, com es feia fins ara.

Fins fa poc, semblava que els projectes de parcs solars quedarien molt més ‘collats’ per la zonificació que preparava el Consell de Mallorca. Ara, l’únic requisit serà rebre la condició d’estratègic. El mateix decret llei regula quina tipologia d’actuacions poden obtenir aquesta qualificació: bàsicament, es tracta de “propostes d’inversió per reindustrialitzar” i “consolidar el teixit industrial balear”, i dinamitzar i innovar-ne l’economia. Una altra referència de la norma parla de propostes “vinculades a activitats econòmiques que aportin valor afegit”. La fórmula, segons un tècnic del Govern que ha seguit la tramitació del decret llei, “permet donar cabuda a qualsevol projecte que el Govern vulgui impulsar, simplificant-li la tramitació i eliminant fins i tot requisits normatius en vigor”, afirma.

Per ser declarat estratègic, un projecte ha d’assegurar una inversió mínima: 500.000 euros les propostes agràries, 3 milions en els àmbits d’innovació, recerca, salut i educació; i 10 milions en la resta de sectors.

El decret llei aprofita l’oportunitat no només per establir tota una sèrie de criteris per accelerar projectes, sinó que també liberalitza i simplifica l’activitat econòmica en general:ordena a les conselleries que analitzin totes aquelles tramitacions on es pot eliminar la llicència com a requisit previ per posar en marxa una activitat o instal·lació, i pugui ser substituïda per una simple declaració responsable. Abans de finals d’any, cada conselleria haurà de fer una llista de les llicències que pot eliminar, i dins el 2026 el Govern promourà els canvis legislatius que siguin necessaris.

Sense llicència d’activitats

Una de les grans reformes que promou aquest decret llei és precisament la regulació de les activitats, que van des d’un restaurant fins a indústries, o grans establiments comercials. Fins ara, les empreses promotores havien de sol·licitar aquesta autorització, i ara podran posar en marxa l’activitat amb una declaració responsable. El Govern demana també als ajuntaments mitjançant el decret que cerquin totes les tramitacions confuses simplificables.

La norma del Govern també modifica la Llei de residus per transportar els fems d’Eivissa per a la seva incineració a Mallorca. Les mesures d’aquesta operació han generat molta polèmica, especialment entre els veïns de Son Sardina, i grups ecologistes com el GOB.

El conjunt d’aquesta norma està en vigor des de dia 7 de setembre, ja que –en tractar-se d’un decret llei– s’aplica de manera automàtica. Emperò, aquesta rapidesa obliga que sigui validada dins els 30 dies següents. Per això, aquest dimarts, dia 30, l’Executiu haurà d’aconseguir –a més del suport del seu propi grup parlamentari, el PP– el vot favorable de Vox. D’altra manera, la normativa quedaria derogada.

Dinamització econòmica

Segons l’Executiu, la norma pretén contribuir a la dinamització econòmica de les Illes Balears. Admet que, tot i el seu creixement sostingut, “s’ha observat una caiguda progressiva i una disminució de la renda disponible respecte de la mitjana espanyola i d’altres regions”. Per això, el Govern considera que és imprescindible “combatre un dels principals frens al creixement econòmic” de l’Arxipèlag: l’excés de burocràcia. La complexitat de les tramitacions administratives, afirma l’Executiu, havia esdevingut un obstacle per a empreses i inversors, i havia dificultat la implantació de projectes i alentit la diversificació del teixit productiu.

La norma crea un marc únic de tramitació per als Projectes d’Especial Interès Estratègic (PEIE), que tindran un procediment preferent, simplificat i amb acompanyament institucional. Una comissió formada per un conseller i set directors generals –i sense cap participació externa ni sectorial– decidirà quins projectes mereixen ser accelerats. Els àmbits prioritaris d’inversió són la innovació i la recerca, la salut, l’educació i la gestió del cicle de l’aigua, considerats “essencials per retenir talent i millorar la sostenibilitat”.