L'informe del Govern per no limitar el preu del lloguer està ple d'errors

PalmaEl Govern va rebre el desembre de 2025 els resultats d'un informe de la Fundació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que li donava la raó pel que fa a la limitació dels preus de lloguer que permet la normativa estatal. Segons les conclusions de l'estudi, limitar els preus dels lloguers a les Balears seria contraproduent, perquè agreujaria les dificultats d'accés a l'habitatge. La Conselleria d'Habitatge va invertir 15.519,46 euros en aquest estudi, signat pel catedràtic de Dret Civil i fundador de la Càtedra UNESCO, Sergio Nasarre, i el professor de Metodologia d'Anàlisi de la URV Santiago Ariste. Però l'informe està ple d'errors: més de la meitat de les taules que facilita contenen equivocacions. Els percentatges estan mal fets en 13 de les 25 taules aportades per reforçar la seva tesi, segons els càlculs d'aquest diari, contrastats amb experts.

El text, titulat Informe sobre la conveniència d'introduir un sistema de control de renda dels lloguers residencials a les Illes Balears, ha estat citat en diverses ocasions pels representants de l'Executiu. Entre ells, el conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, que en el ple del 10 de febrer va carregar contra la Llei estatal d'habitatge, que permet, des de fa tres anys, limitar els preus dels lloguers a les Illes, encara que el PP es nega a fer-ho. "Feim el necessari amb mesures per atacar el problema principal, que és la manca d'oferta, i no acudint a fórmules màgiques, que confonen la ciutadania i limiten preus, cosa que sabem que no funciona", va assegurar en el ple. "De fet, un informe encarregat pel Govern —va continuar en resposta a la diputada del PSIB Mercedes Garrido— a un grup d'experts, als quals vostè supòs que vol desprestigiar, experts de la càtedra UNESCO d'Habitatge de la URV, [...] recomana no intervenir els preus a les Illes i adverteix, a més, que s'han de proposar i incentivar mesures que augmentin l'oferta".

En efecte, l'informe, de 51 pàgines, conclou que els controls de renda redueixen "la disponibilitat d'habitatges per llogar", intensifiquen "la competència per les unitats no sotmeses a una regulació tan estricta" i generen "distorsions distributives que afecten de manera desigual llars amb diferents nivells de renda". S'empara en la "literatura internacional i nacional" i destaca, a més, que quan s'endureix la normativa "part de l'oferta migra cap a modalitats menys regulades". Basant-se en xifres de Catalunya, on sí que s'aplica la Llei estatal, assegura que "qualsevol intervenció que restringeixi la llibertat de preus sense acompanyar-se de mesures expansives de l'oferta corre el risc d'agreujar els problemes existents".

Amb tot, la major part dels percentatges d'increments i disminucions en l'evolució dels pisos llogats, fiances de lloguer residencial i temporal i el preu mitjà del lloguer presenten errors de càlcul. Per exemple, quan l'estudi presenta una evolució de l'índex del nombre d'habitatges llogats de més superfície entre els municipis de més de 20.000 habitants. Així, parla d'un increment d'aquests immobles del 42,5%, el 50,1% i el 62,9% a Alcúdia, Calvià i Ciutadella entre 2011 i 2023, quan va ser (segons les dades del govern espanyol recollides en el mateix document) del 73,78%, el 100% i el 169,6%, respectivament. L'errada es repeteix en el càlcul per als municipis de més de 20.000 habitants. També respecte al nombre de fiances de lloguer residencial per municipis i per illes. Per exemple: es parla d'una disminució del 65% del nombre de fiances a Eivissa entre 2020 i 2024, quan el percentatge que correspon és el 39,4%, i del 161,5% a Formentera, quan és del 61,76%. Pel que fa al lloguer temporal, l'error es repeteix. Es parla d'un increment del nombre de fiances del 45,8% a Eivissa, del 76,9% a Formentera, del 68% a Mallorca i del 65,8% a Menorca entre 2020 i 2024. Els càlculs correctes són 84,62%, 333%, 212,5% i 192,59%. Errors similars es repeteixen també en els càlculs de l'evolució dels preus de lloguer i els preus de les fiances.

