Restauració de la natura, començam?

Ja fa quasi dos anys que la Unió Europea va aprovar el Reglament de Restauració de la Natura després de mesos de bloquejos per part d'alguns països contraris a aquesta nova normativa. Finalment, el 17 juny de l’any 2024 es va aprovar definitivament al límit. Hongria va canviar el seu vot a l’últim moment i es va aconseguir només gràcies al vot positiu de la ministra d’Àustria, que fins i tot va votar en contra de la posició oficial del seu propi govern. Aquest pas ha estat decisiu per fer un salt endavant en les polítiques mediambientals dels països membres de la UE. Davant una situació en què les polítiques de conservació de la natura ja no basten per aturar la degradació ambiental dels nostres ecosistemes, aquesta normativa té com a objectiu restaurar almenys el 20% de les zones terrestres i marines de la UE d’aquí a 2030 i tots els ecosistemes que ho necessiten abans de 2050. I ho fa amb un rang normatiu més fort que les directives europees, com les d’aigua, hàbitats i aus. Això significa que el reglament no només marca objectius com les directives, sinó que tots els països n’han d’aplicar obligatòriament tot el contingut.

En aquest camí cap a la restauració dels nostres mars, espais forestals, agraris, aquàtics i urbans, aquest any 2026 és una fita clau, perquè el reglament estableix que els estats membres han de presentar un Pla Nacional de Restauració amb les zones a restaurar, mesures concretes i un calendari. En aquest sentit, s’està elaborant actualment el pla per part del Ministeri de transició ecològica, amb la col·laboració de les comunitats autònomes i entitats locals. Aquesta col·laboració és fonamental perquè les administracions regionals i locals seran les responsables de dur a terme la majoria de les mesures aprovades. A les Illes Balears, aquest pla s’enfronta amb el gran repte de revertir la forta pressió humana i degradació ambiental que pateixen les nostres illes, però també podria ser una oportunitat per dirigir una forta inversió en actuacions de recerca, innovació i millora mediambiental, aprofitant la restauració de la natura com una eina més de diversificació econòmica per sortir del binomi, construcció i turisme.

Cal destacar que a les nostres illes no començam de zero i durant les últimes dècades ja s’han executat nombroses actuacions de restauració ecològica. Així, som pioners en la restauració marina gràcies a labor de recerca aplicada de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea). Aquesta institució va dur a terme les primeres proves d’èxit de restauració de praderies de posidònia per revertir-ne la reducció de superfície patida per l’impacte d’infraestructures marines i de l’activitat nàutica. En l’actualitat, treballa amb l’Observatori Socioambiental de Menorca al projecte europeu ARTEMIS, que inclou la replantació de 1.600 m² de posidònia destruïda durant la construcció de l’emissari de la dessaladora de Ciutadella. Des de la societat civil, la Fundació Cleanwave, amb el seu projecte MedGardens, també està realitzant accions per replantar posidònia i boscos d’algues a Portocolom, Sant Telm i Formentor. Per altra banda, a Cala Millor s’està desenvolupant el projecte europeu AdaptCalaMillor’, que combina ciència i governança per establir un pla demostratiu d’adaptació al canvi climàtic. Davant els efectes ja tangibles d’erosió costanera per la pujada del nivell del mar, el Govern de les Illes Balears està liderant aquest projecte amb el suport de les entitats locals, centres de recerca i hotelers proposant solucions basades en la natura.

En l’àmbit terrestre, tenim una llarga trajectòria de restauració forestal executada en gran part per l’Institut Balear de la Natura (Ibanat) del Govern balear. Tots hem viscut de prop, alguna vegada, un incendi o un cap de fibló, i podem donar gràcies de tenir aquesta institució pública que treballa per a la prevenció, gestió i resposta davant aquestes catàstrofes naturals o, malauradament, de vegades provocades. Aquesta experiència serà fonamental per respondre als reptes del canvi climàtic, que incrementen aquests riscos naturals amb onades de calors i ventades extremes més freqüents. La recuperació de la fauna i flora també forma part del reglament de la natura, i a les Illes Balears també hi ha moltes institucions públiques i privades fent-hi feina. Un exemple ha estat la recuperació de la població de la milana a Mallorca, que ha passat del perill d’extinció als anys noranta a arribar una població de més de 400 aus hivernants en l’actualitat, d’acord amb els censos del GOB.

Les zones humides també han estat un àmbit protagonista de projectes de restauració ecològica. A Mallorca, la col·laboració del Govern, Endesa i el GOB va possibilitar la creació d’una nova llacuna al Parc Natural de l’Albufera l’any 2019. A Eivissa, el seu Ajuntament va renaturalitzar part de la zona humida de les Feixes. Més recentment, l’Ajuntament d’Alcúdia, amb l’organització conservacionista WWF i el suport de la Universitat de les Illes Balears, va iniciar l’any 2023 el projecte RestaurAlcúdia, tot un exemple de com poder donar-li una segona vida a la natura. L’estany dels Ponts s’havia reblit, en gran part, per l’abocament durant dècades de les cendres de la central tèrmica de l’Alcanada. Posteriorment, es va convertir en una zona on es va abocar tota mena d’escombraries fins a arribar a una degradació molt forta. Aquest 2026 s’ha finalitzat el projecte amb la retirada de 351 tones d’escombraries, brosses i plantes invasores. També s’han creat un conjunt de llacunes costaneres a les 23 hectàrees de superfície restaurada. A més, ha estat un projecte demostratiu de governança que cerca el consens social i polític per garantir l’èxit del projecte. Una qüestió més a ressaltar d’aquest projecte és que l’empresa constructora que ha executat les obres de millora ambiental ha estat la mateixa que va construir les polèmiques autopistes a l’illa d’Eivissa. D’aquesta manera, s’ha demostrat que la restauració de la natura és un camí possible a transitar per diversificar l’economia, i que empreses del sector de la construcció poden reorientar la seva activitat a la regeneració del nostre territori.

Per últim, en agricultura tenim molts d’exemples d’agricultors que estan apostant per l’agricultura regenerativa i ecològica, que recupera els nostres sòls i varietats locals. A Eivissa, l’associació de la Vall de Rafal Trobat ha recuperat un espai rural abandonat amb iniciatives d’agricultura ecològica, gestió forestal i millora hídrica. També és cert que encara queden importants reptes pendents en altres àmbits, com la recuperació dels aqüífers greument sobreexplotats, però, en conjunt, podem dir que tenim una bona experiència de partida per accelerar i multiplicar les accions de restauració de la natura a les nostres illes. A més, l’impost de turisme sostenible podria ser una font de finançament per a aquestes actuacions i per recuperar el seu objectiu original de corregir els excessos de la construcció i el turisme. Com sempre, tot això s’hauria de fer aturant la massificació turística i el desenvolupament urbanístic, i això també ho diu el nou reglament. Aquest 22 d’abril és el Dia mundial de la terra i és un bon dia per no oblidar que la natura és la base de la nostra supervivència. Restaurar la natura és tornar a tenir accés a una aigua de qualitat, guanyar sobirania alimentària, reduir els riscos d’incendis i d’inundacions, i garantir la qualitat de les nostres aigües litorals, entre molts altres beneficis. Començam?