Costitx en flor, un poble de faula

CostitxEntrar a Costitx el dia de la seva Fira de jardineria i floristeria és entrar en viu a un escenari de faula. Encara que sembli un somni. I la pregunta és: com s'ho fan els veïns i veïnes per decorar quasi tota la vila com un autèntic jardí? Idò la gent s'implica de debò a la cada vegada més concorreguda Fira de jardineria i floristeria.

Costitx en flor. Aquest diumenge, com en anys passats, el poble ha estat el petit paradís de les flors, de les papallones de paper, de les flors i plantes de veritat i de les que surten de centenars de mans que harmoniosament han treballat centenars de figures a les mil meravelles. No ha calgut regar-ne ni una. D'això se n'ha encarregat el temps.

Costitx s'ha oferit als visitants obert per tots els seus costats, a través de portals fets amb bales de palla i flors penjades als laterals. Els jardins plens d'ornamentació, de mil colors i les façanes de les cases canviades, acolorint el dia. Cada carrer semblava un conte diferent. Siluetes d'aus, animalons estàtics com si sentissin mirades acaronadores, i nins i nines que semblaven ser protagonistes de la faula. "Hauríem de venir a viure aquí", suplicava una nina a la mare.

Endinsar-se cap al centre era el millor camí per anar a olorar les fragàncies de l'oferta comercial. Molta gent en sortia amb un rameller o cossiol. En acostar-se el migdia, les xeremies semblaven despertar moltes figures i flors arrelades amb fils a les façanes, però era el vent que duia nous niguls i una mica més de brusca. Els paraigües obligatòriament han hagut de compartir espai amb les flors naturals i les que semblaven ser-ho.

Llums mediterrànies, aromes de fira... han estat alguns dels titulars de les diverses exposicions de pintures i fotografia espargides per diferents sales d'exposicions, ben anellades a les moltes estampes que ha regalat tot l'espai urbà. Un ben bé podia perdre's aquest diumenge dins l'ambient de màgia de Costitx, un poble encantat, viu de colors i d'imaginació.

La pluja hi ha deixat un punt d'odissea. A l'entrada al poble des de la carretera d'Inca, l'aparcament habilitat en una finca agrícola, enclotada i amb una rampa de sortida sense grava, ha donat un punt més d'emoció que no calia. El terra, a més de mal aplanat, estava tot enfangat. El llot feia patinar els cotxes, i sortir del solar ha esdevingut una tasca perillosa, perquè els conductors hi entraven amb sabates de plom, ben cobertes de fang. A migdia no ha quedat més remei que deixar estacionar a la carretera. Igual que en els contes, no tot ha estat color de rosa. Però Costitx ha florit bé. I segur que els convidats hi tornaran l'any que ve.