Unides Podem i la "llengua balear"
Llegesc que el grup parlamentari d'Unides Podem ha presentat una esmena per la qual demana que el Congrés aprovi que el nom de la llengua catalana a les Balears sigui “llengua balear”. Anava a escriure que ho he llegit amb estupor, però ja res no em sorprèn pel que fa a l'absència d'escrúpols d'alguns polítics en relació a la llengua catalana. En aquesta ocasió, l'esmena de Podem es refereix a una proposició no de llei que va presentar l'actual presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, instant el Congrés a reconèixer la unitat de la llengua catalana, i el seu ús normatiu i administratiu normal, als ciutadans de les comunitats que la tenen com a pròpia. Al grup parlamentari d'Unides Podem deuen pensar que, si la proposició la va fer Laura Borràs, i Laura Borràs és “la dreta”, aleshores ells, que són “l'esquerra”, l'han d'esmenar. En realitat tant se val quin sigui el motiu que els ha dut a proposar aquesta bajanada. Passen els anys, i ens veiem encara llegint i escoltant despropòsits d'aquest calibre sobre el català, i arriba un dia que la paciència s'acaba.
Ses senyories d'Unides Podem s'haurien d'avergonyir del seu total desconeixement de la realitat lingüística de les Balears, i també de Catalunya i del País Valencià (que ells anomenen “Comunidad Valenciana”, naturalment). Una ignorància que els agermana amb la dreta reaccionària i ultranacionalista de PP, Vox i Ciutadans, i també amb els casposos terraplanistes de la llengua que pul·lulen per aquests mons de Déu amb les seves al·lucinants teories recreatives. Mai, ni en la vida quotidiana ni per descomptat en àmbits acadèmics, ha parlat mai ningú de “llengua balear”, un cromo que podem afegir a la inacabable col·lecció de nyaps que els nacionalistes espanyols s'han tret del capell per anar contra la llengua catalana, l'existència de la qual senzillament no suporten. Parlar d'una “llengua balear, que a Catalunya anomenen català”, té tant de de sentit com parlar d'una suposada “llengua riojana (o càntabra, o extremenya), que a Castella i a Madrid anomenen castellà”.
La llengua catalana és la llengua pròpia de les Balears. Així ho fixa jurídicament l'Estatut, que és llei orgànica. Però sobretot, així ho estableixen la Universitat de les Illes Balears i l'Institut d'Estudis Catalans, que són les autoritats científiques de referència pel que fa a aquesta qüestió (la filologia és una ciència, no un passatemps per a polítics). El castellà hi és cooficial, però no és la llengua pròpia de les Balears: ho és el català, i no cap altra llengua.
Els intents de negar la diversitat lingüística, o de tergiversar-la, és un signe inequívoc d'endarreriment, i exemplifica les conseqüències del fet que Espanya sigui un dels països amb pitjors resultats educatius de tota l'eurozona. Atacar una llengua, o desprotegir-la, és també una forma de xenofòbia, tan inacceptable com la que es basa en el color de la pell, la religió o l'origen de les persones. Que la practiqui la dreta és alarmant; que es faci des de l'esquerra és llastimós i grotesc.
Sebastià Alzamora és escriptor
