ERC diu que sí i Junts que no. ¿S'està complint l'acord de govern?

BarcelonaPere Aragonès va ser investit 132è president de la Generalitat quan faltaven només cinc dies perquè s'exhaurís el termini per no haver de repetir les eleccions al Parlament. Uns dies abans el mateix Aragonès havia signat l'acord de govern amb el llavors secretari general de JxCat, Jordi Sànchez. Un acord que avui és l'arma llancívola entre Junts i ERC i el detonant perquè s'acabi trencant l'executiu. L'auditoria del pacte que va fer Junts aquest estiu va concloure que hi havia tres punts en l'àmbit nacional que no s'estaven complint: direcció estratègica de l'independentisme; taula de diàleg, i coordinació a Madrid. ERC replica que els ha complert tots tres. ¿S'està complint o no l'acord de govern?

"Tots aquests punts es compleixen sobradíssimament", deia el president dels republicans, Oriol Junqueras, recentment a Catalunya Ràdio. "Es compleixen des del primer dia i del tot", insistia en aquella mateixa entrevista, en què també apuntava que el cal determinar és si Junts vol seguir al Govern "de forma lleial amb el president". Si a la taula de diàleg no hi ha representants de Junts és perquè no han volgut situar-hi consellers i si les votacions a Madrid no són del tot coincidents és perquè "en un 10% de les ocasions Junts ha decidit votar al costat de Vox i el PP" –i, s'entén, ERC al costat del govern espanyol–. Més conciliador es va mostrar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant el debat de política general... fins que li van posar la qüestió de confiança sobre la taula: "El Govern necessita estabilitat i s’ha de basar en l’acord de legislatura i el pla de govern. Però un acord no són només tres punts, són molts més".

Aragonès reconeixia mancances en els tres aspectes que assenyala Junts, però hi donava resposta. La direcció estratègica del Procés va quedar esmicolada ara fa un any, després d'haver-se reunit durant alguns mesos sense avenços rellevants. "La voluntat de tenir un espai on es comparteixin estratègies i anàlisis hi és tota", va dir Aragonès, tot i reconèixer les dificultats que comporta. Una, per exemple, és l'encaix del Consell de la República que presideix Carles Puigdemont i que els republicans no volen veure pilotant el Procés. Per reforçar la taula de diàleg, Aragonès va insistir en la necessitat que Junts nomeni membres del Govern. I sobre la coordinació a Madrid, va subratllar que havia de ser compatible amb el fet que ERC té 13 diputats al Congrés i Junts només 4. I va afegir que també s'hauria d'ampliar al Parlament Europeu.

Junts ho veu completament diferent. "Necessitem concrecions, garanties i terminis", ha expressat aquest dimarts la seva presidenta, Laura Borràs, a Catalunya Ràdio. Després de 18 mesos de Govern ja no es refien del que hi ha escrit al pacte de legislatura perquè no detecten avenços en el compromís de "culminar la independència" acceptat per Aragonès. "El que demanem és que compleixin l'acord de govern, que no hauria de ser tan estrany". Tant ella com dimarts passat Albert Batet citen el cas de la Llei de la Ciència, que la consellera Gemma Geis defensava en un sentit i el grup d'ERC al Congrés va votar-hi en sentit contrari. A la taula de diàleg, Batet recordava que no s'havia pactat el "veto" als seus representants –siguin o no membres del Govern–, i sense direcció estratègica que fixi les bases de la confrontació consideren que no s'estan respectant els punts "nuclears" del pacte, que passem a detallar tot seguit.

Taula de diàleg

Un dels principis que surt en l'acord d'Esquerra i Junts és que l'objectiu del Govern és exercir l'autodeterminació i aconseguir l'amnistia. Per fer-ho Esquerra es compromet a "seguir explorant al màxim" la taula de diàleg, mentre que JxCat assumeix "donar-li una oportunitat". "L’escepticisme i els dubtes de Junts per Catalunya sobre els resultats de la taula de diàleg no seran un impediment per treballar i participar lleialment en el procés de diàleg i negociació amb el govern espanyol", diu l'acord de legislatura. Sobre la delegació que ha de representar la part catalana, el pacte afirma: "La delegació catalana en el procés de negociació serà escollida per consens i nomenada pel Govern, amb la voluntat que representi la pluralitat del projecte independentista".

Els socis, però, no van aconseguir arribar a cap acord sobre la delegació que havia de representar la Generalitat i un any després de l'acord només Esquerra s'ha implicat en la taula de diàleg mentre que Junts l'ha donat per liquidada.

Direcció estratègica

L'acord de govern fa un reconeixement a l'estratègia de negociació d'Esquerra, però també a la "confrontació democràtica" que defensa Junts. Així, recull la creació d'una "direcció estratègica" del Procés (en concret l'anomenen "espai de coordinació, consens i direcció estratègica col·legiada") per tal de bastir un acord sobre el rumb de l'independentisme. Diu que n'han de formar part cinc organitzacions amb dos o tres representants cadascuna (ERC, Junts, la CUP, ANC i Òmnium) i s'ha de "coordinar" amb el Consell de la República, presidit per Carles Puigdemont.

Al principi de la legislatura es van començar a fer reunions, però no van avançar. Ara mateix està aturat, també per les reticències de la resta d'integrants. "Un acord de dos, no pot condicionar la resta", reconeixia la setmana passada Aragonès al Parlament. Tampoc s'ha reformulat per acord dels partits independentistes el Consell per la República, que ha decidit tirar endavant el seu full de ruta de renovar-ne els membres i fer una assemblea de representants.

Coordinació a les cambres parlamentàries

El pacte entre Esquerra i Junts preveu la "coordinació de l'acció institucional" en les diferents cambres parlamentàries i articular un espai de "treball i comunicació permanent" entre el Govern i els grups parlamentaris que tinguin representació al Congrés de Diputats liderat pel president, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró –destituït la setmana passada–. Aquest espai no existeix (Esquerra i Junts fan les reunions setmanals de coordinació genèriques) i a la cambra espanyola cadascú promou la seva estratègia, també en votacions que poden afectar les competències de la Generalitat. Esquerra és un aliat del govern espanyol en les votacions, mentre que Junts se'n desmarca.