TRIBUNALS

L'Ajuntament de Valldemossa, condemnat a pagar 10 milions per l'expropiació de l'Hort de Cartoixa

El TS tomba la sentència del TSJB que fixava la indemnització en menys de 2,2 milions

L' Ajuntament de Valldemossa ha estat condemnat pel Tribunal Suprem (TS) a pagar 10 milions d'euros per l'expropiació de l' Hort de Cartoixa, com va demanar inicialment el Jurat Provincial d'Expropiacions.

Al 1995 l'Ajuntament de Valldemossa (PP, Grup Independent de Valldemossa -GIV-, i UM), amb Rosa Estaràs com a regidora d'urbanisme, aprovà noves Normes Subsidiàries segons les quals una parcel·la de prop de 2.900 metres quadrats de l'Hort de la Cartoixa passà a ser Espai Lliure Públic (ELP). El fet curiós és que, dels 2.900 metres quadrats que es convertiren en zona verda urbana, 2.210 ja eren sol rústic preservat des de 1984 on no s'hi podia construir. En un comunicat, l'actual ajuntament de Valldemossa es demana com és que no ajustaren el terreny expropiat en 687,5 metres quadrats, que haguessin estat suficients per protegir tot el terreny de la construcció.

En el moment, Estaràs no arribà a acord de compra amb els propietaris, ni tampoc durant els 12 anys posteriors en què el PP va governar. Tampoc no es desistí de fer l'expropiació dins el termini legal de 5 anys (fins l'any 2001).

Des de llavors, l'hereu de l'Hort de la Cartoixa va presentar diverses opcions per obtenir una compensació per l'expropiació demanant drets constructius a la zona, però no arribà a acord amb l'Ajuntament. Al maig de 2007, abans de les eleccions, presentà una proposta d'aprofitament comercial i d'aparcament de l'espai que l'Ajuntament no acceptà, com tampoc no l'acceptà el següent govern del pacte entre Unió Mallorquina, La Valldemossa que Volem i GIV. Al setembre de 2007, el propietari va fer una altra proposta d'urbanització a algunes zones de la parcel·la que tampoc no foren acceptades.

Fins al novembre de 2007, el propietari no reclamà la indemnització per l'expropiació, partint d'una valoració del terreny de prop de 13 milions d'euros, mentre que l'Ajuntament en va fer una altra de 2.114.445 d'euros. En vista del desacord, les parts acudiren al Jurat Provincial d'Expropiacions, on el jutge aprovà una indemnització de 7.594.000 euros.

L'ajuntament, en desacord amb la valoració, la va recórrer mitjançant un recurs contenciós administratiu, emparant-se en dos informes de tècnics especialistes en la matèria que proposaven valoracions inferiors al 40% de la quantitat acordada. La sentència del Tribunal Superior de Justícia ( TSJB), fixant el preu en exactament 2.192.561 euros, va donar el 2015 la raó al Consistori, però  la propietat va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem qui, el 27 de gener de 2017, ha dictat la sentència final, que condemna l'ajuntament al pagament de 7.594.941,99 euros més els interessos, sense opció que aquesta sentència es pugui recórrer. Cal recordar que, d'aquesta xifra total, ja s'ha fet front a 2.687.184,76 euros.

Després de conéixer la sentència del TS, l'Ajuntament de Valldemossa ha volgut deixar constància que, al seu parer , "la quantitat que s'ha de pagar es desorbitada pels terrenys en qüestió". "Esgotarem totes les vies possibles per a fer front al pagament i que això afecti el mínim possible la butxaca dels valldemossins. Som hereus d'una pèssima gestió política en el passat", ha explicat en un comunicat.