El relatiu encert dels experts
El sorteig de la Loteria de Nadal arrossega l’audiència al déjà vu històric. Fins i tot els afortunats que es ruixen amb cava davant de les administracions semblen els mateixos de cada any. Les escenes televisives són tan reiteratives i les hem vist tant des de ben petits a la pantalla que segurament les persones a qui els toca una bona picossada desenvolupen una conducta imitativa de l’alegria a partir del que han observat a la televisió. L’espectacle del sorteig és d’una decadència esfereïdora.
Dimecres a Espejo público mentre esperaven que sortís el primer premi, consultaven amb un especialista quina part de la morterada s’emportava Hisenda en cas de ser l’afortunat i, sobretot, li preguntaven què aconsellava fer amb els diners si el premi era prou gros. En la videotrucada a l’home consultat el presentaven com a expert en inversions i advocat. Apareixia amb una orla en blanc i negre darrere que avalava la seva autoritat i llarga experiència. A la primera resposta ho va deixar anar tot. Primer recomanava pagar els deutes que es tinguessin i, la resta, invertir-ho de manera segura. “¿Que quines són les millors inversions? Doncs la millor inversió si et toca la loteria és comprar una administració de loteria, que és un negoci regulat. És un negoci d’una seguretat tremenda. Vens paper, no tens cap proveïdor, t’ho facilita la societat estatal, tu ho vens i cobres una comissió. I amb els diners d’un premi important la pots comprar perquè d’administracions de loteria n’hi ha de tot tipus de preus”. La presentadora, Lorena García, es va quedar sorpresa i tant a ella com a la resta de tertulians els va semblar una ocurrència esplèndida.
Unes hores més tard, durant el Telenotícies migdia de TV3, Raquel Sans informava després dels premis de la Loteria que les administracions que en venen havien aprofitat el sorteig per fer vaga i protestar per la seva situació. “Denuncien que els seus ingressos han patit una davallada perquè porten disset anys sense que s’apugin les comissions que cobren per dècim, butlleta o aposta venuda. Si s’hi afegeixen els increments dels sous i els lloguers, el resultat és, segons el sector, que una de cada tres administracions de loteria no és rendible”.
L'enginyosa teoria de l’expert d’Antena3 va durar poca estona. Ni el negoci és tan bo ni la inversió tan segura. Sort que era un especialista. L’exemple serveix per relativitzar el paper dels experts i teòrics a la televisió per il·lustrar qualsevol temàtica. Els hem convertit en un farciment retòric. Ni els que surten a la tele són necessàriament bons, ni tampoc calen sempre perquè sovint el pretext de la consulta és absurd o massa genèric. I si en posen dos a opinar encara pitjor, perquè no aclareixes quin té raó.
