Reflexions postpermanència
Partint de la base que l’afició del Mallorca (amb un comportament exemplar) només qualifica l’actuació de l’equip amb un aprovat justet, volem pensar que la directiva n’haurà pres nota. Dirigir un club a milers de quilòmetres de distància no deu ser una feina fàcil i, a més, els jugadors han sabut mantenir el millor patrimoni de l’entitat: assegurar-se la Primera Divisió. Per tant, aquests mateixos aficionats el que esperen és una passa endavant, un esforç econòmic per dissenyar una plantilla competitiva que pugui lluitar a la màxima categoria amb garanties i que no faci passar més pena que la que toca. Una de les peces bàsiques del nou projecte hauria de ser l’entrenador, que, encara que no ho han confirmat, sembla que continuarà essent Javier Aguirre. L’experiència i la feina del tècnic mexicà han quedat reflectits sobretot en els tres darrers partits de la temporada, que han estat clau. La seva intervenció en les alineacions i la motivació s’ha evidenciat en l’actitud i el rendiment dels jugadors. L’entrenador no ha tingut cap problema per retocar aspectes i, resultats en mà, han estat intervencions summament positives. En els dos darrers partits, sobretot en el darrer, que era el més important, per exemple, no va fer jugar ni un minut Take Kubo, Kang in Lee ni Baba. El centrecampista africà i el gallec Dani Rodríguez semblava que eren intocables, però han estat relegats a la banqueta. I ja no en parlem, de la porteria, on després del desastre del dia del Granada a Son Moix, Sergio Rico va deixar el lloc a Manolo Reina. El porter i Abdon Prats, en dues accions puntuals, han estat decisius per quedar un any més a Primera. Però totes aquestes reflexions ja són el passat, i el futbol, la pilota, la gespa, les porteries no entenen de nostàlgia; ara és el moment de confeccionar una bona plantilla amb un entrenador que coneix l’ofici. Organitzar un equip des de la defensa (la sagnia de gols ha estat gravíssima) és una qüestió innegociable. Els aficionats més veterans encara es recorden de cinc jugadors que ens feren gaudir d’una de les millors èpoques del club: Roa, Olaizola, Marcelino, Ivan Campo i Romero, que són una petita mostra que podem completar amb Valerón, Engonga i Stankovic, entre d’altres. No hem d’oblidar el gran Héctor Cúper, que va fer una tasca exemplar. En definitiva, es tractaria d’evitar de totes passades l’etiqueta poc edificant que el Mallorca és un equip ascensor.
