Sánchez posa en risc el factor remuntada
BarcelonaSi era una final, Pedro Sánchez la va deixar perdre. El president espanyol portava tot el cap de setmana preparant el cara a cara, però a l’hora de la veritat va fallar davant d’un Alberto Núñez Feijóo que, com si fos Keyser Söze, va mudar de pell quan es van encendre els focus. I això que a les primeres imatges que va punxar Atresmedia al líder del PP se’l veia desorientat, amb cara de voler sortir corrent del plató mentre un Sánchez confiat passejava per allà amb la seguretat de qui se sent superior. Va durar poc.
Des del primer minut, Feijóo es va sentir més còmode que un Sánchez que, accelerat, a estones va semblar posseït per l’esperit d’Albert Rivera i que va passar-se de frenada amb les interrupcions i els comentaris entre dents mentre parlava el seu adversari, en lloc d’atacar-lo amb tota l’artilleria que havia mostrat en les entrevistes dels últims dies. Només quan va repassar els currículums dels càrrecs institucionals que ha aconseguit Vox de la mà del PP va tenir la pausa necessària per fer mal al candidat popular, que en el primer bloc en va tenir prou amb acumular dades sobre la taula davant un Sánchez que es va limitar a dir que eren “mentida” sense provar de refutar-les. En el segon tram, Feijóo no va dubtar a enfangar el debat encara més cada cop que es va sentir acorralat, com quan, per evitar pronunciar-se sobre els pactes amb Vox, va treure l’assassinat de Miguel Ángel Blanco o va acusar Sánchez d’haver alliberat violadors. Al final, el líder del PP va sortir viu d’un partit que pot valer l’accés a la Moncloa.
