Candidats desconeguts i una campanya des de Madrid: la caiguda de Podem a les Balears

PalmaDe les candidatures a les tres principals institucions de les Balears –Parlament, Consell de Mallorca i Cort–, només una diputada (Cristina Gómez, per Menorca) i una regidora a l'Ajuntament de Palma (Lucía Muñoz). De 62.868 vots el 2015 –el 14,7% del total– i deu escons, a únicament 19.632 paperetes el 2023 –el 4,4%. La flama d'Unides Podem s'ha quasi apagat a les Balears després d'irrompre amb força ara fa vuit anys, tot i que la situació és encara pitjor a la Comunitat de Madrid, el País Valencià i les Canàries, on s'han extingit. En les dues darreres, a més, hi governaven en coalició abans del 28-M, com a les Illes.

La nit electoral va suposar un cop de realitat per a la direcció autonòmica, amb uns resultats que la coordinadora de la formació morada, Antònia Jover, ha qualificat de "catastròfics". Cap de les enquestes situava la força electoral de Podem en un sol diputat. A l'executiva que es va fer dimecres per analitzar-ho, la pràctica totalitat dels membres tenien clar que s'havia de fer una passa al costat, però tres –Jover, Muñoz i Alberto Jarabo– apostaven per una altra via: esperar fins a les generals, per no deixar un partit desfet a les portes d'unes eleccions que es consideren vitals per a la supervivència de Podem, que ara té menys poder de negociació davant Sumar, la plataforma de Yolanda Díaz. La celebració de primàries enmig de la campanya podria escenificar la divisió.

Finalment, s'ha tirat endavant la segona via, amb una dimissió en bloc de facto, però en diferit. Es posa el càrrec a disposició del Consell Ciutadà Autonòmic (CCA), el màxim òrgan de direcció, que el 10 de juny donarà el vistiplau a les dimissions. Els nou membres de l'executiva són part dels 29 integrants del CCA, i es dona per fet que aquest serà el resultat. "No n'hi cap un altre", remarquen.

No deixa de ser curiós que la candidata autonòmica reconegui que els candidats de les Illes "no eren molt coneguts". Des del partit han admès més d'una vegada que foren imposats des de la direcció estatal, encapçalada per Ione Belarra, Pablo Echenique i Lilith Verstringe, després de conèixer-se la renúncia de Juan Pedro Yllanes. Jover i Muñoz han estat diputades en el Congrés aquesta legislatura.

La influència de la direcció estatal també s'ha fet notar en la campanya electoral. Des del moment que es decideix que "les autonòmiques eren en clau estatal, fent una campanya des de dalt, s'ha estat allunyat dels territoris". Jover argumentava, però, que "no hi ha hagut seguidisme". "He hagut de contemplar com una campanya electoral planificada des de Madrid i amb missatges que podrien calar a Madrid, però que no tenien cap sentit a les Balears, ens ha convertit pràcticament en una força extraparlamentària", explicava aquest dijous el vicepresident del Govern en funcions i cap de llista del partit a les autonòmiques del 2019, Juan Pedro Yllanes, en una entrevista a eldiario.es.

Yllanes i exdiputats critiquen el tarannà

Yllanes –que no milita al partit– és una de les veus crítiques amb el tarannà de la formació morada després del 28-M. Ha demanat l'assumpció de responsabilitats per part de la direcció autonòmica i l'estatal, amb atacs també a l'exvicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, per voler influenciar Podem des de fora. Els que foren diputats entre 2015 i 2019, Laura Camargo i Carlos Saura, s'han sumat a les crítiques.

I mentrestant, Sumar i l'equip de Yolanda Díaz han obert negocacions amb Ara Més (MÉS per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i independents de Formentera) per fer una coalició per a les generals.