Antònia Estarellas: "El procés d'estabilització ha generat molta tensió a la funció pública, i així i tot el defens"

PalmaAntònia Maria Estarellas (Santa Maria del Camí, 1968) s'estrena com a consellera de Presidència i Administracions Públiques, que amb el canvi de Govern ha perdut les competències en Igualtat. "Es volien retornar els temes d'igualtat a l'Institut Balear de la Dona, que va néixer amb aquest propòsit", argumenta. De la seva conselleria en pengen, també, les polítiques en matèria de memòria democràtica, les relacions institucionals amb el Parlament i la gestió d'IB3. Assegura que eliminar el requisit de català a la funció pública no és "avui" damunt la seva taula.

Heu arrancat el mandat amb una polèmica sobre el director general d'Emergències, Sebastià Sureda, que el matí del temporal del 27 d'agost era en un forn a sa Ràpita.

— S'ha fet molta demagògia amb aquest tema. És un nivell d'alarma que s'activa molt sovint, i més en un període com el d'ara, de possible risc d'inundació. El temporal es va concentrar en molt poc temps, però en cap moment passàrem del nivell dos. Si s'hagués augmentat, ja entrava un altre tipus de protocol. En el passat mandat se'n varen activar 45, d'alarmes, i jo no sabia on era el director general en cada una.  

Vós sabíeu que en aquell moment no era a la Direcció General?

— Sabia que s'havien activat tots els protocols, que es feien els preavisos i que els tècnics hi eren amb una guàrdia localitzada. S'havien produït danys materials. Tant el director general com jo teníem tots els avisos de tot el que estava passant. No era res que sobresortís del que es podia assimilar.

Creis que s'hauria d'eliminar el requisit de català per accedir a les places de la funció pública?

— A algú li ha interessat posar aquest debat damunt la taula: això damunt la meva no hi és. Ara mateix és un debat que no s'ha obert. Tenim un pacte de governabilitat amb Vox, hem d'establir mecanismes. Però jo defens que a l'Administració s'han de conèixer les dues llengües oficials. Som partidària que el català sigui una llengua que han d'emprar tots i cadascun dels empleats públics. Però molesta un poc la demagògia. El Govern ha llevat de manera explícita el requisit de català als sanitaris, però [l'anterior Executiu] ja ho havia fet de facto a 1.500 metges, en places de molt difícil cobertura. El català per ventura no és el principal impediment per cobrir les places, costa molt viure a les Balears i tot suma, però ja se n'havien fet excepcions, una rere l'altra.

Si no s'exigeix als treballadors públics conèixer el català, com es garantirà que l'emprin?

— El punt de partida no és el mateix que fa anys. Les meves filles ja han estudiat en part en català. Una part de la població, per una qüestió generacional, ja té més coneixement del que jo tenia en el seu moment. Treure el requisit? Més aviat, mirar que cap dels dos idiomes sigui un impediment perquè la gent pugui accedir a la funció pública. No hi ha damunt la taula eliminar el requisit, ningú m'ha demanat cap revisió ni més normativa que garantir que qualsevol que se'n vagi a l'Administració pugui ser atès en les dues llengües.

Però l'acord amb Vox estableix que el desconeixement del català no pot penalitzar l'accés a la funció pública.

— La funció pública és molt àmplia. Una cosa són els serveis generals; una altra cosa són places especialitzades. Hem de revisar una mica. Però no crec que la llengua sigui motiu d'enfrontament en aquesta legislatura.

Us sentiu còmoda amb un pacte amb l'extrema dreta?

— El pacte té diferents punts. Els vaig mirar tots, alguns no sé molt bé com interpretar-los. En aquest moment, amb les mesures que hem posat en marxa, no he tingut cap problema.

És positiu derogar la Llei de memòria democràtica?

— Amb la Llei de fosses es cobreix un dels principals objectius de la memòria democràtica: donar visibilitat a una part de les víctimes. Que una persona pugui saber on té els seus familiars, plorar-los, reconèixer-los, dur-los cap a ca seva si vol és l'objectiu d'aquest Govern. Aquesta llei sí que no es podia derogar, és la principal.

