Fundació MarillesQuan era petita anàvem a nedar a l’Arenal Gran o al Babo, a Portocolom. M’agradava molt la mar, tant, que vaig acabar estudiant ciències marines i m’he dedicat a estudiar-la i conservar-la. Però, quan era petita, aquelles clapes fosques on no veia què hi havia a baix –el negre, com l’anomena la gent de la mar– em feien por. Sí, he de confessar que llavors m’inquietava la posidònia, aquesta planta marina que tants de beneficis aporta tant al medi ambient com a nosaltres. En aquells temps, jo ignorava la seva importància en la formació de les platges i en la transparència de l’aigua, com a refugi de gran quantitat d’espècies i font de biodiversitat, com a protecció enfront de l’erosió. I molt manco coneixia el seu paper en l’oxigenació de l’aigua o en la captació de carboni, la qual cosa ajuda a pal·liar l’escalfament global. Només sabia que no veia què hi havia allà, era negre, i el desconeixement em duia al temor.
Ara, aquella clapa de negre (la praderia) cada vegada és més petita. A Portocolom hi ha moltes pressions sobre aquesta planta mil·lenària que, heroicament, va tornar a viure a la mar després d’haver-se adaptat a la vida terrestre. Algunes d’aquestes pressions es deriven del fet que Portocolom és una badia tancada, amb poc intercanvi amb la ‘mar gran’. Durant molts d’anys, el clavegueram ha patit fuites que acabaven dins la mar. Moltes cases continuen sense estar-hi connectades i les seves fosses sèptiques (pous negres) van abocant aigües brutes dins la badia. Això, unit a la poca taxa de renovació de la seva aigua, produeix un augment en la quantitat de nutrients i matèria orgànica que s’acumulen dins la badia, cosa que provoca el creixement d’algues microscòpiques que fan tornar l’aigua de color verd (fenomen que es coneix com eutrofització).
El canvi climàtic també posa en perill aquesta planta. L’alta temperatura en causa la desaparició: a més de 28ºC s’ha observat una mortalitat important, i hi ha models que prediuen que la posidònia podria desaparèixer a mitjan segle per culpa de l’escalfament global.
Una altra pressió que afecta la posidònia és el fondeig incontrolat d’embarcacions. Cada estiu, centenars de barques, iots i catamarans tiren l’àncora sobre aquesta darrera clapa que queda dins el port. Aquestes àncores i cadenes van llaurant el fons, arrabassant trossos d’aquesta planta que ha sobreviscut milers d’anys als canvis de l’entorn. Una àncora d’un vaixell d’uns 15 metres pot arrabassar una clapa de posidònia de 165 feixos. La praderia hauria de menester 5 anys en condicions òptimes per recolonitzar aquest buit. Però el mateix estiu i el següent venen més embarcacions: més àncores que arrabassen més clapes. I la praderia no es pot recuperar. Es va fent cada vegada més petita. I s’esvaeix el negre de Portocolom.
Des de fa anys, moltes organitzacions intentam protegir aquesta darrera clapa de posidònia. La solució més senzilla i barata és fondejar boies que delimitin la posidònia per assegurar que les barques no hi tirin el ferro al damunt. També és important regular els abocaments dins la badia i assegurar que totes les cases es connectin a la xarxa de clavegueram, i que aquesta no tingui fuites que vessin dins la badia. Separar les canalitzacions d’aigües pluvials de les fecals també ajudaria a reduir els vessaments d’aigües brutes.
Enguany està previst aprovar el pla de gestió del LIC –Lloc d’Interès Comunitari (figura de protecció de la Xarxa Natura 2000)– de Portocolom. Aquest pla té com a objectiu ser l’instrument de gestió de l’espai protegit i haurà de resoldre, entre d’altres qüestions, la problemàtica dels fondeigs incontrolats sobre la darrera clapa de posidònia de la badia. Serà una eina molt important perquè la badia i els diversos hàbitats que alberga es gestionin de manera adequada i se’n pugui garantir la conservació.
Cada dia que passa ens queda menys posidònia. És urgent col·locar boies per delimitar les zones on no es pot fondejar. No ens podem permetre perdre cap clapa més o la qualitat de l’aigua del nostre port empitjorarà greument i perdrà gran part del seu encant. Urgeix que les autoritats competents –Conselleria de Medi Ambient, Capitania Marítima, Ports IB, Costes i Medi Marí (dependent del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic)– instal·lin boies que delimitin clarament on està prohibit el fondeig.
Però conservar la posidònia també és en les teves mans. Si ets un navegant: no hi tiris l’àncora!
