No estotgeu les camisetes (encara no)
Segons ha sortit a la premsa fa pocs dies (24/1/2023), Marga Prohens, presidenta del PP balear, afirma que el PSIB ara fa amb el català el que defensa el PP. El Diari de Balears (26/01/2023) recorda que dos lustres enrere (17/07/2012) Francina Armengol, presidenta del PSIB, piulava: “El PP acaba d'eliminar el dret dels ciutadans de les Illes a ser atesos en català per l'Administració pública! Vergonya, cavallers...”. Què ha passat? Podríem pensar que el PP ha aplicat seny i s’ha desprès del bausanisme, i s’acosta a posicions compatibles amb la política que brega per fer possible el respecte dels drets lingüístics dels qui volem usar la llengua catalana. Però la il·lusió es desfà quan sabem que l’afirmació de Prohens es refereix al fet que el PSOE, ara al Govern, vol suprimir la necessitat que el personal mèdic i d’infermeria hagi d’acreditar coneixements de llengua catalana per a consolidar la plaça al Servei de Salut de les Illes Balears. Si fos el PP que hagués pres aquesta mesura, hem de suposar que Armengol ara diria: “El PP acaba d’eliminar el dret dels ciutadans de les Illes a ser atesos en català per la sanitat pública! Vergonya, cavallers...”.
Perquè la conseqüència és aquesta: impedir que els ciutadans puguin sentir-se tan segurs de ser atesos correctament a la sanitat pública si hi usen el català com si hi usen el castellà.
És cert que en moltes d’ocasions pots usar el català per relacionar-te amb el personal sanitari, ja sigui perquè el professional també el parla o perquè l’entén, però també és massa freqüent que t’ho impedeixin explícitament o indirectament. És tan freqüent que pacients a qui agradaria poder expressar-se en català ja no ho proven, pel que pugui ser. Familiars i coneguts meus que treballen en la sanitat pública m’han expressat moltes de vegades la sensació d’alleujament que perceben en els pacients quan aquests veuen que els poden parlar en català. Un alleujament que també experimenten els estrangers si és el cas que poden expressar-se en la seva llengua en acudir al Servei de Salut. Voler expressar-se en la llengua pròpia no és exclusiu dels catalanoparlants. Perquè es puguin fer una idea d’aquesta sensació els qui sempre empren el castellà, basta que s’imaginin que el metge els diu que, si volen que els atengui, li han de parlar en català o (ja amb sarcasme) en anglès. I per fer la translació més ajustada a la realitat, aquesta situació no l’haurien d’ubicar a les Illes, sinó a Salamanca, per exemple, on el castellà és la llengua pròpia. Segurament arribarien a la conclusió que, en l’atenció sanitària, la llengua té importància.
Per a justificar la supressió de l’acreditació de coneixements de català en el procés de consolidació del personal mèdic i d’infermeria, des del Govern s’esgrimeix que és la causa de la manca de professionals. D’una banda, l’escassetat a les Illes Balears és causada per múltiples factors. Alguns de generals a tot l’Estat i d’altres d’específics (un major cost de vida i l’exorbitat preu de l’habitatge, per exemple). A més, en el procés de consolidació només hi pot participar el personal que ja fa com a mínim tres anys que treballa a la sanitat pública balear. També poden concedir-los dos anys més de pròrroga per a acreditar aquests coneixements.
L’acreditació de coneixements de llengua catalana al personal mèdic i d’infermeria és un requisit imprescindible si es vol aconseguir que els ciutadans siguin lliures d’usar sense por ni reserves qualsevol de les dues llengües oficials. És una manera de reconèixer l’esforç dels professionals que s’han preocupat d’assolir aquests coneixements i d’evitar que n’hi hagi que estiguin temptats de dir al pacient que canviï de llengua. Es tracta, en definitiva, de decantar-se a favor de l’extensió de la qualitat de l’assistència sanitària a tots els ciutadans o de reforçar les males pràctiques de determinats professionals. El Govern té a les seves mans demostrar quin dels dos objectius té. No hi ha ningú amb seny, sigui professional de la sanitat o no, que honradament pugui dir que l’atenció lingüística no forma part de la qualitat de l’atenció sanitària.
L’any 2015 vaig escriure “No estotgeu les camisetes” (ARA Balears, 29/05/2015), argumentant que l’activisme també s’ha de mantenir quan governen 'els teus', per a estimular-los i fer-los costat. Posteriorment, ha quedat demostrat que també és necessari per a fer-los oposició quan remen en sentit contrari de l’esperat i promès. La metàfora tèxtil expressada en el títol és més vigent que mai en aquest darrer sentit.
