Repetició de reobertures reincidents
“Torna la nit de descontrol i excessos a Punta Balena” era el titular de l’ARA Balears l’endemà de la semifinal de l’Eurocopa, en la qual havia participat la selecció anglesa. De fet, es podria dir que, des del primer alè de la recuperació del mercat britànic, ha tornat la marabunta a Magaluf i, també, a Cala Rajada. Plou sobre banyat. Si reparam en les dues “reobertures” de l’activitat turística que s’han produït enguany, podem observar la coincidència en un fet. Just després del gran confinament, i en ple assaig d’un pla pilot per a un enlairament gradual i tranquil de l’activitat turística, es produeix un esclafit de “disbauxa” a Magaluf. Imatges pertorbadores que recorren Europa. La setmana passada, després d’un temps d’espera i de tempteig, en el qual un nombre important d’establiments hotelers anaren obrint les portes a poc a poc i amb cautela, irromp de manera estrepitosa l’espectacle de carrer de la “fúria” dels viatges d’estudis. Simple casualitat o hi ha causes coincidents? L’assumpte no és tan senzill com pegar una esbroncada a un al·lot que no s’ha portat bé.
Quan veiérem les fotografies de “festa desmesurada” a Magaluf, i molt especialment les imatges gravades a la piscina d’un beach club de la zona –per les quals més d’un govern europeu va posar el crit al cel–, dèiem que tot allò no era producte de l’espontaneïtat. Els cambrers dirigint el sarau a la piscina de l’establiment constituïen una veritable prova de càrrec. Tampoc avui tot el que ha succeït entorn del que podria anomenar-se “afer dels viatges d’estudis” ha plogut del cel per obra i gràcia de la fogositat juvenil. No obstant això, la reacció més estesa ha estat reprendre els joves. Algun ingenu pensa que ajuntant centenars de joves en un lloc de vacances, després d’un any de restriccions, la seva tendència natural seria reunir-se per passar el rosari en pla ecumènic d’acció de gràcies? En la cadena d’agents que actuen en favor del “turisme d’excessos” hi ha diferents baules, i en la darrera baula, també la més dèbil, hi estan situats els estudiants i els joves. No en un altre ordre.
Hi ha una geografia del desastre, el fenomen es concentra en uns pocs indrets que podríem titllar de “gens innocents” i amb forta tradició de “bauxa”. Són “quadres pagans” que abunden en la idea de no espontaneïtat del fenomen. L’existència de localitzacions permanents ens situa molt més a prop de la causalitat, com a explicació d’aquestes manifestacions, que de qualsevol acció casual. S’ha dit en altres ocasions que l’origen de l’“especialització” d’aquests llocs determinats s’ha de situar en passats moments de crisi, en els quals una part significativa d’empreses, de l’àrea en qüestió, va sucumbir a la temptació de la baixada de preus, per tal de continuar tenint el màxim d’habitacions ocupades. Teoria de la màxima ocupació del turisme cutre balear. Per aquesta via es genera l’espiral de degradació que condueix a situacions ara no desitjables. En tot això, tampoc hi ha espontaneïtat, el procés és de cocció lenta.
De fet, a la Platja de Palma feia més de 30 anys que els viatges de final de curs d’estudiants havien desaparegut del mapa turístic. Tampoc m’atreviria a dir que el flux massiu d’estudiants vinguts aquestes darreres setmanes es pugui col·locar en l’apartat de viatges d’estudis pròpiament dit. Simplement, és el resultat de l’oferta d’uns operadors que, en un moment de crisi de l’activitat turística i contracció de la demanda tradicional, han albirat un nínxol de mercat a preu tirat per a joves. Un panorama similar, quant a preus, però més assentat en el temps i lloc, es donaria a Magaluf en relació amb el mercat anglès, i a Cala Rajada, en relació amb el mercat alemany. Molt al contrari del que han expressat veus significatives, les empreses hoteleres no controlen els seus clients i els joves que han provocat tot aquest enrenou no estan allotjats en altres tipus d’habitatges. L’evidència indica que el gruix de joves utilitza establiments hotelers de baix preu. I aquest tipus d’oferta barata forma part d’una guerra de preus que perjudica directament la gran majoria del sector.
En la cadena del turisme d’excessos s’ha de situar en un lloc preferent: primer, els allotjaments a preu de dumping; segon, les empreses operadores que ofereixen un servei escombraries; i, en tercer lloc, un ramat amoral de promotors de la “festa”, capaços de tot. Dues d’aquestes categories d’agents, que conformen aquesta tríada, operen des del mateix territori. Els preus exageradament baixos són possibles essencialment gràcies a la combinació de dos factors: la sobreocupació de les habitacions i plantilles laborals reduïdes i sobreexplotades. Quant a l’exèrcit d’“organitzadors de festes”, podria dir-se que són tropa fronterera. No estaria gens malament que abans de començar a renyar els al·lots es fes una mirada severa a tot això altre.
El que és cert és que totes aquestes informacions, que ja ens resulten habituals i quotidianes, i que a causa de la seva reiteració ja avorreixen molta gent, no corresponen a fets aïllats. Són una conseqüència molt directa de l’estrès del model turístic actual, que permet, i amaga, praxis errònies sense capacitat d’autocorregir-se. Tota aquesta seqüència de fenòmens ens diu, ben a les clares, que el mercat, per si sol, és capaç d’aprofundir fins a cotes insospitades en l’espiral de degradació per tal d’extreure nous beneficis. Definitivament, a la cistella de l’incivisme juvenil no hi cap tot.
