Societat 25/06/2021

El Govern lluita per balearitzar la llei de residus estatal

La Conselleria de Medi Ambient s'ha reunit amb partits del Congrés perquè incorporin articles illencs a les esmenes que faran al projecte de llei espanyol

4 min
Operaris tractant residus de vidre a Tirme.

PalmaLa Llei de residus i sòls contaminats de les Balears –aprovada ara fa dos anys i mig– va catapultar les Illes com a referent europeu per les mesures tan ambicioses que plantejava, com ara la prohibició del plàstic d'un sol ús que entrà en vigor el març. Podria servir ara d'exemple per millorar la norma d'àmbit espanyol que està en tràmits parlamentaris? La Conselleria de Medi Ambient aposta amb fermesa per aquesta tesi i lluita per balearitzar la futura llei de residus estatal. Fa poc més d'una setmana, el director general de Residus i Educació Ambiental del Govern, Sebastià Sansó, i el senador autonòmic Vicenç Vidal –ambdós de MÉS per Mallorca– es varen reunir a Madrid amb partits de l'esquerra alternativa i sobiranista, com ara la CUP, el BNG, Compromís, Bildu, Más País i ERC. L'objectiu era seduir-los perquè incorporin articles illencs a les esmenes al projecte de llei espanyol que es debatrà el setembre al Congrés, i sembla que hi ha hagut bona sintonia.

Fonts del grup parlamentari del BNG avancen que incorporaran "gran part" de les esmenes, perquè "coincideixen amb el nostre posicionament i amb les idees que teníem per millorar el text legislatiu". En principi, la CUP tindrà en compte les propostes balears i Compromís també valora quines n'inclourà, mentre que ERC i Más País opten pel silenci. Durant el debat a la totalitat de dijous –Vox s'oposa a la futura llei–, el diputat d'EH Bildu Oskar Matute va dir que la llei de residus espanyola fa curt i cal que tingui indicadors de control per complir els objectius que marqui. "Sense això, una llei no és més que paper banyat", va afegir. Les declaracions concorden amb una de les peticions que Vidal i Sansó traslladaren als partits afins.

"No basta que una llei tingui objectius, també ha d'establir regulacions concretes", reitera el director general de Residus, que dimarts compareix a la comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic del Congrés per explicar la llei balear i demostrar que "es pot anar més enllà de la proposta de l'Estat". Dijous intervindrà a les Corts Valencianes amb el mateix propòsit. Sansó considera que el projecte de llei del govern espanyol no proposa "un canvi de model", sinó que bàsicament pretén complir les directives europees. Veu bé que s'actualitzi la norma estatal, però rebutja que pugui "tallar les ales" a les normatives autonòmiques que són més ambicioses. Si s'aprovàs el projecte de llei espanyol tal com està redactat, no afectaria la llei balear, però adverteix que sí que impediria "continuar avançant" en cas que el Govern decideixi establir noves limitacions contra els residus.

Mesures per millorar la llei estatal

Entre les esmenes facilitades als partits d'esquerres, n'hi ha una que reclama que els nous impostos a la incineració i als abocaments que preveu el projecte de llei siguin finalistes. "Si no ho són, serà difícil aconseguir els objectius; els doblers recaptats han de revertir en la gestió de residus", assenyala Sansó, i adverteix que, en cas contrari, "és temptador que els doblers es destinin a coses que no hi tenen res a veure". Es reclama, a més, que el pagament per generació sigui obligatori per poder assegurar el compliment dels objectius.

L'ampliació de la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) és una altra de les propostes per balearitzar la norma estatal. La mesura obliga a desenvolupar sistemes de recollida selectiva de productes perquè els productors se'n facin càrrec. "Aproximadament un 50% dels productes tenen aquesta responsabilitat i allò ideal seria arribar al 100%", apunta el director general. La Llei de residus balear ho preveu en el cas dels productes d'higiene íntima, matalassos, càpsules de cafè, encenedors i juguetes, entre d'altres. El Govern exigeix que es garanteixi la disponibilitat de dades fiables, d'àmbit estatal i autonòmic, per poder verificar el compliment de la RAP. La Conselleria també ha pitjat perquè s'incrementi fins a un 20% l'objectiu de reducció de residus per al 2030, en comptes del 15% que proposa l'Estat. Una altra petició ja en marxa a les Balears és la prohibició de monodosis de quètxup, sucre i d'infusions, entre altres aliments. La restricció s'hauria d'estendre a la venda, distribució i ús de plats, coberts, tassons i safates alimentàries fetes amb plàstic no compostable d'un sol ús.

"No sé si és falta d'ambició, de responsabilitat o manca de valentia per enfrontar-se als lobbies del sector", comenta la directora general de Rezero, Rosa García. La fundació que encapçala, que treballa per impulsar accions i polítiques de prevenció de residus, també s'ha reunit amb partits del Congrés per pressionar i que la norma estatal no neixi "ancorada en el passat". García considera que la proposta del Ministeri de Transició Ecològica està "desfasada" davant l'emergència climàtica i la consciència que té el sector econòmic, que en els darrers anys ha augmentat. "L'estat espanyol incompleix els objectius de prevenció i reciclatge; hem rebut advertències per part d'Europa", explica. De fet, fa poc més de deu dies la Comissió Europea va iniciar tràmits jurídics per penalitzar Espanya, recorda. "Ens sorprèn molt que el text no s'enfoqui amb un altre tarannà", apunta.

Rezero comparteix les peticions del Govern i afegeix que cal incloure mesures per promoure la venda a pes per "desplastificar" l'alimentació. García diu que cal posar un impost als envasos que, malgrat ser biodegradables, només siguin d'un sol ús, perquè no es poden reutilitzar. "No hi ha cap objectiu de reutilització en origen, només de preparació per a la reutilització", apunta l'experta, que insisteix que cal apostar per un model que redueixi la producció d'envasos. La directora de l'entitat defensa que les mesures que es proposen no són cap "excepció", perquè ja s'han desenvolupat, tant a les Balears com a Navarra, Catalunya i França. Defensa la necessitat que la norma estatal serveixi com a "paraigua" perquè els territoris més endarrerits en matèria de residus puguin millorar la seva situació, però sense posar traves a les comunitats que vulguin anar més enllà.

stats