Cop de porta del PP i Vox a prohibir la compra d'habitatges als no residents

PalmaPortada del PP i Vox a la llei de MÉS per Mallorca per prohibir la compra d'habitatges a no residents. La dreta ha tombat la iniciativa dels ecosobiranistes (el PSIB, Més per Menorca i Unides Podem hi han donat suport) acusant-los de voler "enganar" els votants amb una proposta inaplicable. El portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, l'ha defensat citant jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i una resposta que la Comissió Europea va dirigir al PP el 2023, en què admetia que imposar aquesta limitació era possible.

La norma plantejada per MÉS estableix que els municipis que compleixin una sèrie de característiques puguin restringir l'adquisició d'immobles per viure-hi a no residents, a persones jurídiques o bé a residents que ja disposen d'un habitatge. Entre el 2007 i el 2024, 80.758 cases i pisos de les Balears han passat a mans de ciutadans estrangers, tal com va publicar l'ARA Balears. Aquesta xifra equival al 40% de les propietats immobiliàries de Palma, o a la suma de totes les que hi ha a Inca, Manacor, Maó i Eivissa.

La presidenta Marga Prohens ha retret a MÉS que vulgui "enganar la ciutadania per rascar vots" amb aquesta proposta. Durant la sessió de control al Govern, ha criticat els ecosobiranistes per no haver donat suport a mesures com les davallades d'impostos i que, al Congrés, hagi votat amb Sumar a favor de la pujada de l'IVA als aliments bàsics i en contra de davallar aquest impost a la compra del primer habitatge. Durant el debat de la llei, la popular Margalida Pocoví ha insistit que "és jurídicament inviable" i ha acusat els anteriors governs d'esquerres de no haver impulsat mesures per ampliar l'oferta d'habitatge en el seu moment.

Vox ha rebutjat la llei en boca de la seva portaveu, Manuela Cañadas. "No protegeix el nacional, però l'estranger que dugui tres anys empadronat, sí", ha lamentat. "L'especulació massiva per capital estranger no es combat prohibint que un espanyol compri una segona residència", ha argumentat. En aquest sentit, ha assenyalat MÉS per promoure un "intervencionisme estructural" i no distingir per nacionalitats. "Inclouen tots els residents il·legals, no protegeixen els espanyols", ha dit. En aquest sentit, ha apostat per les davallades fiscals i la construcció per ampliar l'oferta. "Són racistes amb els ciutadans de les Balears", ha sentenciat.

"La seva pàtria és l'especulació"

"Si avui voten que no, és perquè no volen prioritzar que els habitatges siguin per a la gent que vol viure i desenvolupar el seu projecte de vida aquí", ha retret Apesteguia al PP i Vox: "La seva pàtria és l’especulació i els seus compatriotes, els especuladors". "No tindran bandera prou gran per tapar les seves contradiccions", ha sentenciat. L'ecosobiranista ha recordat que, del total de 652.123 habitatges que hi ha a les Illes, 105.434 estan desocupats, mentre que 210.587 són segones residències. "El 48,46% dels habitatges a les Illes Balears no es destinen al fet que hi visqui una família, però aquesta dinàmica no s’atura de créixer", ha lamentat. Encara que Bèlgica, Dinamarca, Croàcia i Malta han aplicat mesures similars a la proposada per MÉS, tots havien acordat les excepcions abans del seu ingrés en el mercat comú, a través dels tractats d’adhesió. Espanya no ho va fer.

La diputada del PSIB Carol Marquès ha lamentat que el Govern no vulgui "obrir" un debat sobre la llei. "Veurem de quin costat està el Govern, de la seva gent o dels especuladors", ha dit. En el mateix sentit, ha carregat contra l'informe presentat per la Conselleria d'Habitatge per justificar la seva decisió de no aplicar la limitació dels preus dels lloguers, el qual, com va explicar l'ARA Balears, presentava errors de càlcul i, a més, diversos experts en varen qüestionar la metodologia. El diputat de Més per Menorca Josep Castells ha insistit en la necessitat de "trobar un equilibri entre el dret de propietat i el dret de viure".