'Yo, Juan Carlos, rey de España'

Tot i que ja vàrem pagar tots, via TVE, per la producció del documental Yo, Juan Carlos, rey de España, de Miguel Courtois, alguns tornaríem a pagar tot i que sigui per veure com conta el rei pare això de que Franco li agafà la maneta per fer-li prometre que faria el que fos per mantenir la unitat d'Espanya i altres coses per l'estil. És un dir, això de que tornaria pagar, perquè el que és escandalós és que la televisió pública espanyola inverteixi en un documental si sap que no passarà la pròpia censura. Ah, no, que no és censura, és que aquest documental ha quedat desfassat perquè el rei ja no és rei i també, se suposa, que perquè Franco és mort.

Així, Los años del NO-DO (emès el passat mes d'agost) es veu que és de rabiosa actualitat; que Un gigante del siglo, referit a Winston Churchill, no va trobar cap problema perquè encara deu ser primer ministre; que el de La batalla por Inglaterra, que passaren fa un parell de dies per remuntar-nos al segle XVI va ser possible gràcies a la novetat de les ondes gravitacionals. Però el rei Joan Carles ja no és rei, diuen els responsables de TVE, quan tots pensàvem que n'hi havia dos a Espanya. I Franco és mort, així que ja no importa gens ni mica la història que lliga aquests dos personatges. A TVE es veu que, des d'aquesta setmana, només interessa l'actualitat. Idò poden començar a passar documentals sobre l'injust finançament autonòmic o sobre les darreres i exitoses Diades de Catalunya com a homenatge a la Muriel Casals.

Qui vulgui sobreviure posant excuses, les hauria de saber posar. A casa ens ensenyaven que no havíem de mentir, però que si en dèiem una, de mentida, al manco havia de ser "creguedora". No ho han après, això.