Europa va obrir la porta a limitar la compra d'habitatges a no residents en una resposta al PP

PalmaMÉS per Mallorca ha exigit aquest dilluns que el PP i Vox donin suport a la proposició de llei dels ecosobiranistes per prohibir la compra d'habitatges a no residents que es debatrà aquest dimarts en el ple del Parlament. Ara bé, el vot a favor de la dreta i l'extrema dreta és del tot improbable. El PP ha acusat els ecosobiranistes de fer "demagògia" amb aquesta proposta que, considera, no és aplicable, i Vox ha advertit que li genera dubtes. Amb tot, el líder de MÉS, Lluís Apesteguia, ha posat una carta damunt la taula: la resposta que la Comissió Europea va donar el març de 2023 a l'eurodiputada popular Rosa Estaràs, la qual obre la porta a tirar endavant aquesta limitació.

El febrer de 2023, Estaràs va plantejar a la Comissió en una pregunta escrita: "Seria possible que els estats membre limitassin l'adquisició d'habitatges als no residents?". L'eurodiputada argumentava que, "si bé la lliure circulació s'aplica a tots els països de la Unió, en el moment de l'adhesió dels nous països es varen negociar certs períodes transitoris i excepcions per a la lliure circulació de capitals". A més, va continuar, el Tractat del Funcionament de la Unió Europea (UE) "exigeix que es prohibeixin totes les restriccions a la circulació de capitals entre països de la Unió (...) tret que siguin necessaris per perseguir interessos públics legítims".

En la resposta escrita, la llavors comissària Mairead McGuinness va respondre a Estaràs que aquest Tractat "prohibeix les restriccions als moviments de capitals relacionats amb l'adquisició de béns immobles, inclosos els habitatges, per part de nacionals de la UE no residents". Amb tot, va dir que aquestes restriccions "poden estar justificades (...) per raons d'ordre públic, seguretat pública, o raons imperioses d'interès general reconegudes a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), sempre que no siguin discriminatòries i siguin proporcionades a l'objectiu perseguit".

En el mateix sentit, Apesteguia ha citat una vintena de sentències del TJUE en què es posiciona a favor d'aplicar restriccions en casos similars, amb finalitats com ara perseguir l'especulació o afavorir l'interès general. Encara que les competències sobre habitatge corresponen als estats, aquesta mesura transcendeix el poder d'actuació del Govern i també el de l'Estat espanyol, i el seu debat pertoca a l'àmbit europeu. 

En un informe publicat el 2020 sobre l’impacte de les polítiques de la UE sobre les illes mediterrànies –encarregat per l’eurodiputat d’ERC Jordi Solé–, l'expert en dret internacional públic i relacions internacionals de la Universitat de les Illes Balears Joan David Janer va interpretar la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE sobre la qüestió aplicada a les Illes. En el seu informe, l'expert va assegurar que les restriccions a la compra podrien "implicar una vulneració del dret a la llibertat en el seu vessant de llibertat contractual, que incideix directament en el principi d’igualtat". Per tant, la "justificació" d’aquestes polítiques no seria "gens senzilla". Una possibilitat que va deixar damunt la taula és defensar-la com una necessitat per complir una funció social. Preguntat per l'ARA Balears al respecte, va considerar que aquesta opció és difícil, però es podria plantejar una vegada s'haguessin "esgotat abans altres vies" i s'aplicàs "amb proporcionalitat".

Més de 80.000 cases en 17 anys

80.758 cases i pisos de les Balears han passat a mans de ciutadans estrangers entre 2007 i 2024. Per fer-se una idea, aquesta xifra equival al 40% de les propietats immobiliàries de Palma, o a la suma de totes les que hi ha a Inca, Manacor, Maó i Eivissa. Països com Bèlgica, Dinamarca, Croàcia i Malta han aplicat mesures restrictives per a no residents. Tots havien acordat les excepcions abans del seu ingrés en el mercat comú, a través dels tractats d’adhesió, cosa que Espanya no va fer. Dinamarca exigeix un permís de residència i haver viscut al país cinc anys seguits abans de poder comprar una propietat. Només així el Ministeri de Justícia concedeix el permís preceptiu. Finlàndia va protegir amb mesures idèntiques a les daneses l’adquisició de terrenys i habitatges a l’arxipèlag de les illes Aland. I va afegir l’obligació de dominar el suec, idioma oficial de la regió. Malta va establir amb una disposició que els ciutadans europeus només poden comprar un habitatge sempre que resideixin a l’illa des de fa més de cinc anys.