27/06/2021

Traïdors a Espanya

2 min

Existeix sempre la temptació de desar José M. Aznar dins el calaix de les extravagàncies polítiques, perquè això és el que és, però també és cert que té un fort ascendent dins la dreta ultranacionalista espanyola, i que les coses que diu solen traduir-se després en accions polítiques concretes, fetes des del PP (tot i que d’altres partits també s’hagin fet seus els postulats aznarians: Ciutadans, primer, i després Vox).

Aznar, com no podia ser d’una altra manera, es va pronunciar contra els indults, en un encontre amb Isabel Díaz Ayuso a la Universidad Francisco de Vitoria, la universitat dels Legionarios de Cristo. No es va limitar a expressar una discrepància, sinó que va anar molt més enllà: va formular una amenaça. En concret, va dir que aquests eren “dies per apuntar, per tenir-los dins el cap i no oblidar”. Es referia a tothom: als independentistes catalans i al govern presidit per Pedro Sánchez, naturalment. Però també als “còmplices” del nou ultratge contra la integritat i l’honor d’Espanya que suposen els indults, entre els quals es compten, com a gran novetat, la patronal i els bisbes espanyols. Amb prou feines, podríem afegir, perquè tots hem vist les apenades rectificacions del president de la CEOE, Antonio Garamendi, al suport (ben tímid, d’altra banda) que aquesta organització va donar inicialment a la mesura de gràcia. Aznar es va alinear així amb Casado (i li va donar un cop de mà, ja que, aquell que el mateix Aznar va descriure com “un líder como un castillo ”, clarament no se’n surt) i va reforçar la seva idea segons la qual ni la patronal ni l’Església no són qui per dir res sobre qüestions polítiques. Qui ho hauria hagut de dir, després que el PP s’hagi reforçat durant tants d’anys damunt de la solidesa que li concedia el suport d’empresaris i bisbes (i que, abans que ells, ho hagués fet també el franquisme). A Casado, per altra banda, també li han etzibat el desagradable crit de “traïdor” (a Espanya, s’entén) en repetides ocasions i en pocs dies de diferència: a la plaça de Colón, on els manifestants més radicals (més hiperventilats, es diu ara) escridassaven el líder del PP i aclamaven el de Vox. I després, a les xarxes: durant uns dies, l’etiqueta “#Casado Traidor” va fer fortuna, per la visita que va fer Casado a Brussel·les per desacreditar-hi el govern d’Espanya i un bon grapat d’institucions més, com un antisistema qualsevol. Aznar, per la seva banda, va arribar a recomanar, en fòrums internacionals, que les multinacionals no invertissin a Espanya, quan hi governava Zapatero. A l’acte amb Díaz Ayuso, Aznar va repetir que Zapatero va arribar al poder gràcies als atemptats de l’11-M, i que Sánchez governa amb el suport de terroristes i colpistes.

Aquest joc tan extremadament brut suggereix que la dreta espanyola es pot acabar trencant entre desqualificacions mútues per traïció (un fenomen que, a la seva manera, l’independentisme també coneix bé). A l’espanyolisme de soca-rel, mentrestant, sempre li quedarà l’estament judicial, o parajudicial, com es veu ara amb el Tribunal de Comptes.

stats