Puigdemont compareix i torna a guanyar
A l’espera de tancar l’episodi de l’Alguer amb la compareixença judicial del 4 d’octubre, la llibertat sense mesures cautelars per al president Puigdemont dictada aquest divendres a Sardenya és un altre correctiu europeu a la justícia espanyola. Itàlia ha actuat igual que Bèlgica, Alemanya, Escòcia i Suïssa.
És important recordar-ho davant els mitjans que parlen del president a l’exili com a “fugit” o “fugat” i davant el president espanyol Pedro Sánchez, que encara aquest divendres deia que “Puigdemont ha de comparèixer i sotmetre’s a la justícia”. Des del primer dia, l’octubre del 2017, a Brussel·les, Puigdemont ha comparegut sempre que se l’ha requerit i s’ha sotmès a la justícia. I el resultat és que, de moment, continua sent un ciutadà europeu lliure, excepte a Espanya. És la justícia espanyola la que compareix cada vegada que compareix Puigdemont, i cada vegada perd.
En les últimes hores ens hem preguntat com és possible que Carles Puigdemont hagi estat detingut només trepitjar territori italià i en canvi hagi circulat aquest estiu per França (la setmana passada mateix era a Prats de Molló, al Vallespir) sense cap problema. La resposta és en el Parlament Europeu. El president de la Cambra, l’italià David Sassoli, s’ha assegurat d’obtenir garanties de part del govern francès que mentre la situació judicial de Puigdemont sigui la d’ara, l’eurodiputat no serà molestat en territori francès, que és on l’Eurocambra té la seu d’Estrasburg.
Espanya pot intentar enganyar Itàlia i enganyar-se a ella mateixa, però ja fa quatre anys que Europa no veu en Puigdemont ni l’autor d’un cop d’estat ni el responsable d’un delicte de sedició, que és el relat de consum intern del nacionalisme espanyol. La fermesa personal i política amb què el 130è president de Catalunya continua suportant i vencent la persecució i deshumanització de què és objecte mereix el reconeixement dels que creuen en els drets civils i en la justícia.