Estau d'acord que la Llei de memòria democràtica porta divisió, com defensa Vox?

— Ningú està en contra de la Llei de fosses. Pel que fa a la de memòria democràtica, el problema és quan es polititzen els fets. Parlam de manera tranquil·la d'uns fets que no s'han de repetir: res és pitjor que una guerra civil. Tots hem tingut víctimes.

Vàreu formar part com a directora general del Govern Bauzá. Quins errors es varen cometre?

— Varen ser uns anys molt complicats, estàvem a punt de tenir una intervenció de l'Estat damunt la Comunitat. Ara bé, no es pot governar anant en contra dels agents que t'han de facilitar un canvi de model, no es pot anar a les braves. Els polítics podem tenir una idea, però hem d'anar de la mà de la societat civil, les entitats, els professionals de la funció pública. Si no, podem fracassar. I això ens va dur a l'oposició, fins avui.

Què diríeu als funcionaris de carrera molestos pel procés d'estabilització dels interins, perquè moltes persones hagin obtingut plaça fixa sense fer una oposició tan dura com la seva?

— Jo també som funcionària i és una discussió que hem tingut molt. És veritat que el procés d'estabilització ha generat molta tensió dins la funció pública. Al final, hi ha hagut un poc de desequilibri respecte del que s'exigeix a un funcionari de carrera. Però també és cert que hi havia hagut un abús de la temporalitat, i era obligació de l'Administració fer el procés, i per això ho he defensat. I miri que no era el meu partit qui governava. Hem de donar estabilitat a la gent, a les famílies, en un moment en què el dia a dia costa. Tindré l'oportunitat de revisar més a fons si s'ha fet tot el que tocava, o encara es pot fer un poc més. El que no hem de fer és tornar al model de la interinitat i la inestabilitat.

Us plantejau ampliar l'estabilització, com ja ha demanat un sindicat?

— Encara no n'he parlat amb el sindicat. He de revisar si l'oferta pública que es va llançar era suficient. Si hi ha marge per reduir la temporalitat, es pot fer un procés complementari. Estam esperant a tenir una foto de tots els processos d'estabilització.

La vostra conselleria s'encarrega de les relacions institucionals amb el Parlament. El president de la cambra, Gabriel Le Senne, havia fet declaracions negant la violència masclista i el canvi climàtic, i xenòfobes.

— Com a president del Parlament, està mantenint un to molt neutral. No he seguit les declaracions que va fer ni el context en què les va fer. Però com a president del Parlament, té una actuació molt rigorosa. Es deixa assessorar molt. No en tenc cap queixa.

Pel que fa a IB3, preveis que Andreu Manresa es mantingui al capdavant de l'ens?

— Jo mai he plantejat canviar la normativa per llevar la independència d'un director d'un ens públic. La llei s'ha d'adaptar en una part formal. L'ens ha canviat, i també el personal després del procés d'internalització. D'altra banda, no tenim interlocutor. És un ens que depèn d'aquesta conselleria, on no hi ha ni gerent, i el director no se sap cap on va. El Parlament ha de triar si el senyor Manresa, si ell ho vol, ha de continuar o no. I encara que hi hagi un recanvi, el Parlament ha de triar el pròxim director. I s'ha de fer una renovació, perquè és vera que hi ha un consell d'administració que venia amb una realitat d'un Parlament que no és el que tenim ara.

Sou partidària de rellevar el senyor Manresa?

— No el conec, no tenc cap animadversió cap a ell. Va ser un periodista molt conegut. Ara bé, en aquests moments potser es necessita un recanvi. Manresa ha fet actuacions que hom pot pensar que no han estat tan imparcials com tocava, com per exemple el dia del debat electoral de les autonòmiques, on s'havien pactat unes coses i ell va decidir-ne unes altres. No hi ha damunt la meva taula fer una llei que suposi que el Govern controli l'ens. L'hem de controlar econòmicament, farem una auditoria per veure'n la situació.