El Rolex o la vida (Palma)

Hi ha un personatge (un pagès) al Bearn, de Llorenç Villalonga, que es deixaria tallar un braç a canvi d’un rellotge. Encara que l’obra se situa a la segona meitat del segle XIX (1859-69), del cas concret d’aquest personatge se’n pot parlar en present, perquè els béns terrenals saturats de luxe continuen exercint atraccions fatals. El luxe és la destil·lació rutilant del no-res, i aquesta condició seva deu ser una substància tòxica que enverina les ànimes. L’atracció del luxe pot temptar d’igual manera una adolescent de banlieue de París com al rei temporal de Wall Str. L’economia francesa deu molt al luxe. França és líder mundial d’exportació de perfums i aigües de tocador, que el 2019, assolí la xifra de 5.391 milions de dòlars. 55.900 milions d’euros és el resultat de l’exportació del conjunt de béns de luxe. Els francesos dominen la màgia del luxe. Les seves indústries dedicades al disseny i fabricació de nous perfums tenen un coneixement de la botànica del planeta com poques institucions dedicades al seu estudi. Com és de rigor, cal recordar que la línia divisòria entre luxe i qualitat és molt sovint mala de percebre, de la mateixa manera que ens hem d’avesar a considerar certs perfums com un bé susceptible de millorar la nostra qualitat de vida. Com la poesia.

Però havíem començat amb un rellotge pel qual un personatge de ‘Bearn’ es deixaria tallar un braç. Ara hem conegut un cas segurament més greu, també amb un rellotge com a centre del mal. Es tracta d’un Rolex Blue Submarine que va ser robat a un ciutadà, al carrer de Jesús, de Palma, per dues dones romaneses. (No és menester ocultar la nacionalitat dels protagonistes de la nostra vida ciutadana, siguin búlgars, mallorquins, espanyols, llatins o magrebins). El ciutadà baixava del cotxe i les dues delinqüents exerciren el seu ofici amb una eficàcia admirable.

Al judici (UH, dia 29 d’abril) la víctima es va expressar en aquests termes: “Me llega a pillar bien de salud, y la chica que me robó el Rolex no sale viva de allí”.

El teu Rolex per la vida d’una dona. L’avaluació del rellotge i de la vida potser manca d’uns ajustaments en favor de la pau social. És cert que la nostra societat no és capaç de defensar-se per mitjans diguem-ne humans, però hi ha formes de justícia que ens menen definitivament a la barbàrie.

Guillem Frontera és escriptor