Les platges: l'equilibri entre l'ús massiu i la preservació

Les platges són, en bona part, la plataforma en què se sustenta l'èxit turístic de les Illes. Malauradament, encara són pocs els que vénen pel seu patrimoni històric o per la qualitat de la seva planta hotelera. No ens enganem, la gran majoria continua venint pel 'sol i platja'. El temps no el podem controlar, però les platges sí. I la massificació obliga a fixar com una prioritat la gestió responsable dels nostres arenals i cales, sobretot si el que es vol és continuar vivint del sol i platja. És evident que no totes les platges gaudeixen d'una bona gestió. En el cas de les cales verges, aquesta és sovint inexistent. La brutor s'acumula en moltes d'aquestes, hi falten controls d'accés de vehicles i s'hi desenvolupen activitats contraproduents. Aquestes situacions es resoldrien amb plans de gestió eficients que determinassin què es pot fer i què no a cada lloc o quina quantitat de gent pot suportar un determinat espai perquè no corri risc la seva preservació. Les platges urbanes, en canvi, són un altre món. Els ajuntaments les procuren tenir netes, tot i que aquí també es noten les retallades en la despesa pública. Capítol a part mereix la gestió de la posidònia. La planta que contribueix a donar el color turquesa a les nostres aigües, tan valorat pels turistes que ens visiten, es converteix en una molèstia per a molts banyistes quan s'acumula a l'arena. Una gestió responsable d'aquesta planta és clau pel manteniment de l'arena, ja que evita que la mar la retiri. Està clar que ens falten protocols d'actuació en la gestió de les platges, però, sobretot, el que cal és una major conscienciació ciutadana. Perquè de res no servirà una millor gestió si els usuaris no canvien els seus hàbits. Els que tiren una llosca per la finestra del cotxe en ple estiu, per exemple, són ja una minoria, però els que la deixen amagada a l'arena encara són massa.