President alternatiu discontinu

Hi ha molts governs que tenen “un govern a l’ombra”, que és com fer de partit d’oposició de tota la vida, però amb més glamur i el cap més alt. Com quan en un restaurant et diuen que tenen “el nostre pa amb tomàquet”. És pa amb tomàquet, sí, però més intens i tot sovint més car. Salvador Illa, però, ha anat més enllà i no s’ha conformat amb un vulgar “govern a l’ombra” com, per exemple, el que hi ha al Regne Unit. Ell diu que ha fet un “govern alternatiu”. Tira’n un tros a l’olla. O al wok, si ho voleu més modern.

Si Salvador Illa, fins avui cap de l’oposició —que en dos dies ja ha fet més coses que els de Ciutadans en tota una vida, diguem-ho clar— considera que el seu és un govern alternatiu, el més normal és que ens dirigim a ell com a “Molt Honorable President Alternatiu”. Avui, quan Vicent Sanchis l’entrevisti, l’hauria de tractar així: “Molt Honorable President Alternatiu Salvador Illa”. I quan li pregunti pel ritme de vacunació, li haurà de preguntar per les mesures alternatives que podria prendre el conseller de Sanitat alternatiu. L’entrevista hauria de ser en un lloc alternatiu, també. I no em refereixo, quan dic “alternatiu”, a algun bareto de Gràcia. Em refereixo a un Palau de la Generalitat Alternatiu.

A les properes eleccions es podria votar, a part del president normal, el president alternatiu, també. Però això faria que, llavors, sortís un tercer president, que no hauria pogut aconseguir suports per governar. Hi hauria el president normal, el president alternatiu i el president discontinu o no consecutiu, que també es faria fotos amb el seu equip discontinu o no consecutiu. I si a tot això hi sumem el president de l’exili, tenim que Catalunya pot ser líder mundial en presidències de tota mena. Potser ens calen, també, uns Vicents Sanchis alternatius.

Empar Moliner és escriptora