El Govern haurà de defensar davant el Tribunal Constitucional l'amnistia en sòl rústic

PalmaEl Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs presentat per 50 diputats del PSOE, Sumar i el Grup Mixt del Congrés contra l'amnistia en sòl rústic que va aprovar en primera instància el Govern de Marga Prohens i que ara és llei una vegada el PP va aconseguir el suport parlamentari de Vox.

L'Alt Tribunal ha decidit que el recurs serà estudiat en profunditat i es pronunciarà al respecte. El document d'admissió a tràmit i d'inici de la tasca de revisió de la Llei de simplificació –és la que conté dins el seu articulat la legalització en rústic– ha arribat al Parlament i al Govern, i també en tenen còpia el govern estatal i les dues cambres legislatives. Totes les parts tenen el dret de personar-se per aportar arguments a favor i en contra del recurs.

L'esquerra va decidir presentar un recurs d'inconstitucionalitat perquè s'atorga "un tracte preferent a aquelles persones que han construït de manera il·legal", el que suposa una "discriminació respecte dels que han respectat la normativa urbanística". Tot plegat, segons els reclamants, suposa una vulneració del principi d'igualtat que consagra l'article 14 de la Constitució espanyola. Els diputats assenyalen que "no es poden fer fer lleis que discriminin o afavoreixin arbitràriament determinats col·lectius", i asseguren que, en el cas de la Llei de simplificació, es dona un tracte de favor a qui ha incomplert la normativa urbanística i es discrimina qui ha complit amb les normes.

Els reclamants també mencionen en el seu escrit normatives espanyoles i europees que consideren que la protecció del territori i la seva adequada gestió sostenible és obligada. En aquest sentit, consideren que donar carta de legalitat a construccions fetes fora d'ordenació és una vulneració de les lleis del sòl i d'altres normatives de caràcter ambiental.

Els partits d'esquerres que signen el recurs també són molt crítics amb l'aplicació del silenci administratiu positiu que implica que, si un ciutadà tramita una legalització i l'Administració, passat un termini determinat, no li posa impediments, "es considera que la sol·licitud de legalització és acceptada". Aquesta figura és considerada arbitrària i contrària als criteris de tribunals autonòmics i estatals que s'han pronunciat sobre la matèria.

El darrer argument del recurs d'inconstitucionalitat en tramitació és que totes aquestes construccions, que podran disposar de la documentació oficial i acollir els usos residencials amb normalitat, "tindran un impacte negatiu sobre el territori" i sobre el medi natural.

Un cas semblant a Andalusia

El Govern de Marga Prohens ha copiat aquesta legislatura part dels arguments i dels articulats de lleis impulsades per l'executiu andalús de Juanma Moreno, a qui es considera un referent. La Llei de simplificació no ha estat una excepció: es va clonar part de la Llei per a la sostenibilitat d'Andalusia, coneguda com a LISTA. En el cas andalús, un grup de més de 50 diputats del Congrés també varen presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la norma. La LISTA permet construir habitatges unifamiliars aïllats en sòl rústic, tot i no tenir relació amb activitats agrícoles o ramaderes i facilita la legalització d'habitatges irregulars construïts fa anys, si complien certs requisits tècnics.

Els recurrents, diputats dels partits d'esquerres, asseguraven que la norma vulnerava els principis de legalitat, igualtat, no discriminació i protecció del medi ambient (articles 9.3, 14 i 45 de la Constitució espanyola). Consideraven que la norma permet legalitzar obres il·legals sense restablir l’ordre jurídic pertorbat, afavorint els infractors en detriment dels propietaris que havien complit amb la normativa urbanística.

El Tribunal Constitucional també va admetre a tràmit aquest recurs, però només el va estimar molt parcialment i sense afectar els elements principals de la LISTA, que han quedat en vigor. Només l'exoneració de demanar llicència urbanística per a usos miners va quedar derogada.