Dos Vidals
Quan, ara ja fa cinc anys, servidor va ser objecte d’un llibre de Pere Antoni Pons a la col·lecció Mallorquins en diàleg, de l’editorial de Lleonard Muntaner, em vaig poder fer una idea –més ben dit, confirmar-la de manera contundent– del paper decisiu del que, en aquesta col·lecció, té l’entrevistador. A la seva manera, és un biògraf i un assagista que se serveix d’un dels grans gèneres del periodisme. El lector d’aquest escrit hauria d’entendre que no parl de mi mateix, sinó de l’autor del llibre, P. A. Pons, que, amb molt de treball de recerca, amb molt de coneixement i prou perspicàcia, va presentar una imatge de mi mateix en la qual em trob d’allò més còmode, comptant, fins i tot, amb el fet que va explorar la meva vida per treure’n coses l’existència de les quals jo no havia sospitat mai.
Pens en el llibre de P. A. Pons cada vegada que me’n cau a les mans un altre de la mateixa col·lecció. Cosa que va passar fa un parell –mallorquí– de mesos, quan m’arribà Antoni Vidal Ferrando. La mà de l’escriptor, de Miquel Àngel Vidal. Aquest llibre té la virtut de dir tot allò que pot interessar en aquests moments de la figura de l’escriptor santanyiner. Vull dir que no és un llibre de circumstàncies, d’aquests que fàcilment es fan prescindibles o merament accessoris. I és així perquè assenyala amb ordre i saviesa els camins que hom pot prendre per ampliar els angles de visió necessaris en una obra tan rica i fèrtil com la d’Antoni Vidal Ferrando.
Diria que, per això mateix, hi havia algunes maneres d’enfocar aquest llibre. I no degué ser gens fàcil optar per la que finalment li ha donat forma. Sigui com sigui, la seva lectura és una guia magistral, imprescindible per a sentir la remor de totes les fonts que nodreixen l’obra d’Antoni Vidal Ferrando, sens dubte una de les que han assolit majors profunditat i altura de la literatura catalana del nostre temps.
Al lector de Vidal Ferrando, aquest llibre li serà de gran profit, perquè li optimitzarà generosament les lectures anteriors. Potser de més profit encara serà al futur lector, que disposarà d’una cartografia ferrandiana sensible i eficaç. Tots en sortim, per tant, beneficiats, de la suma d’aquests dos Vidals de bona llei.
Guillem Frontera és escriptor
