Antany els períodes festius d'aquesta terra solien orbitar entorn de les festes religioses cristianes, que, en general, s'havien instal·lat sobre precedents pagans. Ara, i de cada vegada més, les festes religioses (i també les paganes) es converteixen en excuses per a la despesa extraordinària (ja sigui en compres o en viatges) i l'activitat comercial les fagocita fins a l'extrem, per exemple, que Nadal comença a finals de novembre i que aguantar la publicitat ensucrada i fer compres extraordinàries són l'única activitat obligatòria i comuna d'aquestes festes. Les incitacions a crear un ambient propici per a buidar la bossa ocupen amb violència tots els espais públics (comerços, places i carrers, edificis oficials, mitjans de comunicació...) i, en el cas dels espais privats, una exuberància de llumets, estrelles i garlandes, superat l'espai interior, guaiten obscenament per finestres, balcons i entrades, en una promiscuïtat que abans només havíem vist en les pel·lícules nadalenques nord-americanes.
Una mostra del pes del factor comercial en aquesta evolució la podem veure en el fet que, molt sovint, l'espuri pare Noel s'ha instal·lat entre nosaltres sense desplaçar els Reis pel que fa a les despeses familiars i, ara, molts d'infants (i adults) reben regals de mans de totes dues cadenes de distribució.
Els temps estan canviant. Sempre ho han fet. Ara, però, més acceleradament, sembla. I que els temps canviïn vol dir que el que canvia són els costums i la relació amb les persones i els objectes que ens envolten. Fa una partida d'anys, per aquestes dates, un nin que devia tenir entre tres i cinc anys recitava un poema o cantava una cançó de Nadal, no me n'acab de recordar, amb la particularitat que en lloc d'ubicar el naixement del "minyó blanc i rosset" en un 'pessebre' el situava en un 'pas zebra'. Deixant de banda la poca idoneïtat que Sant Josep i Maria haurien demostrat com a pares convencionals si l'haguessin fet néixer al costat d'un semàfor (molt més poca encara tractant-se del fill de Déu), anècdotes com aquesta mostren com també canvien els referents d'una generació a una altra.
El terratrèmol general que ha afectat la nostra societat, també l'ha patit la llengua, com ja estam cansats d'experimentar contínuament. I en el vocabulari propi d'aquestes dates podem trobar una àmplia mostra de formes tradicionals que són desplaçades per innecessàries formes alienes. Com si fos un operari municipal que cada any penja els llums de Nadal un poc abans de festes, sembla que jo, en l'article nadalenc corresponent, fa un parell d'anys que em veig arrossegat irremeiablement a reiterar el recordatori de formes genuïnes per a designar fets i coses de l'univers nadalenc. Com que sospit que no tothom llegeix els meus articles, o que si els llegeixen no em fan cas, enguany no rompré la tradició de recordar que és 'nit de Nadal' i 'nit de Cap d'Any' (i no *'Nit Bona' i *'Nit Vella', respectivament), 'cançons de Nadal' o 'nadales' (i no *villancicos), la 'grossa' (i no *'el gordo'), 'panera' (i no *'cesta'), 'neules' (i no *'barquillos')... i no cal ni recordar que no són correctes ni *'s'àrbol' ni *'ses uves' (encara que siguin pelades i sense pinyols). Ja veig que em repetesc, sense gaire èxit comprovable, tot s'ha de dir, però tenc fe en el lema que Francesc de B. Moll va manllevar d'un poema d'Ovidi i que vendria a dir que a força de la insistència de les ones "les aigües molles foraden les dures roques". Enguany, però, n'hi afegirem una de nova: l'any passat vaig sentir una dona ben de la terra que deia que al seu net els Reis li havien duit una *'cama elàstica'; no vaig poder evitar d'imaginar-me'l com un d'aquells dibuixos animats dels temps clàssics.
Aquestes expressions i paraules que hem vist, i moltes d'altres de semblants, són formes que envaeixen i expulsen les formes genuïnes de la nostra llengua. Com l'exèrcit de pares Noels que cada any assalten balcons i finestres de moltes cases. I això que, com va demostrar amb arguments científics Quim Monzó a 'Com mor el pare Noel', no pot ser mai que el pare Noel existeixi; és una invenció per entabanar els infants. En canvi, els Reis ja és una altra cosa.
Per tant, dilemes com ¿pare Noel o Reis? i ¿govern PP o govern PSOE? són falsos dilemes. Sobretot el cas de la darrera tria cada vegada sembla menys transcendent: sense REB a les Balears, amb provocacions a Catalunya per a justificar la repressió, presos sense judici, exiliats que fugen de la injustícia...
Escaldats, però no n'aprenem.
