Venim del futur
Fa dies que hi faig voltes i és inevitable sentir nostàlgia. L'inici de la precampanya electoral m'ha tocat la vena sensible i m'ha obligat a fer un viatge en el temps. La multiplicació de promeses i anuncis per part d'uns i d'altres ha estat el detonant i m'ha fet recordar un anunci televisiu: aquell en el qual una al·lota assegurava venir del futur amb el remei definitiu per eliminar les taques. Potser les noves tendències tecnològiques porten a una nova manera de fer anuncis per a la televisió. Ara tothom cerca fer vídeos virals que es propaguin per la xarxa per arribar a un públic cada vegada més allunyat de la televisió. Sigui com sigui, l'al·lota que venia del futur continua vigent, i jo em sent identificat amb ella.
En només dos dies he llegit a la premsa local els anuncis, compromisos i promeses que han començat a llançar diferents formacions polítiques. Una cosa em queda clara: d'aquí a 4 anys, les propostes que faran alguns partits són les que ara defensam des de MÉS per Mallorca. I alerta! això no és cap novetat. De fet, el que he llegit i escoltat per part d'alguns, és el que proposa MÉS, no ara, si no fa 4 i 8 anys.
He escoltat promeses d'aerolínies públiques, reserves de percentatges d'habitatge social per a joves (una iniciativa ja inclosa en la Llei de Joventut impulsada per Fina Santiago), limitar la compra de cases a no residents, i un llarg etcètera. Ara, tothom s'atribueix paternitats d'iniciatives que durant anys hem defensat en solitari. Benvinguts a la realitat! No ens molesta, ans al contrari. Com més gent defensem determinats postulats, millor ens anirà com a societat. Que ens copiïn significa que estam fent les coses bé, significa que estam aconseguint que altres partits es vegin obligats a complir amb el desig i anhels de la gent.
Això sí; no n'hi ha prou amb el discurs. Cal actuar, ser valents i fer que aquestes promeses electorals es converteixin en realitats. Cal copiar en el fons i en les formes. Cal replicar els vots del Parlament al Congrés. Volem ser copiats en les intencions i en els fets. En qualsevol cas, no puc ocultar la meva satisfacció en comprovar com les nostres fórmules resulten atractives i són plantejades com a propostes de futur.
Així les coses, repetesc: no ens molesta que ens plagiïn, però ens agradaria que el que realment copiassin no fos el nostre programa, sinó les formes de defensar-lo i, especialment, la manera de fer-lo realitat. Mentrestant, dia 28 de maig haurem de triar entre l’original o la còpia. Jo mai he estat de succedanis.
