Quan les potadetes dels jutges són més importants que la xacra de la violència masclista

Senyora consellera Mercedes Garrido,

He seguit la polèmica que s’ha generat arran de l’exposició sobre micromasclismes promoguda per l’Institut Balear de la Dona de l’artista argentina Diana Raznovich i he quedat astorada amb la decisió de retirar una de les obres que se n’exposaven a l’estació Intermodal de Palma per commemorar el 8 de març.

En conjunt, l’exposició assenyala situacions de la vida quotidiana que reflecteixen actituds masclistes envers les dones i, sí, una de les vinyetes representa una dona davant un jutge que qüestiona la versemblança del seu relat de maltractament. I és que això no passa? Està exempt el sistema judicial de les dinàmiques masclistes pròpies del nostre sistema patriarcal? Són molts els estudis que afirmen i descriuen aquesta realitat que volem i esperam totes que cada vegada sigui més residual.

La veritat que el que més m’ha sorprès no és que es plegui davant la dreta més recalcitrant que representa un partit que m’estim més no anomenar i al qual vostè va rebatre molt encertadament al si del debat al Parlament aquesta setmana. El que trob del tot lamentable és que les pressions més fortes han estat les de l’estament judicial, via ministra de Justícia, del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i d’associacions de jutges i jutgesses. Això, el que significa, justament, des del meu humil punt de vista, és que el masclisme que vol denunciar l’artista còmica dins l’àmbit judicial és molt més present del que podríem pensar. Enlloc de fer autocrítica, s’han limitat a indignar-se afirmant que el masclisme no va amb ells. És molt curiós, quan s’assenyalen jutges corruptes no surten en bloc a defensar-se argumentant que no ho són tots...

Ningú ha negat aquí la feina de jutges i jutgesses, ni ha qüestionat en bloc el funcionament de la justícia, el que s’apunta és la necessitat de tenir jutges i jutgesses formats en la matèria, crítics i compromesos amb la societat en el seu conjunt i que assumeixin, com la resta de mortals, que hi ha marge de millora i que erradicar la xacra de la violència masclista hauria de ser una responsabilitat de tots i totes lliure de corporativismes rancis del tot fora de lloc.

Tornam a ser allà mateix, on sempre, les reivindicacions de les dones, el 50% de la població mundial, han de procurar no fer renou, no molestar ningú, ‘no crear polèmica’, com s’ha argumentat avui des del Govern de les Illes. Podeu reivindicar 25 de novembre i 8 de març, per a això ja tenim permís, però procurau no ‘liar-la’.

L’institut Balear de la Dona, que vostè presideix, ha demanat disculpes a qui s’hagi pogut ofendre. Jo també esper que se’ns demani disculpes a les feministes per representar-nos de manera tan tova i plegar-se a les exigències del que ha demostrat ser l’estament més ranci de les Illes Balears.

Negar la violència masclista és bastant violent és el títol de la desafortunada exposició que no ha servit gaire perquè aquesta no es torni a negar.

Esper que les associacions de jutges i jutgesses, el TSJIB i l’Institut Balear de la Dona assumeixin la responsabilitat de la part que els pertoqui, quant a la relació cada any més alta de dones assassinades i dones víctimes de violència masclista. Per haver permès que se’ns torni a trepitjar silenciant les crítiques.

Cridau, dones, però feis-ho fluixet.

Aina Comas Delgado, regidora Igualtat per Alternativa per Artà a l’Ajuntament d’Artà