Talibans moderats

L'expressió mateixa, “talibans moderats”, és un contrasentit, i podria resultar fins i tot còmica si el seu contingut no fos tan tenebrós. Amb les seves promeses de “moderació”, els talibans no fan més que administrar, amb freda intel·ligència, el pànic internacional que ha causat la seva tornada al poder. Amb la promesa d'un estat islàmic “moderat”, donen a la comunitat internacional allò que necessita: l'excusa perfecta per mirar cap a una altra banda. Sobretot, per no haver de rumiar massa temps el ridícul que han comès a l'Afganistan els exportadors de la democràcia, un ridícul que ara tothom encoloma al president nord-americà Joe Biden però que no és tan sols seu, ni tan sols dels EUA: hi ha una porció de ridícul ben important per a la Unió Europea (i una part alíquota per a Espanya). L'únic que ha fet Biden és empassar-se el granot d'una sortida que només podia ser com ha estat, desordenada: però té raó quan afirma que hauria estat encara pitjor com més temps s'hagués deixat podrir la situació. Encara podia haver afegit, tot i que òbviament no ho farà, que s'havia d'haver sortit molt abans o, encara millor, que no s'havia d'haver envaït mai l'Afganistan: Biden paga ara una de les factures més cares dels mandats nefastos de George Bush Jr., i demostra —i no és la primera vegada— que té més coratge que Obama a l'hora de prendre segons quines decisions.

Pel que fa a la Unió Europea, l'alt representant de Política Exterior i Seguretat que du la veu cantant pel que fa a la interlocució amb els talibans és Josep Borrell, amb la qual cosa està tot dit: com que diu que hi parla, amb els talibans, potser els intenta vendre accions d'Abengoa, o potser els acusa d'haver-lo escopit, o tal vegada ens informa que els talibans, al cap i a la fi, només han mort quatre moros, de la mateixa manera que va deixar anar que, en la Conquesta de l'Oest, els blancs “només van matar quatre indis”. A Espanya, per cert, hauríem de saber-ne més que ningú, de règims criminals que es blanquegen a ells mateixos amb falsos discursos de moderació (així ho va fer el franquisme, amb èxit), i fins i tot de partits polítics extrems que es presenten com a centristes, liberals i, sobretot, dipositaris dels valors democràtics (així ho fan actualment el PP, Vox i Ciutadans, també amb èxit). El truc està en això que els talibans anomenen “la llei islàmica”: les dones podran treballar i estudiar, però sempre “dins la llei islàmica”. I quina és aquesta llei islàmica? La que dictin els talibans, naturalment: “la llei”, islàmica o no, és el gran pretext dels governs autoritaris, o fins i tot totalitaris. Ells no cometen abusos: tan sols apliquen la llei. Ara encara deuen trobar que és una mica d'hora, però arribarem a sentir els talibans proclamar-se implantadors i custodis de la vertadera democràcia a l'Afganistan. Occident els dirà que sí amb l'argument inefable que ja ha esgrimit Borrell: ells han guanyat la guerra, i això els proporciona reconeixement i legitimitat. Ells van guanyar la guerra: el mateix argument que es va usar, i encara s'usa, aquí.