Política 17/05/2022

Sebastià Sansó: "L'acollida de la Llei de residus, en termes generals, crec que ha estat bona"

ARA Balears
4 min
El director general de Residus i Educació Ambiental del Govern, Sebastià Sansó.

PalmaAquest diumenge, 20 de març, es compleix un any de l'entrada en vigor de determinats articles de la Llei de residus de les Balears, la majoria d'ells, referents a la limitació de plàstics d'un sol ús. El desembre passat, el Congrés dels Diputats va donar llum verda a la llei estatal, que ara es troba en tràmits al Senat. A l'espera que les esmenes es debatin a la Cambra Alta a final d'aquest mes i amb motiu de l'aniversari de la normativa autonòmica, el director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, fa un repàs de la trajectòria d'aquestes lleis.

Com ha influït la llei autonòmica a l’estatal?

— Això és la pregunta del milió. De vegades costa saber-ho perquè no saps segur de quina manera s'ha elaborat l'altra, però sí que hi veig moltes influències, com per exemple en el fet que es pugui demanar un tassó d'aigua gratuït als restaurants. Està clar que se l'han mirada i l'han tinguda en compte . Hi ha coses que s'han apuntat, però, desgraciadament, no han estat tan valents i decidits com nosaltres, sobretot amb el que fa referència a la regulació de les càpsules de cafè, a les monodosis en el sector de la restauració i hoteler , en la necessitat de fomentar els productes de neteja ecològics... S'hi han fixat, no obstant això, no s'han atrevit a tenir la mateixa ambició.

Quines competències resta la normativa estatal a la de les Balears?

El cànon de residus seria un molt bon exemple , perquè si es consolida l'estatal, resta autonomia financera a les Illes i, a més, va en contra de la insularitat. És evident que el que no hem de fer és que la llei estatal sigui un sòtil de vidre, sinó que ha de ser una base que deixi avançar les comunitats autònomes, perquè, si no, seria una llei que no aniria en consonància amb la Constitució i els estatus d’autonomia.

En quin punt està el cànon de residus?

— La idea és que el cànon de residus s’aprovi el mes que ve. Ara està en la part final de tramitació i, després de publicar-la, es podrà començar a aplicar. Pel que fa a les discrepàncies de la proposta estatal, dependrà un poc de com siguin les negociacions de la setmana que ve al Senat. Entenc que totes les comunitats autònomes han de tenir un cànon i crec que això es pot fer sense imposar un cànon estatal, respectant els que ja hi ha. Es podria obligar les autonomies a posar un cànon propi i, en el cas d'aquelles que no ho vulguin fer, que sigui el cànon de l'Estat el que faci de substitut.

Quin seria el potencial de llei autonòmica si no hi hagués l’estatal?

— La llei autonòmica continua mantenint el seu potencial perquè l'estatal no hi pot anar en contra. El que passa és que si l'estatal va en la mateixa línia que l'autonòmica, fa que quan hi ha modificacions que es regulen a tot l'Estat, la llei d'aquí es pugui complir millor.

Què té de bo la llei estatal que no tingui l’autonòmica?

— Hi ha coses que la llei de les Balears no incorpora, però s'ha de tenir en compte que entre una i l'altra hi ha tres anys de diferència, la tessitura no és la mateixa. Per exemple, hi ha dues directives que la nostra no incorpora, la de residus i la de plàstics, perquè en aquell moment no estaven en marxa.

Què tenen en comú aquestes dues lleis?

— Pel que fa a concepció, les similituds són que, així com la legislació anterior posava més el focus en tota la part de gestió de residus, aquesta també apunta a anar cap a un canvi de paradigma. Les mesures han d'estar més centrades en la prevenció i la reducció, que no pensar només en la gestió final. Això, filosòficament, és el punt en el qual hi ha més coincidència. Pel que fa a concisió, el problema és que la llei estatal, en molts aspectes, es basa en principis generals: "S'ha de fomentar, s'ha de promoure...". Però clar, si no són mesures d'obligat compliment, es fa difícil. No és necessari fer una llei per dir que s'ha de promoure alguna cosa, perquè al final, si no ho fas, no passa res, no incompleixes la norma.

Quin futur creis que té la llei autonòmica?

— Ara estam en ple procés d'implementació. La nostra percepció és que s'està posant en marxa en tots els nivells. Estam mirant de fer campanyes i que es puguin posar sancions en aquells casos en què aquesta normativa no s'apliqui. D'aquí a uns anys, en la pròxima legislatura, s'hauria de revisar.

Com ha estat l'acollida de la Llei de residus fins ara?

— L'acollida de la Llei de residus, en termes generals, crec que ha estat bona. Una llei així suposa molts de canvis i sempre n'hi ha que són més receptius. Hem atès milers de consultes, hem rebut moltíssima gent, associacions i patronals que tenien dubtes en l'aplicació de la llei, hem publicat guies interpretatives, hem contestat mails, cridades de telèfon, hem tingut reunions presencials, videoconferències... Hem fet una tasca bastant gran per resoldre dubtes i clar, si hi ha aquest interès, és perquè, a grans trets, s'ha agafat seriosament la seva aplicació. Els canvis costen, però després quan s'han fet, i més si són de tipus ambiental, sempre acaben sent satisfactoris.

Com queda emparada o reforçada la llei autonòmica amb el decret turístic?

— Crec que la implementació d'aquest decret turístic ha estat possible perquè el sector ja s'havia posat les piles, els ha agafat amb la feina feta. Em fa la sensació que, a causa de tot el tema de l'economia circular, hi ha hagut, no sols una aposta a favor per part del sector, sinó que també ho han aplaudit. I en part, crec que ha estat perquè ja veníem de l'aplicació de la Llei de residus.

stats