Passa el filtre, no en posis

Noruega ha fet una llei que obliga els influencers, instagramers i tota mena d’éssers de xarxa a explicar si les fotos que publiquen són retocades. És per protegir els joves, es veu. Però pel que detecto –visc en completa perplexitat– al meu voltant, tothom excepte la meva persona pot notar, es veu, si una foto té filtre o si tal actriu o actor s’ha esborrat les arrugues.

Em sembla fatal. A mi el que m’agrada, quan veig fotos d’artistes de bellesa suprema, és dir: “Home, és que els retoquen”, perquè l’enveja, que és molt dolenta, no se m’emporti. Si ara, per culpa d’aquesta llei, es deixen de retocar els veurem igualment monos, però la ràbia serà doble. Els pares dels boomers que som nosaltres es van passar la joventut dient que a la Sarita Montiel li posaven una mitja a la càmera.

De tota manera, si hi ha una llei que obliga a dir si una foto està retocada, no ens aturem aquí i fem-ho bé del tot. Per què limitar-nos a les fotos? ¿No haurien de fer-nos saber també els famosos que aquest nas, aquests cabells a la coroneta, aquestes mamelles, aquest mentó amb foradet que llueixen en tal pel·lícula o en tal desfilada de les forces armades no són autèntics sinó operats? ¿No haurien d’explicar-nos que es maquillen per tapar els granets? Carmen Sevilla ja va fer saber al seu públic devot que si no tenia arrugues a la sotabarba era perquè portava una agulla d’estendre al clatell. Així sí.

D’altra banda, i per pietat, proposo que no només passi amb les fotos dels humans, això d’advertir dels retocs. Proposo que també passi amb les fotos dels aliments que hom penja –jo també– a Instagram. Res de pèsols verdíssims perquè tenen un filtre anomenat "foodie”. I, sobretot, res d’entrepans fantàstics, creadors d’expectatives per anar, i farcits de tall, a les fotografies de les portes dels bars. Res de llum vermella a la carnisseria. Res de colorant al gelat de gerds.

Empar Moliner és escriptora