Com pot afectar això a les conclusions de l'estudi? L'economista especialitzat en habitatge i actualment conseller electe del PSIB a Menorca, Eduard Robsy, ha detectat, en primer lloc, les errades, que aquest diari ha confirmat. "Sorprèn la quantitat d'errors aritmètics en càlculs senzills. Gens malament per una feina de primer nivell a partir de la qual prendre la decisió més important en matèria d'habitatge que ha d'adoptar aquesta comunitat autònoma", comenta. Tot i això, l'expert considera que cal esmenar el text en el seu conjunt. "No només és que estigui mal calculat, és que es basa en indicadors que no són vàlids per derivar-ne conseqüències", argumenta. "Bàsicament, l'informe s'ho inventa tot: diu que a Catalunya no ha funcionat —ignorant tots els informes contraris a la seva tesi— i després diu que a les Balears tampoc no funcionaria, però no hi ha un esforç per confirmar que hi ha un comportament paral·lel i que el paral·lelisme es romp amb la declaració de zones tensionades". "És un pur exercici de dogmatisme i sobergueria", lamenta el socialista.

Una omissió "rellevant"

En aquest sentit, Robsy assenyala que la tria de les dades de l'estudi és "esbiaixada" i la metodologia de l'informe, "dubtosa". "Empra dades i municipis segons la conveniència i no en separa els possibles efectes acumulats", diu: "No hi ha cap argumentació sòlida en el treball que demostri de forma indubtable el fracàs de la declaració de zones tensionades a les ciutats on s'ha aplicat i menys encara per justificar-ne les conclusions". Afegeix, a més, una omissió "rellevant" al text. "En cap moment s'al·ludeix al fet que el 2019 la durada mínima dels contractes de lloguer va passar de tres a cinc anys (a set en el cas de propietaris persones jurídiques)", apunta. Això, diu, s'hauria d'haver tingut en compte per calcular l'evolució del nombre de contractes de lloguer: perquè no necessàriament se'n signen menys per la limitació de preus, sinó que aquesta variable també en pot haver reduït la xifra. "L'estudi també apunta que l'augment d'ofertes de lloguer de temporada responen causalment a l'aprovació de la Llei pel dret a l'habitatge, quan aquest transvasament es produeix molt abans", remarca. "Les Illes es mereixen un informe independent, basat en dades sòlides i contrastades, plantejat amb rigor i amb una metodologia quantitativa solvent", insisteix.

El doctor en Geografia i expert en turistització, Ivan Murray, també és crític amb la metodologia de l'informe. "He quedat bastant espantat", diu. "S'agafa una mostra molt petita, intenta extreure conclusions encara que no poden ser estadísticament significatives i el disseny metodològic presenta dubtes", exposa. També apunta a discrepàncies entre el text i les conclusions de l'informe. "Analíticament, aquest estudi no distingeix entre la tipologia de contractes de lloguer", explica, i considera que hauria d'anar més "al detall" de les dades. "La literatura acadèmica no acostuma a ser sobre blancs o negres, sinó un debat", apunta. "La regulació dels preus és una mesura important, però se l'ha d'acompanyar d'un altre ventall de mesures, encara que té un efecte i els mateixos autors de l'informe ho admeten", afegeix.

El catedràtic de Geografia de la UIB i investigador en l'àmbit del turisme Macià Blàzquez també discrepa de les conclusions de l'informe. "Proposar ampliar l'oferta i no aplicar restriccions als mecanismes del mercat és no voler acceptar cap limitació ambiental o social, tot menystenint l'equitat social o les fronteres planetàries", apunta. "L'informe legitima el relat de les lleis de desprotecció del territori del Govern del PP amb el suport de Vox: la creació de projectes residencials estratègics a sòl rústic o la legalització d'immobles a sòl protegit", considera. Critica, a més, que descarti l'eliminació d'Airbnb com a opció per davallar significativament els preus dels lloguers "sense suport estadístic". L'informe que varen fer el mateix Blàzquez, Murray i Maria Antònia Martínez per a la UIB, adverteix, "ho refuta".